4.2 Les alteracions del règim
5. LA PROMOCIÓ SENYORIAL DEL MAS
5.1 La reorganització de la senyoria
5.2 La gestió del domini
5.3 Els arrendataris i els arrendaments
6. RESUM
Capítol 4
4. ELS HOMES I LES DONES DE MAS
1. EL MAS I EL SEU GRUP DOMÈSTIC I FAMILIAR
1.1 La successió al mas
1.2 El matrimoni al mas
1.3 El mas i el seu model familiar
2. LA CONDICIÓ SOCIAL I ECONÒMICA DELS HOMES DE MAS
2.1 El vocabulari
2.2 Les distincions
2.3 Vers una sociologia dels homes
2.4 Els vincles col·lectius
3. LA CONDICIÓ JURÍDICA DELS HOMES DE MAS
3.1 El conflicte estamental
3.2 La submissió dels homes de mas
3.3 La redempció dels homes de mas
3.4 El règim de la submissió
3.5 Valoracions
4. RESUM
SEGONA PART
Capítol 5
5. LA TOPOGRAFIA DE LA VILA
1. ELS COMPONENTS
1.1 Els habitatges
1.2 Les esglésies i capelles de la vila
1.3 Els priorats, les cases religioses i els convents
1.4 Els hospitals i les leproseries
1.5 Els palaus de la vila
1.6 Els forns, els molins i les altres instal·lacions
1.7 La plaça i els carrers
1.8 Les muralles, els fossars i els portals de la vila
2. LA DINÀMICA URBANA
2.1 La configuració
2.2 La consolidació
2.3 El creixement
3. RESUM
Capítol 6
6. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A LA VILA
1. LECONOMIA DE LA TERRA
1.1 Els àmbits de lagricultura urbana
1.2 La propietat i la circulació dels predis periurbans
1.3 Lexplotació dels predis periurbans
1.4 El lloc de lagricultura urbana
2. LECONOMIA DELS OBRADORS
2.1 Els obradors
2.2 La composició de lobrador
3. LECONOMIA DELS INTERCANVIS
3.1 Les institucions del comerç
3.2 Les infrastructures del comerç
4. LA XARXA URBANA
4.1 Les institucions
4.2 Els circuits
4.3 Leonomia del drap
5. LA SENYORIA SOBRE ELS MERCATS I LES FIRES
5.1 Les exaccions
5.2 Les justícies
5.3 Els censos i els lluïsme
6. RESUM
Capítol 7
7. ELS HOMES DE VILA I EL SEU SENYOR
1. ELS HOMES DE VILA
1.1 La procedència
1.2 Les distincions
1.3 Els privilegiats: els religiosos i cavallers
1.4 Els exclosos: els esclaus
1.5 La presència jueva a la vila
2. EL SENYOR DE LA VILA
2.1 Els rèdits del senyor: els predis
2.2 Els rèdits del senyor: les exaccions
3. LES INSTITUCIONS SENYORIALS: BATLLIA, CÚRIA I NOTARIA
3.1 La batllia de la vila
3.2 La cúria de la vila
3.3 La notaria de la vila
4. LES FRANQUESES DEL SENYOR
4.1 Els motius de les franqueses
4.2 Els receptors de les franqueses
4.4 Les altres franqueses
4.5 Les franqueses quant a la gestió
4.6 Els efectes de les franqueses
5. EL DESPERTAR DE LA UNIVERSITAT
5.1 El govern participatiu
5.2 Els representat de la universitat
5.3 El repartiment de les compències
6. RESUM
Capítol 8
8. LA VILA I EL MAS
1. LA CREACIÓ DUN ESPAI LOCAL INTEGRAT
1.1 Les premisses funcionals
2. ELS EXEMPLES DUNA INTEGRACIÓ: LA NOTARIA
2.1 La notaria i els homes de mas
2.2 Valoracions
3. ELS EXEMPLES DUNA INTEGRACIÓ: EL MERCAT
3.1 Les funcions del mercat
3.2 El mercat i els homes de mas
4. VILA, MAS I SENYORIALITZACIÓ
4.1 La intervenció del senyor
4.2 Valoracions finals
FONTS I BIBLIOGRAFIA
ABREVIATURES
ACAArxiu de la Corona dAragó
ACA. C Arxiu de la Corona dAragó, Cancelleria
ACA. OR Arxiu de la Corona dAragó, Ordes Religiosos
ACA. P Arxiu de la Corona dAragó, Patrimonials
ACA. RP Arxiu de la Corona dAragó, Reial Patrimoni
ACB Arxiu Capitular de Barcelona
ADB Arxiu Diocesà de Barcelona
ADG Arxiu Diocesà de Girona
AHAM Arxiu Històric dArenys de Mar
AHG Arxiu Històric de Girona
AHT Arxiu Històric de Terrassa
AMM Arxiu del monestir de Montserrat
ASPP Arxiu del monestir de Sant Pere de les Puelles
BC Biblioteca de Catalunya
BL British Library
PRESENTACIÓ
EL TEMA DESTUDI
El llibre que presentem sha dentendre, en termes generals, com un estudi dels dos tipus de poblament caracterítics de la Catalunya Vella medieval: per una banda, el mas, la petita explotació agrícola dispersa i, per laltra, la vila, la petita i mitjana ciutat dotada de mercat setmanal, de notaria pública, de cúria judicial i daltres institucions. Cap dels dos objectes de lestudi no són enterament nous i tant la vila com sobretot el mas són des dels anys noranta objecte duna recerca sistemàtica que enllaça duna o daltra manera amb els estudis dels grans mestres del medievalisme català: Eduardo de Hinojosa, Ramon dAbadal, Jaume Vicens Vives i Pierre Bonnassie.[1]Aquesta recerca, tot deixant de banda la historiografia local, sha centrat en aspectes particulars dun i altre tipus de poblament. Per al mas, per exemple, sha estudiat la seva difusió inicial,[2]el seu paper com element duna senyoria local,[3]així com la seva relació amb temes específics com lestructura de la família que conreava les seves terres. El que encara ens manca i el que vol oferir el present llibre és una visió de conjunt la més àmplia possible dels dos tipus de poblament que representen el mas i la vila, a partir dels coneixements assolits i les problemàtiques plantejades pels historiadors.[4]Remarquem que no és la nostra intenció oferir amb el present llibre unes conclusions definitives. Més aviat ens esforçarem en proposar un marc per a la futura recerca empírica i un model que permeti interpretar històricament la difusió de la vila i el mas, així com les condicions i implicacions daquesta difusió.