Anna Jolonch i Anglada
EXCLUSIÓ SOCIAL
Dels marges al cor de la societat
Editorial Barcino SA
Barcelona
Col·lecció Observatori dels Valors
Coordinació Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica
(ESADE)
Titular de la Càtedra Jordi Pujol
Directors de la col·lecció
Natàlia Cantó
Àngel Castiñeira
Equip dinvestigadors dels núm. 5-8
Anna Jolonch
Carlos Obeso
Ferran Sáez
Lluís Sáez
1a edició: maig de 2008
© ESADE
© Fundació Lluís Carulla
© Daquesta edició: Editorial Barcino SA Acàcies 15, 08027 Barcelona
Fundació Lluís Carulla
Carrer Aribau 185
08021 Barcelona
www.fundaciolluiscarulla.cat
info@fundaciolluiscarulla.cat
Amb la col·laboració de Joaquim Roglan
Producció editorial Jordi Quer
Correcció lingüística Esmena Correccions
Disseny Jordi Casas
Maquetació Vània Rosell
Impressió Grup 3
Dipòsit legal: B.
Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense lautorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.
Introducció
lexclusió no és un valor. Amb aquesta afirmació la Natàlia Cantó i lÀngel Castiñeira em proposaven de fer aquest treball, amb el convenciment que lexclusió és un tema cabdal que no pot deixar de ser abordat des de lObservatori dels Valors. El més difícil ha estat trobar la manera daproximar-se a la realitat de lexclusió social a Catalunya sense deixar daproximar-se als valors dels catalans. La tensió és permanent: com es poden unir dos reptes tan dispars? La mirada ha estat el desllorigador, el pont dunió, la frontera que uneix valors i exclusió.
Observar quina és la nostra mirada, preguntar-nos quines són les ulleres amb les quals mirem el món: quin és el prisma de la pobresa? Quin és el prisma de lexclusió? Mirar i deixar-se mirar amb lobjectiu de deixar-se interpel·lar: què ens revela lexclusió del nostre món? Quins valors entren en joc? Quina comprensió tenim del fet de viure junts? Mirar i comprendre per transformar una realitat que reclama els valors del compromís i la solidaritat.
El primer capítol és una introducció per fixar, des del primer moment, la mirada en el cor de la problemàtica de lexclusió. Apareixen les mirades segrestades de persones que viuen en loblit i labandó, relegades als marges. Aquest cop, les mirades dels pobres són al davant, en les primeres pàgines, i ocupen el primer lloc. Aquestes mirades són el far, el punt de mira, lòptica des de la qual parteix aquest treball. Les seves vides són el sentit que lliga i relliga les pàgines daquest llibre.
En el segon capítol, observem la realitat catalana des del prisma de la pobresa. Es tracta duna realitat que demana tenir els ulls oberts, deixar-se interpel·lar i deixar-se perseguir per les preguntes. Saborden algunes de les més freqüents: qui són els pobres? Quants pobres hi ha a Catalunya? Són preguntes que es ressegueixen i es transformen al llarg del capítol. Nemergeixen de noves, més pertinents a lhora de desemmascarar, des duna perspectiva comprensiva, algunes de les contradiccions i les ambigüitats inherents a la noció de pobresa. A partir de les dades i els informes oficials es revelen els negatius de les fotografies de la pobresa a Catalunya: què hi ha de desenfocat? Qui queda als marges de la foto? Per acabar el capítol, passarem de la lluita contra les desigualtats al repte de la igualtat doportunitats. Valors com la llibertat, lautonomia, la dignitat de la persona i la interdependència dels uns respecte dels altres són al cor de la qüestió.
En el tercer capítol, ens preguntem pels valors subjacents a aquest prisma i per laproximació que es fa des de la noció dexclusió. Les pinzellades i les referències a un temps passat als anys setanta i vuitanta, els de la marginació i la nova pobresa serveixen per comprendre que hi ha lògiques del passat que segueixen vives. Malgrat la novetat i les transformacions del context precarietat, manca dafiliació, vulnerabilitat, inseguretat social, fragilitat dels vincles, som hereus duna determinada comprensió i una determinada visió de les coses, més lenta i difícil de transformar. Quina mirada preval des del prisma de lexclusió? La inclusió apareix com laltra cara de lexclusió. Per què els observatoris de pobresa ara són observatoris dinclusió? En què respon el canvi de terminologia al canvi de context? Lobjectiu daquest capítol és també posar de manifest que hi ha una interacció entre la visió que tenim i les respostes que sestan donant.
En el quart capítol, hi ha un desplaçament, un canvi de lloc, un gir en la mirada que va dels marges al cor de la societat. Les preguntes també canvien: què és allò que es fa invisible en lexclusió? Quina relació estableix la societat amb els exclosos? Com interroga lexclusió els qui representen el centre? Pobresa, exclusió, segregació, integració, inserció, inclusió, lligam social, fractura, cohesió són, totes elles, paraules clau de lanàlisi i el discurs polític i mediàtic actuals. Són nocions que configuren un univers on hi ha els qui són dins i els qui són fora de la mateixa societat, la perifèria i el centre. Es dibuixa, amb la pèrdua dunitat de la vida social, un nou escenari per als valors del treball, el compromís, la família i la vida col·lectiva. La pèrdua dunitat fa que en lanàlisi del que està passant hi hagi també un esclat de noves necessitats i nous problemes que cal resoldre. Estem deixant de ser una societat de subjectes interdependents per passar a ser una societat dindividus aïllats? Només el lligam social assegura la continuïtat de les generacions, la transmissió, lafiliació i la solidaritat. Quin sentit té el lligam social en una societat que predica els valors de la competitivitat, lesforç, el mèrit i lèxit individuals?
Els dos darrers capítols són a tall de proposta. Les conclusions apunten al repte de viure tots junts: el repte de la solidaritat. El gran potencial del compromís amb la realitat és el compromís amb lànim, la lluita per la vida, la grandesa destar amatent a la novetat i lhumanisme de pedra picada que això comporta. El repte del futur és en la mirada que projectem envers les persones i la societat mateixa. Més enllà de seguir insistint en el dubte permanent sobre el moment històric que vivim, el que cal és reinventar el sentit de viure junts, repensar la solidaritat per refer els lligams des de lànima, és a dir, des de les entranyes de la societat.
I. El valor de la mirada
Quines són les primeres imatges que ens vénen al cap quan parlem de pobresa? Si ho preguntem a un català o una catalana del carrer, probablement el primer que li vindrà al cap són imatges de països del sud, imatges brutals i crues que sens han fet quotidianes. Imatges que són vides i històries reals de pobles sencers relegats als marges. Parlem de pobresa per referir-nos a la realitat dun Tercer Món i a les catàstrofes i les emergències que ens arriben a través dels mitjans de comunicació. La globalització ha creat noves oportunitats sense precedents per a alguns, però daltres shan quedat enrere, o al costat, és a dir, al marge. En tot cas, en un espai altre. Hi ha una vulnerabilitat que moltes vegades sidentifica o sexpressa amb el fet de ser arraconats, expulsats per una força major de caràcter estructural. Alguns parlaran dels nàufrags de la història, de les víctimes del progrés econòmic. Però la complexa i moderna maquinària que genera tanta pobresa no té un rostre. No hi ha noms concrets a qui es puguin exigir responsabilitats. Sempre és impersonal, difícilment imputable a una voluntat o a una decisió presa en un moment concret i per algú clarament identificable, tot i que les seves conseqüències sí que tenen rostre humà.