Líndex es divideix en tres llistes. La primera llista és onomàstica i està formada únicament pels pintors que integren tot el volum; sens dubte és la més important. La segona llista és també un índex onomàstic en el qual es fa distinció de cada una de les persones esmentades en el volum que no són pintors; aquest és un índex especialment útil quan hi ha persones amb un mateix nom, ja que ens permet poder-les identificar ràpidament i no haver de llegir tots els documents en què apareixen. Aquest és el cas, per exemple, de noms tan comuns com Caterina, que té 55 entrades distintes segons la procedència o el parentiu que mantenien amb algun personatge. El mateix succeeix amb la repetició de noms com Vicent Saera, que en alguns casos es refereix a un perpunter i en daltres a un pintor. En aquesta segona llista onomàstica el lector també pot trobar diverses advocacions per a les quals sha confeccionat algun retaule. Finalment, la tercera llista la constitueix líndex toponímic, que no sols arreplega els noms dels llocs a què fan referència els documents, sinó que també shi poden localitzar les esglésies, els barris, les capelles i no pocs espais destacats que considerem que poden ser de gran ajuda a linvestigador.
Finalment, hem de dir que aquest treball és fruit de lesforç interdisciplinari de diversos experts en la matèria. Un llibre que no hauria sigut possible si no haguérem tingut la col·laboració despecialistes en paleografia, els quals, amb el seu bon fer, han contribuït a revisar i transcriure tots els documents publicats. En aquest sentit, a més de dos autors concrets daquest volum, Lluïsa Tolosa i Joan Aliaga, volem agrair la dedicació de Carmelo Gomis, Vicent Olaso, Aureli Silvestre, Núria Ramon i Isidre Puig. A tots ells el nostre agraïment i la més profunda admiració per la bona faena feta. A Núria Ramon, però, ens pertoca de concedir-li un segon agraïment per la tan pacient com primmirada i ben acurada confecció dels utilíssims índexs que apareixen al final del llibre.
Voldríem dedicar un esment especial al professor Ferran Garcia-Oliver, catedràtic dHistòria Medieval de la Universitat de València, veritable coautor daquest llibre, el qual ha revisat, corregit i esmenat, amb el rigor i la professionalitat que el caracteritza, la totalitat dels documents i els regests que es publiquen en el present volum. Sempre tindrem un deute permanent de gratitud envers la persona i la valuosa contribució científica aportada pel Dr. Garcia-Oliver.
Òbviament, també hem de manifestar el nostre sincer agraïment pels auspicis econòmics que hem rebut de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, agraïment que es personalitza en la directora, la Sra. Paz Olmos, i en linterès particular que ha tingut per la bondat del nostre projecte investigador.
El nostre agraïment, el fem extensible i encara més notori a la Universitat de Lleida per dues raons: en principi per la generosa contribució en capital humà i econòmic a la materialització daquest bell projecte investigador de llarga durada, però també per comprendre de forma absolutament positiva i constructiva que els ferms lligams culturals i científics existents entre València i Catalunya estan molt per damunt de conjuntures efímeres de curta volada.
També voldríem significar la nostra sincera gratitud envers el Servei de Publicacions de la Universitat de València, en especial a qui ha sigut el seu director, el professor Antoni Furió, pel suport incondicional, des de fa molts anys, al nostre treball i a la nostra col·lecció de documents de pintura valenciana.
Estem convençuts que amb aquest llibre hem treballat a favor del nostre país i de la nostra cultura artística. Hem contribuït amb una petita eina de treball que amb molta il·lusió i de forma preferent dediquem als historiadors i als historiadors de lart valencià de les èpoques medieval i moderna.
I tornem a repetir, com ara fa sis anys, que Deo volente encara en vindran alguns més, de llibres, daquesta mateixa naturalesa.
LLUÏSA TOLOSA
XIMO COMPANY
JOAN ALIAGA
¶ 1 Vegeu, per exemple, Lluïsa TOLOSA i Ximo COMPANY: «Apèndix documental. Paolo da San Leocadio en els arxius: reflexions sobre els documents de la seua vida i obra», en Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2006, pp. 385-494; o abans, i dels mateixos autors: «El testamento de Rodrigo de Osona», Archivo de Arte Valenciano, núm. 71, 1990, pp. 47-50.
¶ 2 Hi ha al voltant de 400 notícies més en aquest volum que en lanterior.
¶ 3 Vid. doc. núm. 579.
¶ 4 Vid. doc. núm. 820.
¶ 5 Vid. doc. núm. 840.
¶ 6 Vid. doc. núm. 413.
ADVERTÈNCIES SOBRE LEDICIÓ
I TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS
Els documents apareixen ordenats cronològicament amb un número de catàleg correlatiu.
Cada document ha estat tractat com una unitat, menys aquells que pel seu contingut calia no separar-los, malgrat estar expedits en diferents moments, la qual cosa està indicada convenientment.
Cada unitat documental, està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on sha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental, la signatura o emplaçament físic del document en els arxius i la cita (cognom de lautor, any dedició i pàgina on apareix citat), si es dóna el cas dun document publicat amb anterioritat. Quant no apareix cap cita significa que el document transcrit és inèdit.
Les notes a ledició documental shan expressat a peu de pàgina, així com qualsevol aclariment que els autors hem cregut necessari afegir.
La transcripció dels documents ha estat rea litzada des del seu suport original i sha seguit escrupolosament el text del ma nus crit, conservant les grafies de lèpoca. Per a ledició dels documents, en general sha fet ús de les següents normes paleogràfiques:
- Les paraules shan separat dacord amb la llengua moderna indicant amb el punt volat la separació forçada.
- Quan a laccentuació, els signes de puntuació, lapòstrof i el guionet, sha seguit lús del català actual.
- Lús de la puntuació sha fet amb la finalitat de facilitar la comprensió de la lectura.
- Totes les abreviatures shan desenvolupat segons els registres usuals de lèpoca. Es mantenen les consonants dobles internes, però no les inicials, que generalment es presenta al cas de la -ff dalguns noms propis o cognoms.
- Sha usat la lletra majúscula segons la normativa actual i shan deixat en minúscula els tractaments protocolaris dins el text.