Aquest llibre té reconeixements i deutes diversos. Durant el temps de la meua beca, dabril de 2001 a abril de 2005, vaig estar adscrit al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, que va constituir un marc acollidor i estimulant. Igualment, les estades com a investigador a MIGRINTER, Université de Poitiers, CEETUM, Université de Montréal, i CEDIME, Universitat Autònoma de Barcelona, mhan permès conèixer altres experiències, realitzar la comparança entre la inserció urbana a València i a altres ciutats, com Barcelona i Mont-real, i enriquir les meues perspectives.
Entre els dèbits daquest llibre, nhi ha dos que mereixen ser destacats. Un és col·lectiu i sadreça als veïns i veïnes de Russafa que mhan fet partícip de les seues opinions, preocupacions i esperances. Laltre és personal. Vull agrair a Josepa Cucó la seua atenció i disponibilitat, així com la lectura acurada i els suggeriments que han contribuït a la millora del text. La recerca sha enriquit, també, amb els comentaris de companys i companyes del Departament de Sociologia i Antropologia Social i del Grup dEstudis sobre Ciutadania, Immigració i Minories Ètniques de la Universitat de València, amb els quals he compartit investigacions i preocupacions sobre la inserció dels immigrants. Igualment, el text incorpora els coneixements, les relacions i la mirada sobre el veïnat immigrant que em proporcionaven anys de compromís cívic, així com comentaris i suggeriments de companys i companyes de la Mesa dEntitats de Solidaritat amb els Immigrants de València i del Grup dImmigració de Revolta. Lenumeració personal faria massa extensa aquesta nota i els deutes intel·lectuals apareixen explicitats al text. A tots i totes el meu agraïment.
Vull donar gràcies també a Eva Mestre per la correcció lingüística del manuscrit presentat al Premi «Marqués de Lozoya» i a Dídac Ballester per la cartografia.
Aquest llibre està dedicat als meus pares, per la seua estima i suport, i als russafins de tota la vida i als novíssims russafins, autòctons i immigrants, compromesos a fer de Russafa un barri multicultural i acollidor per a tothom.
PRIMERA PART
ESPAI, RELACIONS SOCIALS
I IMMIGRANTS A LA CIUTAT
I. ÀMBIT URBÀ I INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS
En aquest capítol es tracten algunes qüestions dimportància per a la investigació que conformen la seua mirada, tant sobre làmbit urbà com sobre limmigrant. Del primer, comentarem la sociabilitat que es dóna a lespai de la ciutat i la diversitat de relacions que hi trobem, unes més distants i daltres més properes. Per altra banda, si la figura de limmigrant sha modificat al llarg de la història, la seua situació sempre ha remès a un locus social especial, dins i fora del grup. Avui, qui és el foraster a la ciutat? Comentarem la construcció social de limmigrant extracomunitari i els trets que el caracteritzen com a foraster pobre i estrany i que determinen, junt amb altres factors, la seua inserció urbana.
Parlar dinserció urbana ens remet a una pluralitat de fenòmens i dinàmiques socials que sagrupen i comenten en cinc dimensions. Daquestes, la recerca ha privilegiat la dimensió residencial i la de sociabilitat per a captar la complexa interacció que es dóna entre espai urbà i relacions socials en la inserció dels immigrants. Aquest va ser el tema més rellevant de lEscola de Chicago, de la qual es comentarà, en particular, el marc explicatiu i valoratiu sobre el procés dinserció urbana dels nous veïns, que ha tingut una influència notable sobre la visió de la ciutat immigrant.
Finalment, exposem que sobre la base de la popularització simplificada dalguns dels postulats de Chicago, dels estudis sobre la segregació i de la creixent preocupació per la marginalitat urbana, sha conformat un sentit comú sobre la inserció urbana dels immigrants. Sovint de forma implícita, aquest sentit comú estableix un model dinserció residencial dels immigrants amb implicacions sobre lanàlisi i la valoració dels fenòmens que ens interessen.
1. HETEROGENEÏTAT, ESPECIALITZACIÓ I SOCIABILITAT EN LÀMBIT URBÀ
En les diferents tradicions, acadèmiques i socioculturals, de les ciències socials hi ha una àmplia diversitat de visions sobre la ciutat. En totes elles, ciutat fa referència a una agrupació permanent dhabitatges, relativament gran i densa, que comporta unes característiques socials determinades. Tanmateix, la qüestió de quins són aquests trets socials característics, és a dir la qüestió urbana, ha tingut una ampla diversitat de respostes segons lenfocament teòric i disciplinar, però també segons les diferents tradicions culturals.
Des de lecologia urbana que popularitzà lEscola de Chicago, Wirth explica els trets de la ciutat com a conseqüència de les variables de mida, densitat i heterogeneïtat, que la caracteritzen i que conformen una forma de vida específicament urbana. Amb la seua teoria de lurbanisme, Wirth (1999: 100) intentava «descobrir les formes dacció i organització socials que, de forma típica, emergien en situacions urbanes». Aquesta visió de la ciutat, molt influent, ha desconsiderat els processos històrics, polítics i socials que han generat les estructures urbanes i els seus trets específics. Un altra referència també molt influent es basa en la dualitat camp versus ciutat i defineix la ciutat per oposició al camp; els conceptes de vida urbana (Wirth) i de folk society (Redfield) poden il·lustrar aquesta dualitat. Tanmateix, com sapunta quasi unànimement, loposició entre ciutat i camp perd vigència en societats plenament urbanitzades com les nostres, on aquestes fronteres deixen de ser significatives per definir el tipus de relacions i situacions socials. Als anys 1970 va adquirir importància la visió de la ciutat contemporània com el resultat del desenvolupament industrial i de la tendència a la concentració, pròpia i mes general del capitalisme (Castells, 1979). Aquesta aproximació imprescindible, tanmateix, ignora els aspectes culturals del fenomen urbà, lexperiència quotidiana i les representacions que la gent es fa de la seua ciutat.
Aquestes i altres teories que pretenien definir i explicar de forma universal el fenomen urbà han fracassat. Tot i això, ja acumulem una sèrie daproximacions dinterès que coexisteixen com a elements rellevants però la suma dels quals «no sarticula fàcilment i no permet disposar duna definició unitària, satisfactòria, més o menys operativa» (García Canclini, 1997: 387). Per la nostra part, daquest conjunt daportacions i sense cap pretensió de definir què és la ciutat, seleccionarem aquells elements que ens semblen particularment rellevants per a la recerca. Això ens porta a la tradició de la sociologia urbana nord-americana de primeries del segle XX, que va destacar alguns trets que han passat a considerar-se elements bàsics en lanàlisi de la ciutat, amb lectures molt diverses segons les escoles. Ens referim a lheterogeneïtat de la ciutat, a lespecialització funcional i social dels seus espais i al tipus de sociabilitat que la caracteritza. Aquests temes característics de la tradició de Chicago suposen el nostre punt de partida. Un punt de partida útil i suggeridor, sí; però no un marc explicatiu suficient. Haurem de recórrer, doncs, a altres enfocaments i altres aspectes.
Lheterogeneïtat és un tret constitutiu de la ciutat que, històricament, sha conformat com lespai de coexistència de diferents individus i grups. Aquest tret sexacerba amb la metròpoli moderna, lheterogeneïtat de la qual és alimentada per una diversitat de fonts de diferències i desigualtats, per les dinàmiques socials entre individus i grups que aquestes empenten i per les relacions que shi consoliden. Entre aquestes fonts dheterogeneïtat podem assenyalar les desigualtats de classe, de situació socioeconòmica i de posició en lestructura productiva; els diferents estatus jurídics com a nacionals o estrangers; les diferències de gènere i generacionals; la diversitat destils de vida i les diferències culturals i identitàries. De tots aquests factors, nhi ha dos que semblen tenir una importància central. Un és lestructura social jerarquitzada i la desigualtat socioeconòmica que ordena els espais de la ciutat i les relacions entre els diferents grups que hi viuen. Un altre factor dheterogeneïtat és la diversitat cultural que aporten les successives onades dimmigració, la presència de minories preexistents, com les minories nacionals, i la diversitat destils de vida.[1]