En qualsevol cas, la batalla de les lletres no donarà lloc a cap batalla real i Joanot Martorell quedarà frustrat de duel. Intentarà tenir-ne algun amb daltres possibles contrincants, però tots defugiran el combat, com si en aquell segle xv ja hagués passat el temps daquells qui sabien matar i morir per lhonor. Martorell tenia uns vint-i-quatre anys quan va redactar la seva primera lletra de batalla contra Montpalau i és prou evident, sha dit sovint, que molts anys més tard viurà per procuració les batalles del nobilíssim Tirant desfogant-se, amb la ploma, dhaver hagut de mirar com lespasa es rovellava. Ignoro del tot si era un bon combatent, però si cap dels cavallers amb qui somiava dheure-se-les sota el sol de València hagués acceptat la lluita i lhagués mort, Martorell ens hauria privat del Tirant lo Blanc. Al capdavall, només per això val la pena agrair a Joan de Montpalau la infinitat de recursos dialèctics que va usar per no haver de combatre.
Joan-Lluís Lluís
1 - Primera lletra de Joanot Martorell a Joan de Montpalau
Joan de Montpalau,
Crec que no ignoreu el fort lligam de parentiu que teniu amb mi i amb tots els meus germans, atès que som fills de cosins germans, ni la gran i sòlida amistat que manteníeu amb el meu pare i amb tots nosaltres. I així, per aquest lligam de parentiu i damistat, cada vegada que veníeu a casa del meu pare, que ara és casa meva, confiàvem que hi veníeu com a parent i amic. Per això totes les portes us eren obertes, ja que cap de nosaltres no es malfiava gens de vós, i ningú no pensava que poguéssiu mai ordir o preparar cap acte vergonyós o malvat contra nosaltres ni a casa nostra. Però fa poc, anant i venint vós sempre lliurement en aquesta casa, amb tota sol·licitud, vau prometre i jurar prendre la meva germana Damiata per esposa i que les noces es farien en un termini breu, la qual cosa fins ara no sha produït. És més, en lentremig, venint a casa nostra aprofitant-vos de la promesa de prendre la meva germana per muller, i de la seva confiança en lamistat, el parentiu i el jurament fet per vós, i que aquesta promesa era feta amb lleialtat i corresponia a un propòsit veritable, heu enganyat la meva germana amb deslleialtat i maldat, i us heu convertit en lladre del seu honor i del meu. Pensava que no seríeu tan deslleial ni malvat, però heu estat prou deshonest per tacar-la i deshonrar-la, sense respectar ni Déu, ni el vostre honor, ni la fe que teníem en vós a casa del meu pare, que ara és casa meva.
I per tal que una maldat i una deslleialtat com les que heu comeses no quedin sense càstig, si negueu tot el que he afirmat fins ara, jo que, amb tota sol·licitud, vull situar-me plenament sota el judici de Déu, el qual mostra el seu gran poder en actes com aquests, us ofereixo de combatre a tota ultrança. Serà el meu cos contra el vostre, a peu o a cavall, de la manera que mindiqueu, atès que anirem armats de la mateixa manera, amb armes defensives i ofensives, o desproveïts darmes defensives. I, si voleu ocupar-vos de la recerca del jutge, us deixaré quatre o sis mesos per tal que el trobeu, cristià o infidel, i no nhi haurà cap que jo tingui per sospitós. Si el trobeu, haurà de ser algú que ens garanteixi una plaça segura per combatre i que deixi que la nostra batalla vagi fins al final, combatent vós i jo tant i tan llargament i durant tants dies com calgui, fins que un de nosaltres dos mori o sigui vençut. I si el jutge que haureu trobat no deixés que la nostra batalla arribés fins al punt que un de nosaltres dos romangués mort o vençut, es faria patent la vostra falsedat i el vostre perjuri, i seríeu reconegut com a vençut i serien notòries la deslleialtat i la maldat de les quals us acuso. I així jo podria usar contra vós tots aquells drets que per dret darmes em seran donats, i podria procedir contra vós de totes les maneres permeses contra aquells que han estat vençuts, com si haguéssiu confessat la deslleialtat i la maldat que mheu fet i de les quals us acuso.
I si això no us satisfà o no voleu assumir el càrrec de cercar i trobar el jutge amb totes les condicions escrites més amunt, seré content de cercar-ne un, tant i tan llargament com calgui fins que lhagi trobat, cristià o infidel, i que ens garanteixi una plaça segura amb les condicions ja exposades. És a dir, que si no deixés que la nostra batalla arribés fins al punt que un de nosaltres romangués mort o vençut, podríeu usar contra mi tots aquells drets que per dret darmes us seran donats. I al contrari, jo podria usar aquest dret contra vós si el jutge que haguéssiu trobat no deixés que la batalla arribés fins al punt que un de nosaltres romangués mort o vençut.
I com a testimoni de la meva determinació us trameto la present carta a través de Desirós, patge del molt il·lustre senyor linfant don Enric, partida per ABC,[1] signada per la meva pròpia mà i segellada amb el segell de les meves armes a València el 12 de maig de lany 1437 de la Nativitat de Nostre Senyor.
Joanot Martorell
[1] En els documents escrits per duplicat, sescrivien les lletres majúscules ABC en el plec del foli que marcava el final duna còpia i linici de laltra. En separar les dues còpies es tallaven les lletres per la meitat, de manera que en confrontar-les es pogués demostrar que corresponien al mateix document inicial.
2 - Resposta de Joan de Montpalau a la primera lletra de Joanot Martorell
Joanot Martorell,
Per Desirós, patge del molt il·lustre senyor linfant don Enric, he rebut la vostra lletra, partida per ABC, signada per la vostra mà i segellada amb el segell de les vostres armes a València el 12 de maig daquest any.
I us responc que estic meravellat de veure com, pensant tan poc en el vostre honor i mentint per la vostra gola, mincrepeu dient que jo hauria promès i jurat que prendria per esposa na Damiata, germana vostra, i que mhi casaria en un termini breu. I, com que daquests fets sen parlarà després, per ara no cal insistir-hi, sinó posar-hi fi amb poques paraules; per això afirmo que tantes vegades com heu dit o direu que jo vaig jurar de prendre per esposa la vostra germana Damiata, tantes vegades heu mentit i mentireu per la vostra gola.
I, ja que sobre aquest fet em repteu amb insistència a combatre, en resposta al vostre desafiament i defensant el meu honor, ho accepto. I estaré satisfet que us encarregueu de cercar el jutge, tal com ho proposeu en la vostra lletra, i que lhàgiu de trobar en un termini de sis mesos, amb les condicions i disposicions que conté la vostra lletra. Jo, si Déu ho vol, compareixeré davant daquest jutge després que mhagi atorgat el temps convenient i el salconduit necessari.
I com que ho deixeu a la meva voluntat, perquè em pertoca a mi decidir-ho com a desafiat, us dic que tindrem una batalla a cavall, el qual cavall serà armat amb cobertes dacer, i durà al cap un casc dacer, una sella de corser acerada amb les ales que se solen portar a la guerra, sense altre artifici, i amb els estreps deslligats. Armes defensives: cuirasses sense cap artifici, de vint-i-cinc lliures de pes; arnès de cama i de cuixa tal com es porten a la guerra; guardabraços sense guardes ni cap altre artifici, tal com es porten a la guerra; avantbraços i manyoples sense guardes ni cap altre artifici, com es porten a la guerra; barreta amb una bavera, sense cap artifici. Armes ofensives: dues espases, una de sis pams de llarg amb empunyadura i fulla, com es porten a la guerra, i laltra de quatre pams amb empunyadura i fulla; una llança de catorze pams, amb la fulla dun pam i mig, i el gruix segons la conveniència de cadascun de nosaltres, sense cap artifici, sempre que les llances amb la fulla facin catorze pams.