Pluja a la mar
El somni impossible dAlessandro Malaspina
Joan Torró Soriano
Universitat de València
Ciència entre lletres
Director: Fernando Sapiña
Coordinació: Soledad Rubio
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Joan Torró Soriano, 2010
© De la present edició:
Càtedra de Divulgació de la Ciència, 2010
www.valencia.edu/cdciencia
cdciencia@uv.es
Publicacions de la Universitat de València, 2010
www.uv.es/publicacions
publicacions@uv.es
Producció editorial: Maite Simon
Disseny de linterior: Inmaculada Mesa
Realització ePub: produccioneditorial.com
Correcció: Enric Bosch
Disseny: L3C
Grasme: Celso Hernández de la Figuera
A ma mare que, com moltes altres,
va viure silenciada pel fet de ser dona.
Todos los conquistadores antes han destruido el país conquistado, luego a sí mismos, nalmente el país de donde salieron.
ALEJANDRO MALASPINA
Axiomas políticos sobre la América
Índex
Portada
Portada interior
Premi Vicent Andrés Estellés
Crèdits
Dedicatòria
Cita
Apunt històric sobre Alessandro Malaspina
Pluja a la mar
PORT DE CADIS, TARDOR DE 1785
VALÈNCIA, PRIMAVERA DE 1786
SPAP
CARTA BLANCA
ELS PREPARATIUS
VELES E VENTS
EPISTOLARI
ALTRES VELES, ALTRES VENTS
JO CONSPIRE, TU CONFABULES, ELL FA CONXORXA...
LA MAR, SEMPRE LA MAR
Apunt històric sobre Alessandro Malaspina
Alessandro Malaspina, mariner italià dascendència noble, va nàixer el 1754 a Mulazzo (la Toscana). Va estudiar durant set anys al Col.legi Clementí de Roma, formació que va culminar amb lexposició pública de la seua tesi Theses ex Physica Generali. El 1774 és admés a lAcademia de Guardias Marinas de Cadis. Lany següent ja forma part de la tripulació del Santa Teresa, destinada a auxiliar Melilla del setge marroquí. Una setmana després és nomenat alferes de fragata.
El 1780, després duna heroica acció militar mentre assetjava Gibraltar, és ascendit a tinent; el 1782 és nomenat capità de fragata i el 1786 fa la primera circumnavegació al globus terraqüi amb lAstrea.
El 1788 presenta, juntament amb José Bustamante, el «Plan de un viaje cientíco y político alrededor del mundo», projecte que és aprovat. Lexpedició salpa de Cadis el 30 de juliol de 1789 amb les corbetes Descubierta i Atrevida, i torna a Espanya el 1794, després de cinc anys de servei ininterromput. Lany següent, en recompensa pels serveis prestats, és ascendit a brigadier de lArmada i mesos després és arrestat; Godoy convoca el Consell dEstat en què és acusat de revolucionari, conspirador i traïdor. Després dun judici estrany i ple dirregularitats, Malaspina és degradat, expulsat del cos i tancat al penal de San Antón (La Corunya). Gràcies a nombroses pressions internacionals (ns i tot Napoleó hi va advocar), set anys més tard se li commuta la pena per lexili a la seua Itàlia natal, on mor el 9 dabril de 1810.
La concepció de viatge que tenia Alessandro Malaspina responia a les idees de la Il.lustració, com marcava el cànon del segle XVIII, dacord amb les quals es va xar tres objectius. En primer lloc calia fer un estudi, tan minuciós com fóra possible, sota les directrius cientíques. Malaspina té carta blanca per a buscar els millors estudiosos dEuropa, els millors dibuixants, el millor equipament per a les corbetes, construïdes expressament per a locasió. Totes les àrees hi tindrien cabuda: antropologia, botànica, zoologia, astronomia, etc., i això quedaria reectit, de primera mà, en una espècie denciclopèdia «denitiva». En segon lloc, hi havia la cartograa i la hidrograa, tan importants des del punt de vista de la navegació. En tercer lloc, lestudi de lestat polític dAmèrica, és a dir, quins ànims hi havia a les colònies espanyoles després que les dAmèrica del Nord shagueren independitzat dAnglaterra (gràcies a lajuda de francesos i espanyols).
Era una època desdeveniments intensos en la història dEspanya, dEuropa i, per tant, del món. Just quan salpaven les naus, el 30 de juliol de 1789, començaven a arribar les primeres notícies de la Revolució Francesa. Amb Malaspina lluny del vell món, sinicia un canvi de rumb en la política espanyola. Carles III encara va aprovar en vida lexpedició, però aquesta va arrancar sis mesos després de la seua mort. Durant els anys anteriors a la partida, Malaspina fou guiat pel seu padrí polític, Antonio Valdés, ministre de Marina que el va animar a fer el viatge i li va prometre futures col.laboracions amb el govern.
Malaspina tenia clar que la política colonial espanyola era un autèntic desastre i que per redreçar-la, primer calia canviar lestat de coses de la metròpoli. Els canvis que proposava el mariner eren dun to més aviat moderat, però afecta-ven lestructura de poder de lAntic Règim. Quan les regnes del poder van caure a les mans de Manuel de Godoy, capdavanter duna involució ideològica causada pel temor que la Revolució Francesa havia estés per tot Europa, la pretensió de Malaspina va esdevenir del tot impossible.
Don Alessandro, una vegada conclòs el llarg viatge, no es va resignar a seure a la cadira dun bon despatx a redactar la immensa obra que havia concebut. Sense atendre els consells de lencara ministre de Marina Antonio Valdés, va conspirar contra Godoy com alguns altres que ja ho havien fet abans qui, assabentat de la intriga, va aconseguir que una de les condents de Malaspina el delatara. Fou acusat de traïció i condemnat i connat més de set anys al penal de San Antón (La Corunya). Després fou exiliat a Itàlia, on va rebutjar totes les invitacions a formar part de la política italiana.