I, DE SOBTE,
EL PARADÍS
Primera edició: setembre del 2018
© del text: Núria Perpinyà
© daquesta edició: Editorial Comanegra
© de la foto de portada: Tatiana Gonzales (Unsplash)
Editorial Comanegra
Consell de Cent, 159
08015 Barcelona
www.comanegra.com
Edició: Jordi Puig
Correcció: Tina Vallès
Revisió de proves: Gemma Garrigosa
Disseny de col·lecció: Virgínia Pol
Maquetació: Eduard Vila
Producció de lePub: booqlab
Dipòsit legal: B 17949-2018
Tots els drets reservats als titulars dels copyright.
Núria Perpinyà
I, DE SOBTE, EL PARADÍS
TAULA
PRIMERA PART
1. La bombolla virtual
2. Enxarxades
3. Internautes «in love»
4. «Vientene meco al ciel»
5. Els bojos de la muntanya
6. Sexe nerviós
7. Psicòtrops
8. Teràpia existencial
9. La dona amagada al quarto fosc
10. Exercici amb personalitats múltiples
11. Índia perversa
12. Abisme llunàtic
13. Els enigmàtics Arl i IP
14. Els masclets del Raül
15. Pols interestel·lar
16. Secrets psiquiàtrics
17. Que no em vegin
18. Qui no menja?
19. La droga fantasma
SEGONA PART
20. Vida al sofà
21. Passions visibles
22. I invisibles
23. Multipolític
24. Oda a internet
25. Addicció amorosa
26. Menú dopinions polítiques
27. El mono: em moro
28. De lestrès imparable
29. A la paràlisi
30. Reinicialitzar-se
31. Disfressats en línia
32. Interpretacions del silenci
33. La malalta oculta
34. El verí de lamor
35. Joc destratègia mental
36. Tecla al paradís
37. Tots som IP
38. Àngels virtuals
Lui quil est seul, et muet, perdu dans la fumée, ce nest pas de
la vraie fumée, il ny a pas de feu, cest peut-être la lumière du paradis, et la solitude, et cette voix, celle des bienheureux qui intercèdent,
invisibles, pour les vivants, tout est possible.
Ce nest pas la terre, ça ne peut pas être un trou dans la terre,
habité par dautres muets, inébranlables, étalés comme lui;
cela en expliquerait lincohérence, tout est possible.
SAMUEL BECKETT, Linnommable
En paradís no menjarà hom, ne beurà, ne odorarà,
ne haurà carnal delit; e per açò me meravell del cors con porà,
sense aquestes coses, haver complida glòria.
RAMON LLULL, Llibre de meravelles
PRIMERA PART1. LA BOMBOLLA VIRTUAL
Internet és perillós i extraordinari. Les xarxes són xivarri i murs de consolació. També són paradoxes. Malgrat que es diguin socials, et poden tornar antisocial. Les llistes damics no ajuden gaire a no desesperar-se. A vegades aixequem murs al nostre voltant, no per allunyar-nos, sinó per saber qui sels saltaria per salvar-nos.
@Llunàtica Les idees se mescapen quan no tinc internet, i quan en tinc, se men van.
La noia que es fa dir Llunàtica escolta música dins una càpsula il·luminada. La seva cambra sembla una nau espacial, blanca i metàl·lica, inspirada en la ciència-ficció. Llàstima que se li hagi penjat lunivers com al déu del Twitter. Fins fa no gaire, la seva nebulosa era un seguit destrelles; ara, està clafida de forats negres. Podrà reinicialitzar la seva galàxia? I si se li perden els planetes, la memòria i els programes?
Els robots li fan companyia. Les joguines continuen a lhabitació: el Fafà, lEco i el Tritó. Per bé que ja no els cuida com abans, no en fa anar mai els noms de fàbrica, tan impersonals (Furby, Kismet i Tamagotchi). Tampoc no els treu la bateria. Seria com si els matés. Els cops que ho ha fet ha plorat i tot.
El seu nom real és Elexa. És molt prima i du auriculars. El volum, altíssim, la separa de laire; laïllament està aconseguit: fora família, fora món. Tanmateix, la potència acústica no li debilita els pensaments; potser perquè no poden ser-ho més. La noia que no menja no pot insonoritzar-se. Malgrat totes les defenses, se sent raonar i les frases angoixoses que escriu al Twitter i al blog la roseguen per dins.