Jafudà Bonsenyor, al preàmbul del Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs, en la dedicatòria al rei Jaume II, enumera un a un els títols del monarca que li ha fet lencàrrec, entre els quals hi ha el de rei de Mallorca. És gràcies a aquest esment que podem datar lencàrrec de lobra abans de 1298, any en què foren restituïts per mediació del papa Bonifaci VIII els territoris de la Catalunya del Nord i de les Illes al també rei Jaume II de Mallorca i que li havien estat usurpats pel seu nebot Alfons II el Franc. Lencàrrec, com el nostre autor exposa molt bé en la dedicatòria, consistia a confegir un recull de màximes traduïdes de llibres en àrab. Moltes de les 753 sentències recollides podrien provenir de llibres orientals en àrab i en hebreu, i daltres potser dautors grecs, i encara algunes més descriptors llatins o dorigen cristià. Lagrupació daquestes sentències en capítols temàtics molt desiguals ens porta a pensar que Jafudà les endreçà al seu gust i acabà fins incloent en el recull, a tall dantologia personal, moltes altres dites dorigen popular.
El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs sinscriu dins la tradició dobres de caràcter didàctic i moralitzador amb la seva dosi de misogínia inclosa molt comunes durant ledat mitjana. Daltres autors daquest gènere a casa nostra durant el segle XIII foren el mateix rei Jaume I, a qui satribueix el Llibre de saviesa també dit Llibre de doctrina, o Guillem de Cervera conegut com a Cerverí de Girona i els seus Verses proverbials.
Lantologia de Jafudà Bonsenyor és si fa no fa coetània de les col·leccions de proverbis de Ramon Llull, com els Proverbis de Ramon de 1296, els proverbis de la Retòrica nova de 1301, els Mil proverbis de 1302 o els Proverbis densenyament de 1309, als quals seguiran en la tradició gnòmica catalana obres com el Llibre de bons amonestaments dAnselm Turmeda, els coneguts Proverbis de Salomó o, ja al segle XV, la Doctrina moral del mallorquí en Pacs, que trenà proverbis i frases dautors llatins i cristians sobre temes morals, de lhome i de les seves activitats i els seus productes.
El llibre de Jafudà és una mena de manaments de la vida pràctica i una bona mostra del coneixement que lexperiència i les coses del món atorguen als humans. El seu recull gaudí duna gran acceptació i un bon ressò durant el segle XIV tant entre la classe aristocràtica com entre les populars. Com a florilegi que és de màximes i dites dantics filòsofs orientals i grecs, destaca per expressar idees i pensaments vastíssims i enrevessats amb molt poques paraules. Les dites aplegades al seu llibre, nogensmenys, traspuen una bona dosi descepticisme, cosa que ens permet imaginar la personalitat del personatge i descriurel com un home pràctic, recelós i desconfiat o, com molt bé es diu, «escalivat del món», per bé que segons el que també ens diuen els documents que guardem sobre ell, caminés sempre sobre coixins.
El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs tingué fama al seu temps, i la col·lecció apareix citada en obres posteriors i fins va ser traduïda completa al castellà al segle XV. No obstant això, no seria fins al 1889 que el bibliotecari, arxiver i lul·lista mallorquí Gabriel Llabrés leditaria de manera completa a Palma, tot adjuntant-hi un glossari i les col·leccions de màximes coetànies del Llibre de Cató i dels Proverbis de Salomó. La seva edició segueix al peu de la lletra el manuscrit nº 1.031 de la Biblioteca Nacional de Catalunya, el qual, pel fet dhaver conservat el text complet i haver estat copiat al segle XIV, simposava als altres set manuscrits dels segles XIV i XV conservats avui en diferents biblioteques com lArxiu de la Corona dAragó, lArxiu Capitular de Barcelona, la Biblioteca Nacional de España i la Bibliothèque nationale de France a París. Avui, per encàrrec de lEditorial Barcino, versionem en català actual aquest clàssic de la moralística medieval catalana tot seguint ledició de Gabriel Llabrés de 1889, amb la intenció de fer conèixer la saviesa que sempre atorga la lectura duna bella col·lecció de màximes com aquesta algunes delles ben vives i encara en ús, obra excepcional per haver estat escrita per un autor jueu en la nostra llengua catalana que, de totes passades, també era la seva.
Manuel Forcano
Coberta de ledició de 1889 de Gabriel Llabrés
LLIBRE DE PARAULES I DITES DE SAVIS I FILÒSOFS
LLIBRE DE PARAULES E DITS DE SAVIS E FILOSOFS
Com lo molt alt, e molt noble, e molt poderós senyor en Jaume, per la gràcia de Déu rei dAragó, de Sicília, de Mallorca, de València, de Sardenya e de Còrsega, comte de Barcelona, lo qual es curós de cercar, saber e tractar, en aquell més que negun altre senyor, per lo gran enteniment e per lo gran compliment de tot bé que en ell és, e per ço com sap e entén que el saber és un dels majors béns que Déu ha donat a les gents, especialment a aquells qui lamen, el qual és senyal de la claror del cors e dels bons capteniments, e amb lo qual aconsegueix hom honrament e gran profit al cors e a lànima, així com diu lo savi: «No és neguna cosa de major profit com saber; que si vol guanyar aquest segle, guanyal, e si vol guanyar laltre, han poder»; haja manat a mi, Jafudà, jueu de Barcelona, fill de NAstruc Bonsenyor, ça enrere, que jo degués ajustar e ordonar paraules de savis e de filosofs, e trer de llibres aràbics e aquells llibres parlen més a bastament daquestes coses que no pas els altres; i que amb aquestes dites sentències mhagi manat fer un llibre, és un gran encàrrec per la poca saviesa que jo tinc; emperò, tot confiant en la gràcia de Déu i en la mercè del senyor rei, humilment i tal com cal fer, tradueixo les dites sentències de làrab al romanç en la manera que més endavant contenen els capítols que segueixen.
LLIBRE DE PARAULES I DITES DE SAVIS I FILÒSOFS
Com que el molt alt i molt noble, i molt poderós senyor en Jaume, per la gràcia de Déu rei dAragó, de Sicília, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, delerós dinvestigar, saber i tractar més que cap altre senyor, pel gran enteniment i pel gran compliment en ell de tot bé, i perquè sap i entén que la saviesa és un dels majors béns que Déu ha donat als homes, especialment a aquells que lestimen, la qual cosa és senyal de claror del cor i de bon capteniment, i amb la qual tothom aconsegueix honra i gran profit tant al cos com a lànima, tal com ja diu el savi: «No hi ha res de més profit que la saviesa, perquè amb aquesta, si vols guanyar aquesta vida, ho pots fer, i si vols guanyar laltra, també en tens el poder», mha manat que jo, Jafudà, jueu de Barcelona, fill dAstruc Bonsenyor, fa temps, aplegui i endreci sentències de savis i filòsofs, i que les tregui dels llibres àrabs i les torni a escriure en romanç, atès que aquells tornar escriure en romanç, per ço com los dits llibres parlen daquestes coses pus bastantment que els altres; e daquelles dites paraules haja manat a mi fer un llibre e jatsia açò que a mi sia gran càrrec per lo poc saber que en mi és; emperò confiant jo de la gràcia de Déu e en la mercè del senyor rei, humilment així com satany, torn les dites paraules daràbic en romanç, així com a avant és contengut en aquests capítols qui se segueixen.