La Lívia no és de quedar bé i saixeca duna revolada.
Vaig a sopar, que tinc gana.
Des de la cuina sent lArnau i lAina:
No et deixarem penjada.
No, no, tajudarem a buscar nous companys.
El pis és gran, té molta claror, està al rovell de lou de Gràcia.
Sí, sí, no et costarà gens, ja ho veuràs.
I on ten vas, tu?
A Berlín, és una beca per fer el doctorat. Jo puc penjar anuncis a la facultat i farem entrevistes als candidats, eh, Lívia? LAina afluixa el to de veu i torna cap a lArnau: Per estudiar els inicis de la medicina en els papirs egipcis. És que tu també, Arnau, ho has deixat anar així, pam, sense anestèsia.
I tu, què?, que les mòmies ja tesperen i no deies res.
Que no són mòmies, hòstia. Sembla que no sàpigues com és, que és especial, la Lívia.
Jo no penso entrevistar ningú, rondina la Lívia mentre porta la plata de special sushi festival for two cap a lhabitació i se li fan nusos al cap, dins del cap. El que sent de fora, les veus de la saleta de tajudarem a trobar nous companys, senreda amb el que sent per dins, una muntanya, sem fa una muntanya conèixer gent nova, sempre igual, sempre començant de zero, un altre cop, és el meu aniversari, aneu tots a la merda.
Sinstal·la al terra del quarto. La plata, els bastonets i dues ampolles de Sapporo per beure a morro. Seu sobre un coixí pla i col·loca la safata damunt dun pedestal que ha fet amb llibres com si fossin maons. La plata és de plàstic i té tot de compartiments per a les diferents varietats de muntanyetes darròs coronades per un tall de peix rosat, un de vermellós, un llagostí arrebossat, embolcalls dalgues i un compartiment buit per posar-hi la soja i sucar. Posa música sense lletra per desfer els nusos.
Sempre està sola pel seu aniversari, però sempre hi ha menjar per a dos. Dençà que no hi ha la mare. El primer aniversari sense la mare, làvia sen va oblidar. Ai, nina, em sap greu, són tantes coses, i goita... que ahir no hi vaig pensar, em va ben marxar del cap, però diumenge et faré el teu plat preferit i ho celebrarem. Amb la setmanada es va comprar dos dònuts i sels va menjar mossegant-ne ara un ara laltre. Asseguda al terra de lhabitació. Diumenge làvia li va fer ous ferrats amb patates rosses, però ella ja ho havia celebrat.
Dubta si deixar per al final el llagostí o el maki de cranc. Les peces estan duplicades i col·locades simètricament als calaixets. Ara una de salmó daquesta banda, suca a la soja, regalima, i ara la de salmó de laltra banda, suca. Costa de decidir si és més bo el maki de cranc o el llagostí. Un glop duna birra, un glop de laltra. I si ara marxen aquest parell, qui es menjarà tots els tàpers de llenties que vaig fer ahir i vaig congelar? Per acabar es guarda el llagostí, que té aquell punt cruixent.
3
Què diu, que thas separat? Així que en Marcel posa un peu a La Pansa li cau el xàfec a sobre. Ha arribat aquest matí al poble. Ha decidit instal·lar-se a la torre i que la Rosa es quedi al pis de Barcelona. És el més pràctic. Aquí hi té roba i les quatre coses que necessita, no li cal res més. Entra al cafè i des de la taula del fons en Jaume tira carta i deixa anar un dard de veu enrogallada:
Te nhas buscat una de més jove o què, torero?
En Marcel demana un cafè amb gotes a la barra, agafa una cadira i sasseu a la taula on en Jaume i els altres juguen al truc.
La Nati li porta el cafè i li passa la mà per lespatlla.
Què ha passat, Marcel? Que és de debò que thas separat?
Mhan separat, més aviat.
Ui, sí, mi-tel, el sant, ell que no ha trencat mai un plat shi afegeix en Sendo.
Ha anat així, que mho he trobat. Jo no hi he tingut res a veure.
Pobrissó, alguna en deus haver fet. Una de ben grossa... que hagis fet emprenyar la mestressa. Perquè diu que ha sigut ella que tha donat passaport? li engalta la Nati amb la confiança dels que shan pelat els genolls junts de petits.
Nano, et pensaves que passaries fluix? En Pitu li pica lullet i la Nati recull veles i torna cap a la barra.
Mira, coses que passen.
La partida de cada dia havent dinat. El cafè a aquesta hora està a mig gas; al vespre sanima amb el jovent. Toca el sol a les taules de fora i la Nati, que ja té a tothom servit, sentreté amb els mots encreuats a la punta del taulell.
Sendo, no badis i tira.
Sí, sí, ara ens ho expliques i amb detalls, cap de suro. Que potser et penses que ja està: Ai, mira, mhe separat, jo no en sé res... en Jaume fent veueta fotent-se den Marcel ...jo no he fet res, coses que passen, va, que aquí ja som tots calbs i no ens queda pèl perquè ens el prenguis.
La notícia ha volat, ja sho podia esperar. En unes hores, tot el poble en va ple. Innocent de mi, que em pensava que arribaria a casa i salvat. Doncs, no senyor, passes a fer el cafetó i tercer grau al canto. En Marcel és de poques paraules i li hauran destirar molt la llengua perquè digui res de la Rosa. Ni bo ni dolent. En Jaume i companyia no perden pistonada de la partida, però no el deixaran que sescapoleixi fàcilment. Tenen ulls per a les cartes i la llengua esmolada per seguir linterrogatori. El van collant i en Marcel sen surt com pot:
La Rosa, que es veu que li ha agafat allò que se li escapa la vida.
Ai, pobra Rosa sospira la Nati fent giravoltar el bolígraf.
Que se li escapa el tren. Que savorreix i li sembla que sense mi lesperen grans emocions. Que li falta aire, que sestà perdent coses es desfoga en Marcel, que fins ara no nhavia parlat amb ningú.
Que sestà perdent què? Aquí de trens, res de res, el cotxe de línia i para de comptar riu en Jaume i riuen tots.
Ara maniria bé un tres.
Conxo, quines cartes més dolentes.
No ho sé, que se sent jove i que vol fer coses. També hi ha en Lluís, que se nha anat a París pels estudis i sestà amb ma mare. Això tampoc no se li ha posat bé.
Ui, nano, mala peça al teler. Quan es posen així, val més tocar el dos ben lluny fot cullerada en Pitu. No les vulguis entendre, nhi ha per parar boig.
Això rai, ja li passarà diu en Jaume.
A en Marcel li sembla que ja ha fet massa safareig.
I prou, que són coses nostres i no nheu de fotre res.
En Marcel ha abaixat el to de veu; sha adonat que els quatre que hi ha a la barra paren lorella.
Així thaurem de fer lloc per a la partideta a partir dara? el salva en Pitu en to de pau.
I en Jaume tira carta i contraataca, rient rient:
Ai, Marcel, fa ser burro deixar escapar una mossa com la Rosa.
Vet-ho aquí, que encara es pensa que és una mossa la clava en Pitu.
Va, nano, a mi també em va passar i mira ara, estic més bé que mai shi afegeix el de lestanc, que era a la barra. Sestarrufa la camisa i es pica la panxa per fer notar que sha aprimat.
Mi-tel, el figurí, que totes li ponen.
I no haig de donar explicacions a ningú. Ara comença la vida!
Vigila que aquella viuda que empaites no et lligui curt i ja hi tornarem a ser.
Riuen tots. En Marcel ho va entomant amb bon humor. En Pitu, amb la seva gorra verda faci fred, faci calor, remena i li posa la pila de cartes al davant.