MUDANCES
Llibre local = Lector compromès Aquest és un llibre publicat amb el segell Llibre Local, que garanteix que el 100% de lelaboració des del disseny fins a la impressió sha dut a terme per professionals i empreses catalanes. Visita llibrelocal.cat per conèixer millor aquesta iniciativa.Primera edició: febrer del 2019
Segona edició: març del 2019
© del text: Gemma Sardà
© daquesta edició: Editorial Comanegra
Editorial Comanegra
Consell de Cent, 159
08015 Barcelona
www.comanegra.com
Edició: Jordi Puig
Revisió de proves: Gemma Garrigosa
Disseny de col·lecció: Virgínia Pol
Maquetació: Virgínia Pol
Producción de lePub: booqlab
Tots els drets reservats als titulars dels copyright.
GEMMA SARDÀ
MUDANCES
Taula
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
Al Magí
1
Com cada primer dijous de mes des de fa un segle, en Marcel espera que la Rosa torni a casa amb la capsa de cucs. A ella no li fa res anar-los a comprar. Sortint de la feina, li agrada baixar fins a la Ribera, recollir el paquet a la botiga de pesca, passar per la pastisseria i tornar a peu cap a casa. I lendemà al vespre, mes rere mes, en Marcel seguirà el seu ritual d'anar-se'n tot sol a lescullera. Desemboira, diu. Laire de mar desemboira.
En Marcel posa un cedé de Thelonius Monk a lequip de música de la saleta. El mateix que va estar escoltant ahir. Quan va començar a comprar compactes, es va endur la col·lecció de vinils a la torre. I el tocadiscos. Al segon tema apuja el volum per sentir-lo des de la cuina mentre fa el sopar. Tria un parell de patates del cistell i treu la bossa de mongeta tendra de la nevera. Deixa els ous fora també. Talla les cues de les mongetes i en fa tres trossos de cadascuna. Fa dos mesos que sha jubilat, ha traspassat el taller de rellotger. Encara no sap ben bé si ho enyora. Ara té tot el temps lliure del món, però continua anant a pescar el primer divendres de mes, sigui festiu o feiner.
Si no obrissis el taller els dissabtes al matí, divendres al vespre ja podríem marxar cap a la torre i lendemà ja ens llevaríem allà i sembla que així allargues més, li ha retret la Rosa a en Marcel mil vegades. Però ell vetllava per les veïnes del barri que dissabte al matí havien de canviar la pila del rellotge. Anaven a plaça i aprofitaven per passar per cal rellotger. Per vendre una corretja i canviar dues piles, thi has destar fent guàrdia com si fos un hospital durgències?
Potser no que no troba a faltar la feina, però el que sí que ha notat és que la Rosa està diferent. Sembla que li faci nosa. Mhauré de fer fonedís, anar més a passeig, a fer un cafè o a la biblioteca per no ensopegar amb ella a cada moment. Està neguitosa. Tampoc no se li ha posat bé que en Lluís, el nen, shagi instal·lat a casa de ma mare a París. El nen que ha acabat la universitat i el doctorat i que no deixarà mai de ser el nen. Mira, menys feina, va dir la Rosa, amb un deix demprenyada quan els ho va fer saber. Tot plegat, ara té més temps per rumiar i això no pot dur res de bo, li sembla a en Marcel. Segons de quina lluna vingui avui, li demanaré si li passa res.
Quan en Marcel omple lolla daigua i engega el foc per coure la verdura, la Rosa es planta a la plaça de les Olles a comprar lesquer. La porta de fusta grinyola, la campaneta avisa i un cop dins de la botiga es troba envoltada de canyes dretes per tot arreu.
Bona tarda. Vostè em coneix, oi?
I tant que sí. Bona tarda. Posarem el de sempre?
Goiti, mirim bé perquè no em tornarà a veure.
La Rosa, amb la determinació que li puja cames amunt fins al pit, respira fondo i es pica les galtes perquè lhome de la bata que lestà despatxant des de laltra banda del taulell shi fixi bé. I allarga el coll. No la tornarà a veure mai més.