En canvi, la segona part podríem caracteritzar-la de retòrica subtil. En teoria, lautor es limita a narrar uns fets perquè tem que el temps els hagi fet oblidar. Es tracta doncs dun discurs objectiu, de la descripció detallada i seqüencial duns assassinats. Però aquí De Quincey es revela un mestre absolut de la narrativa, ja que aquesta forma aparentment objectiva amaga un domini dels recursos invisibles de la retòrica. El tempo, «els secrets capitals» de la prosa, les «reverberacions» de les frases, la digressió, lentreteniment en el detall, la suspensió dels moments culminants de la narració, el domini de la voluntat del lector converteixen De Quincey en un antecedent directe i mestre de la literatura de suspens. Però això no és tot. De Quincey aconsegueix provocar lhorror en el lector, lhorror que «haurien» de provocar els assassinats en si, lhorror que no provoca la sàtira inicial suposadament pensada per despertar-lo, amb el seu art de narrador. Vet aquí el giravolt retòric. De Quincey, en el grau summe de la ironia, crea lautèntic art de lassassinat com a narrativa del suspens. La paròdia i la farsa serveixen per explicar el que la societat no accepta, mentre que la narrativa assagística serveix per donar carta de veritat a la invenció.
I és aquí on desemboca la reflexió que samaga darrere daquest fantàstic foc dartificis lingüístic i que és el forat negre per on es desintegra la racionalitat pròpia de lherència il·lustrada europea: tot és retòrica. Segons això, les coses no existeixen, sinó que existeix una forma de narrar-les, de fer-les reals a través del llenguatge. Lart no és art en si, és el comentari, lhermenèutica sens fi de cada època i de cada lloc, de cada societat, en definitiva, el que formula i delimita lexistència de les formes artístiques.
El «Primer article» va ser publicat per primera vegada el febrer del 1827 i el «Segon article», el novembre del 1839, tots dos al Blackwoods Magazine i el «Postscriptum» a la Collective Edition, vol. IV, 1854. Després de comparar diversos originals, ja que De Quincey en va publicar més duna versió en vida, mhe servit de ledició On murder considered as one of the fine arts & on war: two essays (Doppler Press, Londres, 1980), extreta de The Collected Writings of Thomas De Quincey (Edimburg, 1890). Daltra banda, per a les citacions he utilitzat la traducció de Josep M. Boix i Serra dEl Paradís perdut de John Milton (Alpha, Barcelona, 1953) i les de Salvador Oliva de Hamlet i Enric VI (segona part) de William Shakespeare (Vicens-Vives, Barcelona, 2005 i 1990).
Albert Mestres