4.2 El moviment alterglobalitzador
Articular, en un conjunt dafirmacions, el resultat de dinàmiques so-cials i polítiques diverses com les del moviment alterglobalitzador no és una tasca senzilla. Les dinàmiques contràries a la globalització econòmica neoliberal que shan dut a terme als països de lAmèrica Llatina i de lAmèrica Central, o les que han tingut lloc als Estats Units o a Europa des dels anys noranta, per exemple en les marxes de Seattle, Gènova o Barcelona, fins a leclosió del moviment «Occupy Wall Street» o el dels Indignats a lEstat espanyol, són duna gran pluralitat. Seguint novament Steger en el seu intent darticular un ideari únic del moviment alterglobalitzador, les afirmacions i propostes que formula es podrien sintetitzar de la manera següent:
La globalització margina econòmicament per tant, deixa enrere un conjunt de països: cal promoure un gran Pla Marshall global per al món, finançat pels països desenvolupats (del Gran Nord al Gran Sud).
La globalització dels mercats financers ha perjudicat leconomia i les societats del planeta. Fent una interpretació de les tesis del Nobel deconomia James Tobin, cal posar sorra als engranatges de la globalització financera per via dun impost global als moviments de capital especulatiu (lanomenada «taxa Tobin»).
Els paradisos fiscals shan dabolir.
És urgent signar uns acords mediambientals globals i vinculants, que desenvolupin i ampliïn labast del protocol de Kyoto (UN Framework Convention on Climate Change, 2014).
Cal un desenvolupament global més equitatiu.
Sha de crear una nova institució que treballi pel desenvolupament mundial i que sigui finançada pels països rics i gestionada pels seus beneficiaris, els països en via de desenvolupament.
Sha de reformar lOIT a fi daplicar unes normes internacionals del treball més exigents i que evitin la divergència entre els estàndards laborals dels països del nord i els del sud.
Sha dintroduir més transparència i la rendició de comptes en els governs i en els OI.
La globalització ha de ser sensible a les qüestions de gènere i impulsar valors considerats principalment per lètica feminista (la cura pel medi ambient, la pau, latenció als qui pateixen, la cooperació, la solidaritat i una democràcia participativa i inclusiva).
Històricament, entre els seus principals protagonistes i impulsors, hi trobem el Fòrum Social Mundial; els grups desquerra radical, com el Moviment Zapatista o ATTAC; pensadors com Noam Chomsky, o polítics com el nord-americà Ralph Nader. Avui, el moviment dels Indignats o el d«Occupy Wall Street» en representen la continuïtat històrica. És important fer constar que, de la darrera dècada del segle XX ençà, una part important del seu ideari polític ha estat incorporat a les propostes programàtiques dels partits desquerra darreu del món, de sindicats i dalgunes de les ONG més importants que treballen per al desenvolupament (Oxfam, per exemple). També ha servit de ferment intel·lectual per a publicacions de relleu, com la francesa Le Monde Diplomatique.
Per bé que, especialment a partir de la crisi de 2008, una part important del programa del moviment alterglobalitzador ja sha incorporat en la iniciativa política de partits i institucions ben plurals des de la «taxa Tobin» fins a la persecució dels paradisos fiscals, passant per lintent no sempre reeixit denfortir les iniciatives mediambientals globals o la preocupació per lequitat, cal deixar constància de les dificultats que troba aquest programa en la seva articulació política pràctica. Una debilitat deguda, en gran part, a la distància que hi ha entre els plantejaments daquests grups i els interessos i les dinàmiques de poder que dominen lesfera internacional. Així, lambició de moltes de les reformes proposades i una certa impotència a lhora darticular polítiques precises per tal de dur-les a terme demostren que la batalla de les idees sovint està renyida amb la gestió quotidiana de la realitat. En altres paraules, identificar un problema i apostar per una solució determinada en el món real no necessàriament implica progressar cap a la seva resolució.
4.3 El globalisme gihadista
És interessant observar com ideologies com les anteriors, formulades històricament sobretot des dels països occidentals, darrerament shan vist confrontades amb altres dalternatives que han entrat en la competició intel·lectual sobre el sentit de la globalització i sobre com conduir-la. Des de la dècada dels noranta, el gihadisme sha convertit en un moviment difús que té com a nexe dunió una interpretació restrictiva i radical de lAlcorà i que se centra a combatre allò que identifica com a imperialisme occidental (Bin Laden, 2003), una forma dimperialisme cultural empobridor que promou uns valors que, en la seva opinió, xoquen amb la tradició de lIslam, com el materialisme i el secularisme, entre altres.
El globalisme gihadista sha donat a conèixer, en les darreres dècades, pel seu braç armat, Al-Qaida, que no és més que un nom de marca, una franquícia per a diferents grups armats ben poc vinculats entre ells, que operen per tota la geografia del planeta i que, si hem de fer cas dels estudis demoscòpics realitzats, té un suport popular baix o força baix entre els ciutadans daquests països (Gerges, 2009).(6) També sha donat a conèixer pels famosos atemptats als Estats Units, la Gran Bretanya, Espanya, Indonèsia, Mali o Algèria. Steger (2010, 121) ha resumit les característiques del moviment gihadista de la manera següent:(7)
Es tracta dun moviment que, en el món àrab, articula el desig popular de dotar-se de líders forts i disposats a sacrificar les seves vides com a màrtirs per una causa justa.
Té una voluntat democratitzadora: restituir el poder a les masses, usurpat per governants al servei dels interessos occidentals i dels seus propis interessos.
No té un centre definit.(8)
En la seva crida, incorpora la població musulmana que viu en països no musulmans (des dels tres milions de França fins als més de cent milions de lÍndia).
Té una estratègia global per al món: larticulació duna única comunitat humana, regida dacord amb els preceptes de lAlcorà (o, més ben dit, dacord amb la seva interpretació de lAlcorà).
Dos conceptes centrals del seu imaginari són la umma o comunitat de creients, que engloba el conjunt de musulmans del planeta, i la gihad, que és un sobreesforç suprem que, a lAlcorà, Al·là demana als creients per afrontar una situació despecial dificultat.(9) Les reaccions que ha generat aquest moviment en el planeta han marcat una part important dels esdeveniments daquests darrers anys, sobretot a lOrient Mitjà, a banda docasionar una llarga llista de pèrdues humanes: de la «guerra contra el terrorisme» del president George W. Bush a les operacions amb els avions no tripulats (drones) del president Obama i les intervencions militars a Somàlia, lAfganistan, lIraq, el Pakistan o Mali. El nostre món actual no es pot entendre al marge daquest fenomen religiós i polític tan estretament vinculat a la globalització.