Ara bé, enviar informació visual, ja siguin colors, formes o moviments, només funciona si lemissor i el receptor es poden veure. Depenent de lhàbitat i de quins éssers vius es tracti, el camp visual és molt limitat, i això fa que labast de la transmissió no sigui precisament un dels punts forts daquest tipus de comunicació. Un arbre es pot convertir ràpidament en un obstacle insuperable i dificultar la transmissió de missatges al bosc. Si un ocell femella no pot veure el mascle, les plomes més acolorides i la dansa més salvatge no serviran de res perquè la informació no arribarà al receptor.
El canal de comunicació dels missatges visuals: lenergia electromagnètica
La informació visual (colors, formes i moviments) semeten a través de la llum. Però, què és realment la llum? A primera vista, aquesta pregunta sembla ingènua i fàcil de contestar. Però és un os, i no només per a una biòloga com jo. Harald Lesch, professor dastrofísica teòrica a la Universitat Ludwig Maximilian de Munic, presenta el programa de televisió dedicat a la ciència Alpha Centauri i ho va explicar en el capítol titulat Què és llum?: «La llum és increïblement ràpida i, segons la seva longitud dona, té més o menys energia.»
Habitualment, quan parlem de llum, només pensem en la llum del dia que veiem. La font principal de la llum visible al nostre planeta és el Sol. La llum visible conté les longituds dona dels colors que coneixem. Cada color té el seu propi contingut energètic, que depèn de la longitud dona: del violeta al blau, el taronja i el vermell, el contingut denergia electromagnètica disminueix. Aquesta forma denergia també sanomena radiació electromagnètica i es troba a tot arreu. La radiació electromagnètica comprèn un espectre denergia ampli. Lespectre visible per a nosaltres és tan sols una part daquest espectre. Per exemple, la radiació ultraviolada (raigs UV) està més enllà de la llum violeta, que encara és visible per a nosaltres i, per tant, queda fora de la nostra percepció visual. A laltre extrem del nostre espectre visible, és a dir, més enllà del color vermell, es troben els infrarojos, les ones radioelèctriques i les microones, amb menys càrrega denergia.
Els pigments capturen la llum
Antraquinona, antocianina, carotenoide, betalaïna, melanina: això que sembla una llista de noms estrafolaris de dona, són grups de pigments que la natura té al seu estudi i expliquen don surt la coloració dels fongs, les plantes i els animals. Els pigments acostumen a emmagatzemar-se a la superfície dels éssers vius, a la pell, al pelatge o a les plomes. Si coincideixen amb la llum en una mateixa longitud dona, la poden capturar o, dit duna altra manera, labsorbeixen. El fet de trobar-se en una mateixa longitud dona es resumeix en una paraula: ressonància. Lestructura dels pigments determina quina part de la llum visible capturen, i daquesta manera pot haver-hi ressonància. I la cosa no acaba aquí: el que decideix el color és lenergia que el pigment no captura! Què passa amb les parts de llum que no absorbeix? El pigment les retorna o, expressat en termes físics, les reflecteix. Aquesta gamma denergia reflectida és el que dona color a la matèria. El blau i el violeta lluents de les flors dels pensaments són un exemple molt bonic del grup de pigments de les antocianines. Reflecteixen la llum visible que té lenergia corresponent al blau, el violeta o el vermell. En canvi, els carotenoides reflecteixen la llum corresponent a la longitud dona del groc, el taronja i el vermell. Quan sabsorbeix tot lespectre de la llum visible, els éssers vius ho veuen literalment negre! Les superfícies negres sempassen tota la radiació electromagnètica de lespectre visible. Amb les superfícies blanques passa el contrari: reflecteixen tota la llum visible. Les flors blanques es veuen blanques perquè no tenen pigments que absorbeixin la radiació electromagnètica. Dit duna altra manera, les superfícies blanques reflecteixen la major part de la llum.
No obstant això, els pigments no ho expliquen tot quan es tracta dels bonics colors de la natura. La composició dun ésser viu també decideix quanta llum captura i quanta en reflecteix. Moltes flors contenen bombolles daire en què es reflecteix la llum. Un exemple especialment bonic és el nenúfar Nymphaea alba. A Brandenburg, nhi ha a molts llacs i les flors es veuen brillar des de lluny com si fossin pinzellades sobre laigua. Quin és el secret del nenúfar per tenir un blanc resplendent que faria morir denveja Mister Proper? Deixant de banda que no té pigments, al teixit aquós del nenúfar hi ha bombolles daire. Quan la llum cau sobre el teixit, ha de travessar totes aquestes capes daigua i aire, i això fa que modifiqui constantment la seva trajectòria. Aquesta refracció es produeix tantes vegades que la llum sacaba reflectint totalment i les flors semblen blanques. El fenomen de la reflexió de la llum també el trobem en un paisatge nevat. La neu recent brilla amb intensitat perquè la llum es refracta un cop i un altre en els cristalls de glaç. Com a resultat de la refracció, es reflecteix tota la llum. La composició de la superfície també provoca un efecte de brillantor impressionant en els animals. Les plomes del paó o a la superfície de lescarabat piloter compten amb estructures minúscules que refracten la llum duna manera molt especial, i és per això que brillen.
Bioluminiscència: encendre i apagar la llum
Què passa amb lemissió de missatges visuals si no hi ha llum a lhàbitat o nhi ha molt poca? Les aigües abissals i moltes coves estan habitades per éssers vius que no dubten a convertir-se en fonts de llum dins la foscor. A les coves de cuques de llum que hi ha a Waitomo, a Nova Zelanda, vaig ser testimoni duna forma molt especial de comunicació entre animals: la bioluminescència. Es tracta de la capacitat dun ésser viu dalliberar energia amb ajuda de reacciones químiques i demetre aquesta energia en forma de llum. Hi ha nombrosos organismes unicel·lulars, fongs i peixos capaços de produir bioluminescència, i que sencenen i sapaguen com si tinguessin un interruptor. Tanmateix, alguns sil·luminen màgicament amb ajuda externa. Els raps abissals en són un exemple: com que no poden dur a terme les reacciones químiques necessàries, agafen bacteris bioluminiscents a dispesa. Per contra, les criatures lluminoses de les coves de Waitomo que hem esmentat al principi no necessiten cap ajuda. Malgrat que es diguin Glowworn Caves («coves de cuques de llum»), no tenen res a veure amb les espècies dinsectes autòctons que coneixem amb aquest nom. La resplendor prové duna munió de larves dArachnocampa luminosa, que fan que el sostre fosc de les coves brilli com una nit estelada.
LORQUESTRA DE LA NATURA
Grunys, esclafits, esgüells: deixem ara els missatges visuals enrere i passem als acústics. La producció de sons a la natura es pot comparar amb la producció de notes amb instruments musicals. Igual que en una orquestra, a la natura es produeixen sons quan els éssers vius fan vibrar diferents materials. Hi ha de tot, des de violins fins a tambors i instruments de vent. Escolteu-los!
Missatges acústics: els corredors de fons dels senyals