La vida, el temps, el món:
sis dies de conversa amb
Joan F. Mira
Pere Antoni Pons
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Assaig 23
© Pere Antoni Pons i Joan F. Mira
© Daquesta edició: Universitat de València, 2009
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràques, 13 -46010 València
Il·lustració de la coberta: fotograa de J. F. Mira © Àngel Sánchez
Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa
Realización ePub: produccioneditorial.com
Índex
Portada
Portada interior
Créditos
Lhome que té el món dins el cap
1. De lHorta a Roma (1939-1960)
1. Els orígens familiars. Els pares
2. La família durant la República, la guerra i el franquisme
3. La Torre. Primeres lectures. Primeres escoles
4. El Col·legi dels Escolapis. Els amics. El pecat
5. La mort del pare. El monestir dIratxe. La descoberta de la llengua
6. Roma. La Universitat Gregoriana. Lentrada al món
2. Els anys seixanta
1. El retorn a València. El Grup dels 17. Inicis de lactivisme valencianista
2. La voluntat de pragmatisme. Les ànsies de modernitat
3. Assumpció (amb matisos) del socialisme. El Partit Socialista Valencià
4. La fàbrica alemanya. Les classes de grec. Esdeveniments mundials
5. La importància de la literatura catalana. I Joan Fuster
3. Política, ideologia, país
1. Ideals o idees. El País Valencià, el catalanisme
2. Sobre Espanya, la imprevisibilitat de les nacions i els complexos del catalanisme
3. Sobre la història recent dEspanya
4. La política activa. Èxits i fracassos del valencianisme
5. Del socialisme a leconomia de mercat (sense moures gaire del lloc)
6. El desastre del colonialisme. La catàstrofe de la descolonització
7. Dretes i esquerres (encara i malgrat tot)
8. Utopies i democràcia. I les noves potències
4. Antropologia, educació, universitat
1. Passió per lantropologia. Treballs de camp
2. Possibilitats de lantropologia
3. Incursions acadèmiques. Mestres antropòlegs. Els canvis de la societat valenciana
4. El Museu dEtnologia de València. La faceta intel·lectual i literària sota linux de lantropologia
5. Educació. La devaluació de lensenyament. El parvulari de la universitat
6. Models vàlids duniversitat. Els perills i els reptes del futur
7. La història de la universitat. La feina de professor
5. Literatura, lectures, traduccions
1. Provatures literàries. Primeres lectures. La qualitat estètica
2. Els premis. El taller de lescriptor. La crítica
3. Limitacions, condicionaments, estímuls. Lobra novellística
4. Assagisme, articulisme, premsa
5. Passions lectores. El món clàssic. El món medieval
6. Més passions lectores. La literatura moderna
7. Traduccions
6. De portes endins
1. Hàbits, vicis, plaers
2. Els viatges. La família
3. Lart. El cinema
4. Mestres i amics
5. Déu, la vellesa, la mort. I el futur
Títols publicats
Lhome que té el món dins el cap
La pregunta que cal respondre en aquesta presentació no és: quin interès pot tenir per als lectors un llibre de converses amb en Joan Francesc Mira? Això ja queda sucientment clar donant un cop dull a la seva bibliograa i a la seva trajectòria com a gura pública, en la seva triple faceta literària, intel·lectual i política.
Qualsevol que conegui en la seva globalitat o només parcialment les seves novel·les, els seus assaigs, les seves traduccions, i els seus milers i milers darticles de premsa, així com la seva participació directa o indirecta en molts dels projectes i les iniciatives politicoculturals més importants que shan dut a terme durant les últimes quatre dècades llargues al País Valencià (també en els Països Catalans en el seu conjunt), sap que en Mira és un dels noms cabdals de la literatura catalana contemporània i una de les gures que han marcat duna manera més substanciosa i decisiva el curs del debat ideològic i nacional, que forçosament ocupa, des de fa temps, un lloc central en lagenda daquest país. Així doncs, linterès que, a priori, podia tenir un volum de converses amb ell era enorme. I més que evident.
La pregunta que cal respondre en aquesta presentació és, per tant, una altra. I és exactament la mateixa que jo vaig haver de plantejar-me quan vaig decidir emprendre el projecte, proposar-li-ho a ell i buscar un editor. Aquesta pregunta: quin sentit té fer un llibre de converses amb un escriptor que, en tantíssims dels seus papers, ha formulat, explicat, argumentat o almenys deixat constància de les seves idees, valoracions i opinions sobre un ventall de temes divers i amplíssim, i que, a més a més, no poques vegades ha escrit sobre fets i esdeveniments i anècdotes referents a les seves pròpies vida i persona?
Pregunta delicada! Que, tanmateix, no em va costar gaire de respondre. Fer un volum de converses amb en Joan Francesc Mira, que oferís un retrat global del personatge (idees i obres, biograa i caràcter), tenia sentit perquè els grans escriptors són inacabables com els seus llibres, i perquè els intel·lectuals que observen, pensen i interpreten el món sense caure en les certeses fàcils del dogma sempre són capaços de trobar un nou matís o un plec inèdit a allò que ja han observat, pensat i interpretat, i perquè les persones que han dedicat els seus dies a treballar amb constància i rigor, i a lluitar amb fermesa, ponderació i persistència per les pròpies idees i conviccions, acaben tenint una vida que val la pena que sigui coneguda i contada.