Poc temps després, el rei Carles va enviar, amb tots els honors, la senyora infanta a Messina, on el rei Frederic la va rebre amb gran solemnitat. I aquí mateix, a Messina, a lesglésia de Nostra Senyora Santa Maria la Nova, el senyor rei shi va casar. I aquell dia un arquebisbe que venia de part del Sant Pare va aixecar linterdicte arreu de la terra, i a tothom se li van perdonar els pecats que haguessin comès durant la guerra. Aquell mateix dia la senyora reina va rebre la corona i es va celebrar el banquet més esplèndid que hi hagi hagut mai a Messina.
V. Com fra Roger va fer els preparatius per viatjar cap a Constantinoble
Mentre se celebrava una festa tan esplèndida, per més que tothom estigués tan content, fra Roger estava dallò més capficat. I és que semblava arrauxat, però era lhome més previsor del món. I rumiava això: «Has perdut aquest senyor, i els catalans i els aragonesos que lhan servit, tres quarts del mateix. Ell ja no els podrà donar res, i per això li faran passar grans penes. Perquè ells són com tots els homes, que no poden viure sense menjar, i, així que no rebin res del rei, començaran a saquejar, per causa de la seva necessitat, i acabaran destruint tota la terra i moriran a grapats, com conills. Cal, doncs, que treguis les tropes del servei daquest senyor, que tha fet tant dhonor de poder-lo servir, i això en honor seu i en benefici dells.» I encara va pensar, dell mateix, que no li convenia estar-se gaire més a Sicília, perquè, com que el senyor rei havia firmat la pau amb lEsglésia, el mestre de lorde del Temple, el rei Carles i el duc Robert, que li professaven un gran odi, demanarien al papa que els el lliuressin. En aquest cas, el rei hauria de fer una de dues: obeir el papa i lliurar-los-el, o tornar a la guerra. Per aquestes raons, no permetria que el rei hagués dafrontar aquest deshonor per causa dell.
I quan va haver resolt, tan ponderadament, tot això, sen va anar a veure el senyor rei, es va apartar amb ell en una habitació i li va explicar tot el que havia rumiat. Quan li ho va haver dit tot, va fer:
Senyor, he pensat que, si ho voleu i majudeu, jo us trauré a vós, a tots els que us han servit i a mi mateix, duna situació compromesa.
El senyor rei li va respondre que nestava encantat i que li nestava molt agraït, però li pregava que ho fes de manera que ell no en sortís malparat i que fos en benefici de tots aquells que lhavien servit. I encara va afegir-hi que estava preparat per donar-li lajut que requerís.
Doncs, senyor va respondre fra Roger, amb el vostre permís, enviaré dos cavallers amb una galera ben equipada a lemperador de Constantinoble, i li faré saber que estic disposat a anar amb ell amb tanta companyia a peu i a cavall com vulgui, tant de catalans com daragonesos, perquè ens doni sostre i sou. Sé que ell en té necessitat, daquest ajut, perquè els turcs li han pres més terra de la que es pot caminar en trenta dies. I de ben poca gent es refiaria tant com dels catalans i els aragonesos, i, encara més, dels que han fet aquesta guerra contra el rei Carles.
I el senyor li va respondre:
Fra Roger, en tot això vós hi teniu més experiència que no pas jo, però em sembla que teniu raó en tot el que dieu. Per tant, poseu fil a lagulla tal com cregueu convenient, que, respecte a la manera de dur-ho a terme, jo no hi tinc res a dir.
Dit això, fra Roger va besar la mà al senyor rei i sen tornà cap al seu allotjament, on va passar tot lo dia disposant aquests afers. I, mentrestant, el senyor rei i els altres es dedicaven a la festa, a lesbarjo i al lleure.
VI. Com fra Roger va enviar missatgers a lemperador
Lendemà va fer aparellar una galera, i va buscar dos cavallers de confiança i els va informar de tot allò que havia planificat. Els va ordenar, encara, que, de totes passades, miressin daconseguir-li un casament amb la neboda de lemperador, això és, la filla de lemperador de Latzaura o Bulgària. Els va dir també que miressin de fer-lo megaduc de limperi i, finalment, que lemperador pagués, a tot lexèrcit que ell aportaria, quatre mesos per avançat, a raó de quatre unces al mes per soldat de cavalleria i una unça al mes per soldat dinfanteria, i que els mantingués aquell sou tant de temps com shi volguessin estar, i que poguessin obtenir la paga a Malvasia. Tot això ho va deixar per escrit en un document que incloïa no sols el que sacaba de dir, sinó també el que shavia de fer. És per això que ho sé, car jo mateix vaig intervenir en la redacció del document en qüestió. I els va donar plena autoritat com a procuradors perquè poguessin disposar el que calgués en nom seu, matrimoni o el que fos. Aquests cavallers eren dallò més savis i competents, i, un cop entesa la seva missió, amb unes poques indicacions ja nhi hagué prou; però, així i tot, la paperassa es va redactar en lordre degut. Llavors, quan van ser convidats a marxar, van dir adéu a fra Roger i sen van anar a trobar lemperador.
Quan van haver abandonat Messina, fra Roger, que ja tenia la cosa per feta perquè ell ja tenia gran anomenada a la cort de lemperador des del temps que governava la nau El Falcó de lorde del Temple, que havia fet molts favors a les naus de lemperador a la Mediterrània oriental, i parlava un grec força fluid, i ara encara gaudia de més renom tant a Romania com arreu del món per lajuda que havia dispensat de manera tan generosa al rei Frederic de Sicília, va procurar de reclutar el seu propi exèrcit. I, de resultes daixò, Berenguer dEntença, amb qui havia fet jurament de fraternitat, va prometre que el seguiria, igual que Ferran Eiximenis dArenós, Ferran dAunés, Corberan dAlet, Martí de Logran, Pere dEròs i Bernat de Rocafort, i encara molts altres cavallers catalans i aragonesos, i ben bé quatre mil nobles almogàvers que, des del temps del senyor rei Pere fins aquell dia, havien fet la guerra a Sicília. De manera que en va quedar molt content. I, mentrestant, atenia els seus en tot allò que necessitaven i no els feia passar mica destretor.
I la galera va fer tanta via que, al cap de poc temps, ja era a Constantinoble, on trobà lemperador Andrònic i el seu fill gran, el príncep Miquel. I, quan lemperador va estar al cas del que li havien de dir, va mostrar-se la mar de content i alegre, i va rebre molt bé els missatgers. Al capdavall, tot va tenir lloc tal com havia disposat fra Roger: lemperador va voler que es casés amb la seva neboda, filla de lemperador de Latzaura, per la qual cosa un dels cavallers la va esposar en nom de fra Roger. I, tot seguit, va voler que tot lexèrcit que fra Roger havia dut amb ell quedés a sou de lemperador, a raó de quatre unces mensuals per cavall armat i dues per cavall només encuirat darmes defensives, una unça per soldat de peu, quatre unces per capità de vaixell, una unça per nauxer, vint tarins per ballester, vint-i-cinc tarins per mariner proer, i va establir encara que sels havia de pagar cada quatre mesos. I, sempre que algun volgués tornar-sen a occident, que passés comptes amb ladministració i que fos remunerat, i que tot seguit pogués marxar amb una paga de dos mesos per torna. I va ordenar que fra Roger fos megaduc de tot limperi. Això de megaduc és una mena de grau que vol dir el mateix que gran príncep, és a dir, senyor de tots els soldats; està per sobre del grau dalmirall, i qui el posseeix governa totes les illes de Romania i totes les fortaleses del litoral. Lemperador va enviar el privilegi daquest megaducat a fra Roger amb segell dor, firmat per ell i els seus fills, i li va trametre encara el ceptre del megaducat, lestendard i el barret. I és que tots els títols de Romania tenen un barret especial, i ningú no gosaria portar el barret que no toca. Finalment, també va concedir que rebessin la paga i tot el que els calgués així que arribessin a Malvasia.