Josep Guia Marín - Ficció i realitat a l'Espill

FICCIÓ I REALITAT

LESPILL

UNA PERSPECTIVA

FRASEOLÒGICA I DOCUMENTAL

Josep Guia i Marín

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente, ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información, en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, foto­químico, electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el per­miso previo de la editorial.

© Del text: Josep Guia i Marín, 2010

© Daquesta edició: Universitat de València, 2010

Coordinació editorial: Maite Simon

Correcció: Elvira Iñigo

Il·lustració: Fragment del retaule incomplet Escenes de la vida de St. Narcís

(Mestre de Sant Narcís, s. XV-XVI) conservat al Museu de la Catedral de València

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

Realització ePub: produccioneditorial.com

ÍNDEX

PORTADA

PORTADA INTERIOR

CRÈDITS

PRESENTACIÓ

ABREVIATURES UTILITZADES

NOTA PRELIMINAR

1. INTRODUCCIÓ A LESPILL

1. DESCRIPCIÓ I CONTINGUT

2. MANUSCRIT, TÍTOL I AUTOR

3. EDICIONS I TRADUCCIONS

2. FONTS

1. LO SOMNI DE BERNAT METGE

2. VERSOS PROVERBIALS DE GUILLEM DE CERVERA

3. OBRES DE FRANCESC EIXIMENIS

4. OBRES DE FRANCESC DE LA VIA

5. LO CARTOIXÀ DE LUDOLF DE SAXÒNIA, TRADUÏT PER JOAN ROÍS DE CORELLA

3. TEMPS I ESPAI DE LA FICCIÓ AUTOBIOGRÀFICA

1. DADES INTERNES

2. DADES EXTERNES

3. INCOHERÈNCIES CONTEXTUALS

4. LES VEUS EN EL RELAT

4. DADES PER A LA DATACIÓ DE LESCRIPTURA REAL

1. HIPOTÈTIQUES REFERÈNCIES A LA IMPREMTA

3. UN CANARI, CAPTIU ESTRANY

4. JOC DESCACS AMB DAMA

5. LHOSPITAL DEN CLAPERS

6. LO CARTOIXÀ

7. LA POESIA SATÍRICA

5. CORRECCIONS DE LECTURA

1. HISTÒRIQUES I CONTEXTUALS

2. BÍBLIQUES

3. FRASEOLÒGIQUES

6. EL VALOR FRASEOLÒGIC DE LESPILL

EPÍLEG

BIBLIOGRAFIA

PRESENTACIÓ

Hi ha obres que són inexhauribles, i lEspill nés una. Contràriament a les pretensions dhaver-ne fet edicions o estudis denitius, lEspill es resisteix a ser tancat per ningú, en el sentit de ser entès i xat de forma apodíctica. Sempre ens quedarà, si més no per molts anys, algun passatge dinterpretació incerta, algun fragment de puntuació controvertida, alguna referència de fets o personatges desconeguda. No obstant això, cal dir que les successives edicions i aproximacions crítiques que ha merescut lobra han contribuït poderosament a la xació i interpretació del text, com tindrem ocasió de comentar més endavant. Però lEspill és, a més, una deu de recursos lingüístics, un devessall de lèxic i fràsic tan extraordinari que sempre sorprèn i corprèn, que el converteix en un dels grans tresors de la llengua catalana. Duna llengua catalana que va adquirir el cim de la seua potencialitat expressiva literària a la València de la segona meitat del segle XV.

En aquest llibre, en primer lloc, hi ha una introducció a lEspill, amb la doble intenció de facilitar-ne el coneixement a un lector nou, i de refrescar la memòria als qui ja coneixen lobra, amb la qual cosa podran resultar més planeres i entenedores les referències al text. Així doncs, shi fa una descripció de lEspill, amb lexposició sumària del contingut i el comentari dels aspectes més rellevants de la seua transmissió textual (el manuscrit, les edicions, el títol, lautoria, les traduccions...). El segon capítol es destina a les fonts de lEspill, de manera que, mitjançant laplicació del mètode de les concordances fràsiques, shi presenten molts fragments dobres que, per llurs característiques temàtiques i lingüístiques, poden ser precedents directes de certs fragments de lEspill; entre aquestes obres, nhi ha que ja eren tingudes com a fonts i nhi ha que són aportacions noves. Al capítol tercer, shi aborda en profunditat la qüestió de la temporalitat de la vida de cció del personatge protagonista, que és qui fa de narrador/escriptor de lobra, amb un tractament sistemàtic de totes les dades, internes i externes, per tal dobtenir-ne resultats ables; això mha permès posar de manifest alguns anacronismes entre el temps de la vida ctícia del protagonista i determinats fets històrics mencionats a lobra, de data coneguda; així mateix, he provat de demostrar que la veu de lobra, en primera persona, és la del narrador-protagonista des del primer vers. Al capítol quart, shi presenten les dates a quo per a la redacció de lobra, és a dir, les dates que shan de considerar com a tes inferiors en la cronologia de lelaboració real de lEspill. Al capítol cinquè, faig el balanç dels principals aclariments, correccions i novetats que aporta aquesta nova lectura, respecte destudis anteriors sobre el text i el context de lEspill. Finalment, el capítol sisè recull una mostra comentada de lextraordinària riquesa fràsica de lEspill.

Aquest llibre prové, fonamentalment, del tercer capítol de la meua tesi doctoral en Filologia, la qual tracta sobre lanàlisi fraseològica de lEspill, feta a partir de la crea-ció duna base de dades de 1111 registres, cadascun dels quals és dedicat a una unitat fràsica o a una unitat estilística continguda a lEspill. Tanmateix, el capítol tercer susdit aborda qüestions de crítica literària textual i contextual, no sempre encabides dins el camp de la fraseologia però que mhe plantejat a partir del buidatge fràsic de lEspill, per les moltes lectures i relectures pròpies daquest tipus de treball, en una perspectiva contrastiva amb altres obres. La recerca dunitats fràsiques i estilístiques al text, la troballa de concordances temàtiques i lingüístiques amb altres textos anteriors o coetanis i lanàlisi contextual depisodis i de referències reals de lobra, amb la pertinent indagació documental, han estat els factors que mhan empès a esbrinar amb detall alguns aspectes propis de la crítica literària, que havien rebut una atenció supercial o incorrecta, com ara la temporalitat de la vida ctícia del personatge narrador, les veus en el relat, laclariment de referències històriques i bíbliques, la datació de lescriptura real de lobra, etc. Així doncs, no tota la revisió crítica de lEspill que ací es presenta prové de lanàlisi fraseològica, però sí una bona part. En qualsevol cas, ha estat a partir de lestudi fraseològic que mhe plantejat indagacions complementàries, de caire contrastiu amb altres obres literàries i de caire contextual, mitjançant la recerca documental en els rics fons arxivístics valencians del segle XV.