»Car aquesta és la imperial reina que no és inclosa en cap llei comuna, ans li diu Déu nostre Senyor: Non pro te, sed pro omnibus haec lex constituta est, volent dir, parlant amb aquesta Senyora en la seva nova concepció: No temeu, temple meu, que, encara que sou descendent directe del llinatge dAdam, no sereu compresa en la llei pel seu pecat constituïda, sinó que per la meva gràcia sereu privilegiada en un grau singular per damunt daquella llei. Quia ego elegi te, car jo us he elegit per a palau i repòs meu, i vull que sigueu lhort dels meus delits.
»Oh, Joaquim! Què li pot mancar a aquesta Senyora, si Déu nostre Senyor lha volguda crear deliberadament per a mare seva?, car, ensems amb la dignitat maternal, aconseguirà totes les excel·lències que, a part de Déu, no poden comunicar-se a criatura angèlica ni humana, car, creant aquella ànima gloriosa, la vestirà de la seva gràcia, i la guarnirà de tan altes i singulars joies, que en la seva senyoria farà vertaderes les paraules de lEclesiàstic, que diuen: Ipse creavit eam in spiritu sui, vidit et dinumeravit et mensuravit, volent dir: Déu nostre Senyor ha creat aquesta Senyora excel·lent segons el seu plaer i voler, i per a contentació del seu esperit; ell lha vista eternalment i se nha enamorat; ell sols sap contar les magnificències seves, i mesurar-ne laltesa i dignitat. Vere templum est Spiritus Sancti, et palatium Filii Dei, et sponsalis thalamus Patris aeterni, car vertaderament aquesta Senyora és lexcel·lent temple de lEsperit Sant, i el palau reial del Fill de Déu, i el gran tàlem de les núpcies del Pare eternal. A la qual diu Déu nostre Senyor per boca de David: Elevata est magnificentia tua super caelos, volent dir que sa majestat decidí exalçar-la i magnificar-la sobre tota natura angèlica.
»I, tan bon punt la seva ànima gloriosa sigui creada i unida al cos, la vol vestir i guarnir de la seva gràcia en grau singular. Car primerament posarà un excel·lent robí al seu cap, això és, la singular i ferma memòria de sa senyoria, on sallotjarà leternal Pare, mostrant la seva infinita potència en aquesta primera cambra per sa majestat tan ben dotada.
»La segona cambra, que és lenteniment daquesta Senyora, serà de tanta claredat que en la fosca nit daquest món clarejarà i resplendirà, superant en lluminositat i altesa de saber els serafins i querubins, i contemplarà més vivament les alteses i excel·lències divinals, i les entendrà més que cap pura criatura. En aquesta cambra sallotjarà el Fill de Déu omnipotent, imprimint-hi la seva saviesa divinal en tan excel·lent grau que podrà dir-li, a ella: Oh, temple meu molt amat! Dedi tibi cor sapiens et intelligens, in tantum ut nullus ante te similis tui fuerit, nec post te surrecturus sit, volent dir el Fill de Déu a la Senyora novament creada: Jo us he elegit com a temple per a mi, us he donat cor i memòria sapientíssima i molt intel·ligent, en tanta abundància i gran quantitat que abans de vós no sés trobat semblant ni després no es trobarà.
»La terça cambra daquesta divinal casa serà la voluntat daquesta Senyora, tota inflamada i encesa. I aquí sallotjarà lEsperit Sant, gratificant-la en la primera entrada amb els set dons seus, segons és escrit: Super quam septem dona Spiritus Sancti plenissime requiescunt, car sobre aquesta Senyora reposaran plenament tots aquests set dons de lEsperit Sant.
»En aquestes tres sacratíssimes cambres estaran i habitaran les tres persones divines, cadascuna en la seva, i totes tres ensems en cadascuna. Quia opera Trinitatis non sunt divisa.
»I vol Déu nostre Senyor que, perquè aquesta esposa seva estigui ben acompanyada dacord amb el seu estat, siguin triades per tot limperi seu set donzelles de singular excel·lència, que serveixin i acompanyin sa senyoria dins del ventre de la seva mare i al llarg de la seva vida, perquè aquestes siguin les primeres criades i per sa mercè les més amades.
»El nom de la primera serà Fe; aquesta li farà creure fermament en tot el que està contingut en la llei i els profetes. La segona tindrà per nom Esperança; aquesta li farà esperar amb gran desig veure acomplertes totes les prometences divines. La tercera tindrà per nom excel·lent Caritat; aquesta lencendrà tant en lamor de Déu i del seu proïsme que contínuament treballarà per reconciliar Déu nostre Senyor amb la natura humana. La quarta serà anomenada santa Humilitat; aquesta li farà estimar i conèixer les gràcies singulars per Déu nostre Senyor a ella donades, i retre-lin contínues llaors i gràcies. La cinquena tindrà per nom ardent Devoció; aquesta la tindrà contínuament encesa dun desig insaciable dorar. La sisena serà anomenada Misericòrdia; aquesta li farà tenir les entranyes obertes per rebre els miserables i ajudar els freturosos. La setena té el nom de Pietat; aquesta li farà tenir compassió dels qui pateixen tribulació i ajudar-los prest en les seves necessitats.
»Veus aquí, senyor Joaquim, quina vol la majestat divina que sigui la filla vostra. I si alguns estaran admirats de la seva gran excel·lència, que els sigui respost: Dominus opus habet, volent dir: Així la necessita el Senyor Déu eternal perquè sigui la seva mare; ell lha feta visible i lha vestida amb una divisa tal com li calia i a ell era plaent.
I Joaquim, havent escoltat aquestes raons, sortí quasi fora de si, tant per grandíssima admiració com per singular goig, i no pogué parlar per una gran estona. I, així que recobrà la força, digué: «Magnus est Deus noster super omnes deos! Quis ergo poterit praevidere ut aedificet ei dignam domum? Si caelum et caeli caelorum capere eum non queunt, quantus ego sum et possim ei aedificare domum?», volent dir: «Oh, àngel! Gran és el nostre Déu i Senyor, i molt meravellós sobre tots els déus! Qui hi ha que posseeixi tanta prudència i saber que pugui edificar a sa majestat digna casa? Ni el cel ni tots els cels no el poden comprendre; qui sóc jo, que hagi dedificar una casa per a sa clemència?»
I làngel li respongué: «Oh, senyor Joaquim! No us recordeu de les paraules del vostre avantpassat David, que diu: Nisi Dominus aedificaverit domum, in vanum laboraverunt qui aedificant eam? Car si el Senyor no tenia la mà en aquesta feina, debades seria el vostre treballar, car sa majestat ha dit: Sine me nihil potestis facere. La veritat és que plau a sa clemència que, després de sa senyoria, vós sigueu lobrer daquesta casa i us emporteu la glòria dhaver edificat el temple de Déu, molt més excel·lent sense comparació que el de Salomó; i tindreu aquesta prerrogativa singular entre tots els sants: que sereu anomenat pare de la Mare de Déu, i per aquesta causa sereu sobre tots honrat.»
I, sentint això, Joaquim es prostrà en terra i adorà Déu nostre Senyor, regraciant-li les seves altes meravelles, dient: «Oh, saber infinit i potència sense terme! Bé és gran veritat allò que és escrit: Quod est impossibile apud homines, hoc est possibile apud Deum, car allò que als homes semblava impossible, que jo tingués fills, i per aquesta causa he estat tan vituperat i menyspreat, i amb gran vituperi del temple llançat, quan a vós, Senyor, ha plagut, ha estat possible i factible. Quia non est confusio sperantibus in te, car no poden restar confosos llargament els qui de cor esperen en vós. Bé havia experimentat la dolçor de la vostra clemència el meu avantpassat David, quan digué: Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo, consolationes tuae laetificaverunt animam meam, car, segons els dolors que suporten amb paciència els tribulats, vós, Senyor, els doneu les vostres consolacions en molt major quantitat, segons que veig per experiència meva, i per això, Senyor, us estic més obligat que cap altre home del món, i us faig infinites gràcies daquesta misericòrdia que mheu fet a mi i a tota la casa meva.»