Ángel Castiñeira - Valors tous en temps durs

Director: Àngel Castiñeira

Director: Javier Elzo

Lluís Sáez

Ferran Sáez

Carlos Obeso

Teodor Mellén

Pau Mas

VALORS TOUS EN TEMPS DURS

La societat catalana a lEnquesta Europea de Valors de 2009

Editorial Barcino SA

Barcelona

La col·lecció Observatori dels Valors és una iniciativa de lEditorial Barcino i la Fundació Lluís Carulla que compta amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE

1a edició: març de 2011

© Dels textos: els autors.

© Daquesta edició:

Editorial Barcino SA

Acàcies núm.15

08027 Barcelona

www.editorialbarcino.cat

Coordinació editorial

Jordi Quer

Correcció lingüística

Anna Carreras

Laia Noguera

Disseny

Jordi Casas

Maquetació

Adrià e Hijos, S.L.

Dipòsit legal: B-5265-2011

Converssió Digital: O.B. Pressgraf, S.L.

Roger de Llúria, 24, baixos

08812 "Les Roquetes" Sant Pere de Ribes

Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.

Àngel Castiñeira - Introducció

LEnquesta Europea de Valors és una iniciativa promoguda pel Grup Europeu de Valors (European Values Study) que data de 1981, any en què es dissenyà una enquesta destinada a obtenir dades sobre els valors dels europeus al voltant de la família, de la feina, de la política, de la religió i, en definitiva, dels estils de vida. Lenquesta es fa mitjançant un qüestionari estandarditzat (tot i que admet preguntes específiques segons el territori) i permet una comparabilitat a gran escala de les societats europees i dels seus sistemes de valors. Aplega tots els països que pertanyen a la Unió Europea, a més daltres països del continent (en la darrera nhi han participat 45), i també nacions sense estat, com és el cas de Catalunya i el País Basc.

Les onades de lEnquesta tenen lloc aproximadament cada deu anys. Així, la segona es va produir al voltant de 1990, i la tercera, en el bienni 1999-2000 (no tots els països la fan al mateix any). El 2008 es va iniciar la quarta onada. A Catalunya, la primera aplicació de lEnquesta data de 1990, i els seus resultats van ser objecte duna publicació amb el títol dEls valors dels catalans, codirigida per Francisco Andrés Orizo i Maria-Àngels Roque, autors que també van publicar els resultats de lonada del 2000 (Els catalans a lEnquesta Europea de Valors, Catalunya 2001), en ambdós casos en el marc de lInstitut Català de la Mediterrània.

La darrera onada, iniciada el 2008 i realitzada a Catalunya el 2009, ha estat assumida per lObservatori dels Valors de la Fundació Lluís Carulla i la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE. LObservatori dels Valors es va constituir lany 2006 amb uns objectius centrats a fer una diagnosi de la situació actual dels valors a Catalunya, a detectar els punts crítics de desacord o de controvèrsia, a conèixer els valors emergents i les projeccions didentificació axiològica, a fer una proposta de valors en els diversos àmbits de lesfera pública i a apuntar estratègies per tal dassolir-los.

Des del 2007, lObservatori ha generat diversos estudis sobre temàtiques específiques de valors, amb la intenció doferir una visió de conjunt sobre la situació dels valors en diversos àmbits a Catalunya (com ara la família, la feina, lempresa, els mitjans de comunicació, el consum, etc.). En afegir ara als estudis específics un estudi global de valors com és lEnquesta, lObservatori fa un salt qualitatiu que li permet disposar de fonts primàries noves i originals, obtenir una matriu de dades prou extensa per fer estudis sectorials i de conjunt, actualitzar i renovar part de les diagnosis elaborades en els estudis específics, explotar en el futur les dades de lEnquesta i incorporar-se a la xarxa europea de recerca sobre valors.

Per tal de dur a terme lEnquesta, es va formar un grup codirigit per Javier Elzo, catedràtic emèrit de la Universitat de Deusto, i, a Catalunya, per Àngel Castiñeira, director acadèmic de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica dESADE, amb el suport de la Fundació Lluís Carulla. La tasca de coordinació sha fet amb lajut dun equip interdisciplinar dinvestigadors que han explotat i de- senvolupat de manera específica diversos àmbits de valors inclosos en el conjunt de preguntes de lEnquesta. El treball de camp sha encarregat a lempresa TIME Consultants i va tenir lloc durant els mesos de maig i juny de 2009. La mesura mostral ha estat de 1.200 persones, amb un nivell de confiança del 95,5% i un error mostral màxim de ±2,89%, sota la condició de variància més desfavorable (p=q=0,5).

El qüestionari de 2009 contenia, a més de les preguntes estandarditzades per tal de mantenir intacte el potencial de comparabilitat temporal i territorial, algunes preguntes específiques que apuntaven a aspectes rellevants de la realitat social catalana.

Els resultats de lEnquesta han estat rics i molt útils a lhora de redimensionar el potencial danàlisi de la societat catalana i de captar la seva evolució en el canvi de valors, tal com es podrà veure en el contingut daquesta publicació. Tot i això, a lObservatori de Valors considerem que en moments de crisi hom no pot quedar-se únicament en la fase de diagnosi, sinó que la diagnosi duna societat ha de ser un punt de partida per tal dafavorir i impulsar la construcció dun projecte de país. En aquest sentit, creiem que les dades de 2009 i la seva anàlisi que aquí presentem constitueixen un sòlid fonament de cara a trobar les línies mestres que permetin bastir lesmentat i imprescindible projecte de país i de futur.

Introducció

Solem recordar que una tipologia és un intent de distingir en un univers concret una sèrie de grups molt heterogenis entre si, però internament tan homogenis com sigui possible. Tècnicament, diríem que provem de construir grups amb una gran variància intergrupal i poca variància intragrupal. Lobjectiu daquest assaig és ben clar: diferenciar, dins dun únic univers, grups diversos segons una sèrie de característiques (comportaments, actituds i, en el nostre cas, principalment valors) sobre les quals es desitja investigar. Per això, en un mateix univers hi caben tantes tipologies com linvestigador ho vulgui (i les dades recol·lectades li ho permetin). Cal, en conseqüència, tenir molt en compte que la tipologia que es presenta a continuació és una de les tipologies possibles de la societat catalana de 2009 realitzada en el marc daquesta investigació i amb les preguntes del qüestionari utilitzat.

Podem construir tipologies dacord amb els condicionants socials i demogràfics bàsics seleccionats entre ledat, el gènere, lhàbitat (rural o urbà, ciutats grans, mitjanes o petites), lestatus ocupacional (treballa, està a latur o estudia), la classe social, el nivell destudis, lorigen geogràfic, etc. La hipòtesi subjacent vindria a dir que les situacions materials són les que informen (condicionen o determinen) les opcions immaterials. És a dir, els comportaments i les actituds de les persones serien condicionats (o determinats) per factors objectius, com ara ledat, el sexe, el lloc de naixement, etc. Tanmateix, sense negar ladequació daquest abordament de lanàlisi de la realitat social, hem optat per privilegiar en lelaboració de la tipologia els factors nòmics, els seus sistemes de valors, tot i que, un cop shan elaborat els tipus, també nhem analitzat, entre altres variables, el perfil social i demogràfic. De fet, una vegada ha estat elaborada la tipologia, per a la redacció del perfil dels components de cada clúster hem tingut en compte la totalitat de les variables que conformaven el qüestionari del present estudi.