Sinopsi
La ciutat sense veïns és el retrat cru duna Barcelona on el dret a lhabitatge està cada cop més vulnerat. La concentració de la propietat, la manca de lleis per intervenir el mercat i lempobriment de les persones dibuixen un escenari en què accedir a un pis acostuma a ser una quimera.
La investigació del periodista Andreu Merino parteix de casos particulars per explicar situacions compartides per milers de barcelonins: des de limpagament del lloguer fins al desnonament i la connivència del sistema judicial, passant per la vergonya de les màfies de locupació.
La pandèmia de la Covid-19 ha posat laccés a lhabitatge encara més al centre del debat polític i social, i ha portat al límit molts veïns que veuen com la ciutat els expulsa.
Dedicatòries
Al pare i a la tieta.
A la Claudia, la mare, el Marc i el Cesc.
Al Francisco, la Raquel, la Nohemi,
el Joan i la María Jesús.
Taula
Sinopsi
Equilibri per atacar el drama
Ferran Casas
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Introducció. Una ciutat de primera divisió
Lhabitatge, un bé de mercat
Catifa vermella per als fons dinversió
La Sareb, una oportunitat perduda
Concentració de la propietat
Habitatges de lloguer
Francisco Sánchez, una història de resistència
Lloguers disparats
El camí per regular els lloguers
Les resistències del lobby immobiliari
Retrets entre administracions
Un mercat de lloguer volàtil
20.375 desnonaments entre el 2013 i el 2020
Quan el desnonament no és lúltima pantalla
«Mhan arrencat de la meva vida»
Una història despeculació
Lleis de paper mullat
Quan la llei deixa de ser «100 % útil»
Capitalisme o «altres models que garanteixin els drets»
Quan el Tribunal Constitucional et tanca la porta
Bloc Llavors: quan la llei queda en paper mullat
Unes sancions que poden sortir a compte
Lhabitatge, un dret no fonamental segons la Constitució
LONU com a última opció
Lestira-i-arronsa de lAjuntament de Barcelona i el TSJC
«Els Mossos no desnonen»
Màfies, pobresa i necessitat: quan locupació és lúnica via
De la solidaritat a labús
Dels 500 als 3.000 euros
Amb les maletes a la porta
Seguir les pautes del «carrer»
«Ho faria per caritat, però hi ha un risc»
La necessitat de regular les ocupacions
Més precarietat i més pisos buits
Un estiu dedicat als okupes
El moviment per lhabitatge: de la reacció a lofensiva
El moviment okupa, motor de la lluita per lhabitatge
Els inicis de la PAH
De la PAH als sindicats
Laposta estratègica de lesquerra independentista
Campanyes conjuntes de camí al congrés
Lorigen del primer Congrés dHabitatge
Estructures populars: de la Buenos Aires a lantiga Massana
Sota el focus de la repressió
Epíleg. Barcelona, 2030: una distopia
Índex onomàstic
Equilibri per atacar el drama
Ferran Casas
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils
Aquest llibre és una seqüela. Una seqüela i una panoràmica necessària per entendre el què i el perquè dun fenomen que sha convertit en un maldecap per a centenars de milers de catalans. Un fenomen que té molt a veure amb les desigualtats de la nostra societat i que també les explica. El «gent sense casa i cases sense gent» que es crida als carrers té cares, dades, lleis, responsabilitats i també irresponsabilitats que serveixen per explicar-lo.
Quan Andreu Merino va guanyar, el desembre de 2019, el Premi de Periodisme dInvestigació Ramon Barnils amb un article de recerca publicat a Nació Digital sobre les màfies que revenien claus de pisos ocupats a 700 euros a famílies en risc dexclusió, leditor de Saldonar, Francesc Gil-Lluch, em va venir a buscar. Va ser la mateixa nit que entregàvem el premi a El Born Centre Cultural: «De tot això nhem de fer tant sí com no un llibre de la col·lecció Periodistes», em va dir convençut.
Acabàvem de publicar Feixisme persistent, dAlba Sidera, sobre lextrema dreta a Itàlia perquè ja intuíem que nhauríem de parlar més del que hauríem volgut per larribada del neofeixisme explícit a les institucions. Era evident que calia seguir en la línia de picar pedra amb els temes més candents i conflictius. Us enganyaria si us digués que va costar convèncer lAndreu per fer el llibre. És un assumpte que sempre lha interpel·lat i al qual ha dedicat bona part de la seva trajectòria com a periodista. Encaixava, a més, amb la col·lecció que fa anys que impulsem el Grup Barnils i Saldonar: grans temes dactualitat en format de reportatge escrits per barnilaires i que necessiten un treball de fons, documentat i reposat per poder-se explicar millor.
Quan llegim els diaris o consultem les xarxes veiem sovint, amb menys profunditat de la que seria desitjable, notícies de desnonaments, de plans de les administracions per fomentar lhabitatge públic, de moviments dels fons voltor, de canvis legislatius Però cal més context, més periodisme i més mètode per endreçar-ho tot plegat. Per posar les coses a lloc i buscar larrel del conflicte amb una mirada compromesa i, alhora, fonamentada. És impossible afrontar bé el problema sense un retrat acurat.
Abans de la pandèmia, el preu mitjà del lloguer a Barcelona havia superat ja els 1.000 euros. Lhabitatge digne és un dret que la sacralitzada Constitució espanyola reconeix de forma explícita i que afronta la contradicció destar sotmès a les lleis del mercat i a una especulació que els darrers anys ha estat salvatge. Les escasses mesures que shan pres per posar-hi solució han estat massa prudents o purament cosmètiques. Els decrets de la Generalitat i les mesures dels grans ajuntaments, sovint voluntaristes i directament relacionades amb la pressió del moviment per lhabitatge, han topat amb la legislació estatal i amb una Justícia que ens ha acostumat a dubtar poc quan sha de triar entre qui pateix i qui fa patir. Que no guanyin els segons és lexcepció. Les llacunes legals, quan hi són, es resolen normalment a favor dels grans propietaris i en contra de qui pitjor sho passa.