O sigui, que lestabilitat i compartimentació social inamovible, de fet, shavia mogut. Això sí, sense gaire enrenou.
Per tant, constatam diferents opinions sobre lèpoca en què nasqué i sarrelà el liberalisme a Mallorca. Aquestes dues visions es poden veure reforçades, o debilitades, en funció també de lopinió dels personatges de lèpoca. Per això, en la primera part daquest estudi, saprofundeix en la visió de la Mallorca de lèpoca, des del 1800 fins el 1812 moment en què arriba el P. Traggia a Mallorca, sobre la base destudis publicats i de fonts primàries. La intenció és aproximar-nos més, conèixer quin era lambient social i lopinió dels ciutadans envers als canvis polítics que vivien aleshores. En els documents que es passaran a analitzar en la segona part es comprovarà que la visió de la Mallorca del 1812 que ens dóna el P. Traggia que crec que podem avançar no concorda tant amb la visió que ens ha llegat la historiografia clàssica fins avui. Això vindria a reforçar la necessitat daprofundir i ampliar els coneixements sobre lèpoca.
Per tant, aquest treball que potser formarà part dun estudi més ampli sobre les publicacions de lèpoca a Mallorca té com a pretensió aportar un gra darena a una tasca imprescindible: aprofundir en els inicis dels mass media a Mallorca, la seva incidència social i política, i en els orígens de la nostra contemporaneïtat. En aquest cas concret, de la mà del P. Traggia.