És lany 218 abans de la nostra era: una aldea enfonsada al cor de les muntanyes de la Contestania tracta de sobreviure al món iber, un món radicalment diferent al que han aconseguit crear en aquell xicotet oasi. A Itu, lopressió es una tara social quasi eradicada, contra la que lluitaran per preservar la seua essència com a poble.
Les protagonistes daquesta història també shauran denfron-tar als seus terrors i al dolor implacable de la impotència en un món en guerra que engolix tot al seu voltant. Una guerra imperialista entre les dues «civilitzacions» mes poderoses de la Mediterrània, que ambicionen els territoris «bàrbars». Al mateix temps, en un viatge pel que hui son les terres valencianes, Ede i Turann perseguixen el coneixement per rescatar-se de loblit.
Escrit en Plom
Escrit en Plom
© 2021, Alexandre Ripoll
© 2021, La Equilibrista
info@laequilibrista.es
www.laequilibrista.es
Primera edició: 2021
Disseny i maquetació: La Equilibrista
Queda prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol part daquest llibre inclòs el disseny de coberta, així com el seu emmagatzematge, transmissió o tractament per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, químic, òptic, de gravació o de fotocòpia sense el permís previ per escrit de: NOCTIVORA, S.L.
Índex
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
Epíleg
Nota històrica
Agraïments
Lautor
A Vicent Frau Serra
1
Podem ajudar-te Culxa havia parlat amb un murmuri, però caminava darrere dEde, a poca distància, i Ede tenia bona oïda; sa mare la tenia i la seua avia també. Era una qualitat molt apreciada entre les caçadores, per això la seua amiga Indíbil li havia dit que vinguera amb elles de caça, deia que escoltar els sorolls del bosc era el mes important per atrapar els conills, ja que la majoria de les vegades no els veies, i sentir el refrec de les potes sobre les fulles seques o el llom entre els arbustos era la clau. Shavia deixat convèncer, però ara, tornant cap a casa, sabia que això no era del tot veritat, la vista i sobretot la punteria, eren igual o més importants. No havia atrapat ni una sola peça. Així i tot, dos llebres li penjaven del cinturó, perquè en la seua aldea no existia la meritocràcia, no importava qui ho havia fet ni si ho havia fet millor que laltra persona, o almenys sintentava que no importara, i és que, al final, com a tots els pobles, tot se sap. Així que la càrrega lhavien repartida entre els cinturons de totes.
Confia en mi Aquesta vegada Culxa es tallà a mitja frase amb un soroll quasi imperceptible, com quan set talla la respiració durant un segon per un cop al pit. Però ningú lhavia colpejat. Ede no tenia ni idea dallò que estava parlant amb Cerdube, però havia destar parlant amb Cerdube, no hi havia ningú més caminant darrere. Culxa no rebia resposta per part della, o almenys Ede no la sentia, però podia imaginar la cara que posaria al ser increpada daquella manera. Els ulls de Cerdube podien arrancar-te les parpelles i triturar-te les dents només amb una mirada. Era una dona dura. Inflexible. Si els seus ulls podien arribar a ser tan agressius, els seus braços encara més. I no per ser especialment gran, ja que tenia una estatura mitja, no especialment ampla. Era caçadora i, pel que havia vist Ede, prou bona, això li requeria agilitat. Tenia una musculatura definida, no espectacular, però potent, sana. Bíceps i avantbraços per tensar larc, esquena per carregar pes, cames per córrer per la muntanya com una cabra salvatge. No era dona de moltes paraules, però era respectada per tothom.