Conrad Vilanou
Guillem Turró
MÉS ENLLÀ DE LESPECTACLE MEDIÀTIC
Una reflexió sobre les potencialitats humanístiques de lesport
EDITORIAL BARCINO, S.A.
Barcelona
La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE
© Del text: Guillem Turró i Ortega i Conrad Vilanou i Torrano.
© Daquesta edició:
Editorial Barcino SA
Acàcies núm.15
08027 Barcelona
www.editorialbarcino.cat
Coordinació editorial: Jordi Quer
Correcció doriginals: Teresa Bladé i Júlia Català
Correcció de proves: Maria Carbó
Primera edició digital: Febrer de 2013
Conversió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.
Roger de Llúria, 24
08812 Sant Pere de Ribes
Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.
1. Consideracions preliminars
Ningú no posa en dubte que lesport és un fenomen típic dels nostres temps, un reflex de la modernització que va viure la societat europea al llarg del vuit-cents. Durant el segle xix va néixer al Regne Unit lesport modern, una autèntica revolució que es va produir en un context marcat per unes profundes transformacions socials i econòmiques. Daquesta manera, lesport va aparèixer com un signe de la modernitat burgesa i liberal, com un gran esdeveniment social que complementava i equilibrava la revolució industrial, tecnològica i maquinista. És innegable que lesport és un dels fenòmens que millor retraten la nostra realitat actual, una de les diverses expressions de la nostra època contemporània. Fet social de primera magnitud, es tracta duna realitat tan permanent i constant que molt sovint ha passat desapercebuda com a problema teòric.
Convé subratllar que lesport sha convertit, en aquest començament del segle xxi, en una àrea ineludible de la vida social, ja que planteja uns desafiaments que haurem dafrontar si volem millorar la nostra qualitat de vida. És indubtable que les manifestacions esportives tenen una amplíssima repercussió social en les nostres societats i que lesport ocupa un lloc molt destacable en la vida de moltes persones. No només ha influït en la nostra manera de veure les coses, sinó que ha esdevingut un àmbit on es manifesten valors molt importants. Així, doncs, la seva transcendència social és incontestable; lesport sha convertit en un dels fenòmens que millor caracteritzen els nostres temps moderns i postmoderns. Aquesta importància es pot veure en la manera com lestil de vida esportiu sha anat imposant.
És palès que lesport és una realitat palpitant del nostre temps, un fenomen general amb una capacitat de convocatòria enorme, una realitat que ha penetrat en molts àmbits de la vida social, un fenomen social total. Lesport és un element sociològic típicament contemporani, un gran gegant que segueix creixent, una realitat amb una presència universalment pública. Lesport ha esdevingut una de les institucions paradigmàtiques del Zeitgeist contemporani. La nostra civilització ha concedit a lesport una gran importància; podem afirmar que el segle xx és també el segle de lesport, tal com van dir François Mauriac i André Malraux. De fet, és millor que en el futur es recordi el segle passat per lesport més que no pas per alguns dels seus esdeveniments tràgics: la barbàrie bèl·lica, les bombes atòmiques o els camps dextermini. Hi ha una coincidència notable a lhora dafirmar que vivim en una societat farcida de persones que mostren un interès viu per lesport. Hom parla duna societat cada cop més esportivitzada, on ser esportista o adoptar formes de vida esportives es percep positivament.
Daltra banda, malgrat haver ingressat en un panorama marcat per la globalització i la mercantilització un bon exemple seria la conversió de molts clubs en societats anònimes o, fins i tot, en maquinàries empresarials gegantines, lesport segueix tenint una gran capacitat de reconeixement sentimental. Més enllà dalegrar-nos o entristir-nos quan el nostre equip guanya o perd, sincrementa el nombre de persones que estableix vincles emocionals infrangibles amb una entitat o un esportista. Són molts els individus que obtenen una gran gratificació mitjançant lesport i que hi troben una font didentificació personal. La força datracció i participació afectiva provocada per lesport és difícilment negligible. Recordem el Youll never walkalone que canten els seguidors del Liverpool FC just abans diniciar-se els seus partits a Anfield.
Arreu del món, el futbol sha convertit en una manera de simpatitzar amb uns ideals determinats per part dunes masses socials cada cop més àmplies, creant fílies i fòbies, generant adscripcions simbòliques i efusions col·lectives. Hom pensa que el fervor futbolístic actual demostra, més que qualsevol altre fenomen, la nostra humanitat compartida. La seva capacitat per relligar sentiments entre sectors de la població mundial importants també la catalana és incontestable. El que ens hauria de preocupar, però, és que en aquests temps postmoderns lesport sigui un dels pocs àmbits que pot mobilitzar la participació de persones diferents.
En una època marcada per una profunda secularització, alguns han qualificat lesport dalt nivell i espectacular com una religió profana o laica. Els estadis shan convertit en els grans temples de la postmodernitat. Esports com el futbol poden arribar a catalitzar lligams de gran rellevància sociocultural i esdevenir un senyal didentitat per a molts col·lectius. Un cas insòlit, però molt representatiu, el trobem a lArgentina: ens referim a lEsglésia Maradoniana, una mostra més del mite forjat arran dels èxits futbolístics de Maradona amb la seva selecció en el Campionat del Món de Futbol de Mèxic (1986) amb la derrota a la guerra de les Malvines (1982) com a teló de fons.
Lesport té, doncs, un gran poder per establir llaços intersubjectius i per unir persones de generacions i situacions socioeconòmiques dispars. Pot fer-nos partícips duna realitat comuna i propiciar representacions que permeten fonamentar una identitat compartida. Així, per exemple, per a un gal·lès, un lituà o un montenegrí, el rugbi, el bàsquet o el waterpolo són alguna cosa més que un simple esport.
Així mateix, moltes vegades la rivalitat entre determinats equips ultrapassa làmbit estricte de lesport. Un exemple eloqüent seria lantagonisme extrem entre el dos grans equips de Glasgow: el Celtic FC, de catòlics amb arrels irlandeses i republicanes, i el Rangers FC, un equip danglicans i unionistes. Si ens desplacem a un altre context sociohistòric, podem fer esment dels incidents que es van produir el març del 1990 a la capital de Croàcia en la disputa del partit de futbol entre el Dinamo Zagreb i lEstrella Roja de Belgrad. En aquell partit, el jugador croat Zvonimir Boban va intervenir per plantar cara a la policia iugoslava, que, injustament, només arremetia contra els seus compatriotes. Això li va representar lexclusió de la selecció iugoslava, però alhora el va convertir en un autèntic heroi del nacionalisme croat. Aquest episodi va esdevenir preludi i símbol de lesclat de la guerra dels Balcans (1991-2001).