6. SOCIABILITAT I ESCRIPTURA
De tot aquest feix de dades sen poden treure algunes conclusions generals sobre les pautes de sociabilitat del nostre artesà autobiògraf. Primer de tot, i a desgrat del seu localisme, sorprèn la gran amplitud dels contactes dun simple assaonador.96 Això és encara més remarcable si es té en compte que no tenim cap prova que Parets hagi esmerçat gaire temps fora de Barcelona, llevat, és clar, de la seva fugida de la ciutat arran de la pesta de 1651 (II, 46r-v). Leixamplament de perspectives pot haver estat, en gran part, un resultat dels sovintejats contactes de Parets i els seus amb aquests personatges habitualment tan rodamons com són ara els mercaders. És el cas de Jaume Bertrola, que figurava entre els fermancers duna tia de Parets que lany 1596 es casava amb Rafael Bruc, ell mateix mercader i fill de mercaders. I també la primera dona de Parets era filla dun negociant de Vic. La vinculació familiar amb els adroguers també datava de bona hora, tal com testimonia el cas de Pere Mora, padrí de Parets, un dels personatges més prominents del barri de la Ribera i molt implicat en el comerç marítim. El cercle de coneixences del Parets dels darrers anys incloïa també un fort component mercantil, sobretot arran del seu tercer matrimoni. De fet, fins i tot és possible que el nostre assaonador hagi volgut establir pel seu compte alguna mena de contactes econòmics extramurs i també amb alguns mercaders francesos. Leconomia catalana del segle XVII va conèixer un augment de la manufactura del cuiro gràcies a lactivitat dels obradors de fora de Barcelona, i això es va reflectir tant en les importacions de matèries primeres provinents de França, Itàlia i les Índies Occidentals com en les exportacions de cordovans i altres productes cap als mercats peninsulars i colonials.97 Però allò que va contribuir més i millor a eixamplar els horitzons locals de Parets i la seva família va ser aquell grup dapotecaris i botiguers, directament relacionats amb el comerç dimportació, que hi empeltà Marianna Vinyes quan es va casar amb el nostre assaonador. La incorporació daquesta parentela a la xarxa de relacions de Parets també va activar allò que en podem dir una certa «connexió francesa». El tàndem de Grosset i Foixac, aquest darrer dorigen francès, i tots dos estretament vinculats amb les xarxes mercantils del comerç català amb el sud de França, aleshores en auge, es va veure reforçat, a més, per un altre personatge dascendència francesa, limpressor Antoni Lacavalleria, la muller del qual, Jerònima, va ser la padrina del darrer fill de Parets.98
La xarxa de relacions de lassaonador sescampava per altres vies i més enllà de les direccions tot just apuntades. No cal dir que aquest breu estudi no pot resseguir tots els cercles dins els quals es va moure Parets.99 Una omissió particularment significativa és la de totes aquelles persones que entraren en contacte amb ell arran de lexercici de certs càrrecs corporatius. Sabem que Parets va acomplir diferents tasques tant al Consell de Cent com al seu gremi. A començament de la dècada de 1620 era membre de la milícia gremial, com feia constar en algunes anotacions del final del primer volum del seu manuscrit (I, 144r [143r]). Altrament, també es va implicar de diverses maneres en la política local. Amb lexercici dels càrrecs municipals, Parets no feia sinó seguir la tradició familiar. El seu pare havia estat habilitat al Consell de Cent el 25 de novembre de 1629. El nostre cronista, al seu torn, ho va ser el 25 de novembre de 1642.100 Esdevingué membre del consistori barceloní el 30 de novembre de 1650, i hi restà fins al 30 de març de 1653.101 El 1651, a més, va ser nomenat membre per dos anys del Trentenari, el consell municipal intermedi que tenia com a missió lassessorament dels consellers. El mes doctubre de lany 1652 va ser escollit per formar part de la setzena o comissió encarregada de negociar la capitulació de la ciutat, aleshores assetjada pels exèrcits de Felip IV.102 Lassaonador va sobreviure a la purga política que es va desencadenar després de la reincorporació de Barcelona i Catalunya a la Monarquia Hispànica: va ser reinsaculat lany 1653, i lany següent tornava a ser altre cop al Consell de Cent.103 Va obtenir un nou càrrec no gaire abans de morir, i va actuar com a substitut de romaner del pes de la farina durant uns quants mesos lany 1661.104 Arran de la seva actuació en diferents organismes municipals, Parets va poder entrar en contacte amb una gran varietat de persones, moltes de les quals provenien dun medi social prou diferent del seu, i més elevat. Algunes es poden identificar gràcies a altres connexions. Així, el mercader Rafael Guerra (m. 1677), que havia estat insaculat igual que Parets lany 1653 per exercir càrrecs municipals menors, era un seu veí que lany 1669 va assumir una part de la hipoteca de la casa de lassaonador. De manera semblant, lapotecari Jacint Borbó, a qui Parets va succeir lany 1661 com a substitut de romaner de la farina, havia estat anteriorment un dels testimonis dels capítols matrimonials que va signar el 1656 un company dofici de Parets, lassaonador Gaspar Minguella.105 Com era previsible, alguns altres coneguts de Parets, com són ara Ramon Pintor i el notari Francesc Micó, també estigueren al Consell de Cent. Tanmateix, moltes de les persones que entraren en contacte amb Parets arran de lexercici dels càrrecs municipals no tornen a aparèixer com a amics o contactes voluntaris. Aquest és el cas, per exemple, dels membres de la setzena designada loctubre de 1652 per negociar els termes de la capitulació de Barcelona davant els exèrcits de Joan Josep dÀustria. En qualsevol cas, el radi social de la xarxa de relacions del nostre assaonador per força hagué dampliar-se considerablement arran de la seva actuació al costat de personatges com ara els nobles Onofre dAlentorn i Sebastià de Miralles (que era alhora doctor en drets), els ciutadans honrats Onofre Vila i Josep Miquel Quintana (que havia estat diputat tercer de la Generalitat), i els mercaders Francesc Roca, Miquel Ferran, Pau Ferrer i Jaume Cortada; un personatge, aquest darrer, amb fama de ser un dels homes més rics de tot el Principat.106
Totes aquestes eren persones que Parets podia dir que coneixia. Però, per ser franc, també hauria de reconèixer que no en coneixia bé cap ni una. Tot i la limitada informació al nostre abast, sembla prou evident que cal destriar entre el radi dels seus contactes, prou gran, i làmbit, força més reduït, de les seves relacions efectives, és a dir, aquell grup de persones en qui podia confiar veritablement en cas de necessitat. Els membres més significats daquesta darrera categoria presenten més dun atribut alhora: eren parents, amics, veïns i/o companys dofici, membres del gremi i parroquians. Un tal grau de solapament és la segona característica de la xarxa social de Parets. La gran extensió que assoleix gràcies a les seves prolongacions externes, amb un ventall interestamental no pas menys sorprenent, contrasta amb el caràcter més aviat compacte del seu cercle més íntim. Així, doncs, quan lassaonador volia mobilitzar amics i coneguts perquè li fessin costat en les vicissituds de la vida o de la feina, podia aprofitar tant lamplària com la intensitat dels contactes que havia travat.