Suspens conté dos pròlegs de lautora on explica què va voler fer. Amb claredat i sentit de lhumor, ens regala què li serveix a ella per escriure, don sorgeix una idea o com nés dimportant no deixar que els amics texpliquin lanècdota sencera perquè et sigui dutilitat. La imaginació com a arma poderosa de laventis nascuda de lexperiència i sense la qual lanècdota de laltre no li serveix de res a un escriptor. Hi ha consells, receptes de cuina i manies seves. No és gens mística ni profunda perquè entén que la novel·la de ficció està demanant al lector hores, dies de la seva vida i que no pots malgastar-ho: has dentretenir-lo, sorprendrel i, si pot ser, inquietar-lo. De vegades, davant del bloqueig, tenvia de viatge, entén que freqüentar altres escriptors mai et donarà res amb què omplir la pàgina en blanc lendemà. Mencanta, especialment, la seva relació amb els altres membres de la raça humana quan un escriptor està en procés de fer el que se suposa que fa un escriptor i no ho aconsegueix: escriure. Ella ho té clar:
Una altra causa daquesta manca didees és tenir al voltant les persones equivocades, o de vegades qualsevol persona. La gent pot ser estimulant, sens dubte, i una frase a latzar, un retall dhistòria, poden fer engegar la imaginació de lautor. En la majoria dels casos, però, el pla de la interacció social no és el pla de la creació, no és el pla en què volen les idees creatives. Resulta difícil percebre el propi subconscient o ser-hi receptiu quan sestà amb un grup de gent, o fins i tot amb una sola persona, tot i que llavors és més fàcil. És una cosa curiosa, aquesta, perquè, de vegades, les persones que ens atreuen o de qui estem enamorats són precisament les que actuen amb leficiència dun aïllant de goma respecte a lespurna de la inspiració. Espero que sem perdoni que passi de bacteris a electricitat per descriure el procés creatiu; és difícil de descriure. Tampoc no vull sonar mística pel que fa a la gent i als efectes de la gent sobre lescriptor, però hi ha certes persones, sovint les que menys tesperaries toixes, mandroses, mediocres en tots els sentits, que, per algun motiu inexplicable, estimulen la imaginació.
I per acabar aquest pròleg impertinent, reprodueixo un brindis de Cap dAny que Patricia Highsmith va deixar als seus Diaris i que diu molt del seu morbós pou literari: «Brindo per tots els dimonis, per les luxúries, passions, avarícies, enveges, amors, odis, estranys desitjos, enemics reals i irreals, per lexèrcit de records contra el qual lluito: que no em donin treva».
Perquè sense això, no hi ha literatura. Així destrany, així de senzill.
CARLOS ZANÓN
PREFACI
Aquest llibre no és un manual dinstruccions. És impossible explicar com sescriu un llibre reeixit, és a dir, llegible. Però això és el que fa que escriure sigui una professió activa i emocionant: la possibilitat sempre present de fracassar.
Així doncs, en aquest volum he dedicat tanta atenció als meus fracassos com als meus èxits, perquè dels fracassos sen pot aprendre molt. En revelar la manera, de vegades formidable, com he malbaratat temps i esforços, potser puc estalviar a altres escriptors la mateixa mala experiència. Els primers sis anys de la meva carrera no van ser precisament reeixits, però tot seguit van passar unes quantes coses afortunades. De totes maneres, no crec en la sort com una força que es pot atreure i amb la qual es pot comptar. És possible que, per a un escriptor, bona part de la sort derivi de tenir la publicitat adequada en el moment adequat, i aquest és un tema que tocaré aquí.
Suspens comença pels fonaments i sadreça a escriptors joves i novells, tot i que, per descomptat, lescriptor novell dedat madura també és jove com a escriptor, i el treball de picar pedra sempre és el mateix. A tots els principiants ja els reconec la condició dautors pel fet de tenir la intenció, per bé o per mal, darriscar-se a exposar les seves emocions, les seves rareses i la seva actitud envers la vida a la mirada pública.
Per aquest motiu començo parlant desdeveniments de la vida diària que poden motivar una història. Lescriptor parteix daquest punt; lescriptor i després el lector. Lart consisteix a captar latenció del lector explicant-li alguna cosa entretinguda o a la qual valgui la pena dedicar uns quants minuts o unes quantes hores.
En aquest llibre parlo molt sobre els fets estranys i les coincidències que mhan portat a escriure alguns contes o llibres bons. Són els esdeveniments inesperats i sovint poc importants els que poden inspirar un autor. Com que amb The glass cell vaig tenir més dificultats de lhabitual, descriuré la meva inspiració per a aquesta novel·la, els meus problemes per obtenir informació contextual i tot seguit les complicacions amb els editors, un rebuig i finalment una acceptació, i llavors la cirereta del pastís: la pel·lícula homònima que van fer basada en aquest llibre.
Molts escriptors novells pensen que els autors consolidats han de tenir una fórmula dèxit. Per damunt de tot, aquest llibre desfà aquesta idea. No hi ha cap secret per triomfar escrivint fora de la individualitat, o diguem-ne personalitat. I, com que cada persona és diferent, només lindividu pot expressar el que el distingeix dels qui lenvolten. Això és el que jo anomeno lobertura de lesperit. Però no és una cosa mística. És simplement una mena de llibertat; una llibertat organitzada.
Suspens no aconseguirà fer treballar més intensament a ningú. El que sí que aconseguirà, espero, és que els qui volen escriure descobreixin el que ja tenen a dins.
PATRICIA HIGHSMITH
PRÒLEG
Vaig escriure aquest llibre fa més de dues dècades. Mho va proposar The Writer, Inc., una editorial de Boston que publica revistes i llibres dels que ajuden els autors amb el seu ofici i els donen un cop de mà a lhora de trobar mercats per a les seves obres. Soc conscient que no hi ha cap llibre que pugui explicar a un autor novell com reeixir, com escriure una cosa que es pugui vendre; això, de fet, potser no és lobjectiu de tots els autors. Sí que era, però, el meu objectiu quan jo era jove, perquè havia decidit guanyar-me la vida, o intentar-ho, escrivint contes i llibres, i no tenia cap altra font dingressos. En aquest volum, doncs, hi parlo de com vaig començar, dels contes, del meu primer intent descriure una novella i de la primera novel·la que em van publicar, Estranys en un tren. També hi parlo dels meus fracassos i dels meus errors: en vaig aprendre coses, i és possible que altres persones també en puguin aprendre coses.
En els darrers anys, moltes revistes americanes que solien comprar contes han plegat. Del gènere dintriga nhi ha poques; la primera que em ve al cap és lEllery Queens Mystery Magazine, i una altra també mensual, lAlfred Hitchcock Mystery Magazine. ¿Què és el suspens? Provo de respondre aquesta pregunta dient que una història de suspens és aquella en què la possibilitat dacció violenta, i fins i tot de mort, sempre és a tocar. No intento limitar la meva imaginació a temes de violència, però aquest llibre se centra en lescriptura de suspens en el sentit del terme emprat en el gremi, que implica violència, i de vegades assassinat.