Ho intentes?
No et demanem que tinguis èxit. Només et demanem que ho intentis.
Es tracta duna cosa tan senzilla que, potser, et va passar desapercebuda al llarg de la teva vida. Però és molt senzilla. Segurament ho has vist ben evident quan abans ho hem explicat.
Para atenció: ets la Totalitat adonant-se della mateixa.
La Totalitat ho inclou tot, absolutament totLa realitat forma un conjunt, una Unitat, una Totalitat absoluta. Res no existeix fora ni més enllà de la realitat, del que existeix.
Pensar que alguna cosa pot existir separada o fora de la realitat és un absurd.
Res no pot estar fora, ni separat de la Totalitat.
La Totalitat (o la Realitat) ho és tot.
Res no pot estar fora, ni separat de la Totalitat.
Per tant, en tot moment, a tot arreu, en totes les circumstàncies i en cada acció som la Totalitat. No podem ser una cosa diferent que aquesta Totalitat. Som un punt de la Totalitat. Som un punt concret i específic de la Totalitat. És impossible ser cap altra cosa.
Ens constitueix la mateixa Energia que dona existència a tot. No estem separats del món, no estem separats de la natura, no estem separats de lUnivers, ni dels Multiuniversos. Som món. Som natura. Som Univers i Multiuniversos.
Les formes canvien: neixen i moren cossos; apareixen i des-
apareixen estrelles... però lEnergia que les conforma només es transforma, sempre És.
I tu no pots ser una cosa diferent que aquesta Energia Vital.
Nosaltres som una guspira de vida, som lAlè Vital aquí i ara. Tu ets aquesta guspira divina. No pots ser cap altra cosa. Res sinó això és lúnic que existeix.
Vist des duna altra perspectiva, som lexpressió de Déu, no podem ser cap altra cosa.
Certs temes o certs aspectes ens poden costar de comprendre... però no són al marge de la Totalitat, no són al marge de la simfonia de la Vida.
Som l'expressió de Déu, no podem ser cap altra cosa.
Sempre som immersos dins la Totalitat. Lúnica diferència és si som o no conscients de ser-hi.
Per això, els textos místics afirmen coses com aquestes:
Jo i el Pare som U
El regne de Déu és amb vosaltres
Jo soc la llum del món
No hi ha dualitat
Jo soc la Totalitat i el Buit
No resulta difícil dentendre, oi?
Si tot el que existeix neix de lAlè Vital, tu no pots ser sinó la filla o el fill de Déu. No existeix res que no sigui això. Te nadones?
Experimentar la DivinitatTot això que estem explicant no és per a ser cregut, sinó per a ser verificat, viscut.
Déu no necessita ser cregut, necessita ser encarnat. La Vida no vol ser pensada, sinó viscuda.
Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.
Tu has de ser tu, perquè ningú no ho podrà ser en lloc teu.
Has dexpressar-te tal com ets, com la persona única que ets. Però també has dadonar-te que hi ha quelcom més gran que et dona vida i et transcendeix. Llavors seràs tu realment: la teva subjectivitat i la Totalitat conscients alhora.
Tu ets algú únic, però, a la vegada, ets el mateix que la resta de la creació: Energia Vital expressant-se a través teu. Quan la teva atenció inclou ambdues coses, tota la teva vida es transforma.
Poques persones perceben la importància d'incloure's dins la seva atenció.
Des de la nostra experiència, es tracta de quelcom molt senzill, encara que poques persones sadonen de la importància daquest gest, poques persones perceben la importància dincloures dins la seva atenció, de recuperar-se a través de latenció.
Si tu no et recuperes a tu mateix o a tu mateixa, si no tinclous dins de la teva pròpia atenció sabent-te part duna Totalitat, qui viurà la teva vida?
Malauradament, moltes persones posen tota latenció a lexterior: a la feina, a la família, als seus desitjos, a les seves pors... i sobliden delles mateixes, sobliden de la Consciència que són i que sorgeix de la Consciència o Alè Vital que dona existència a tot.
Si toblides de tu, com et pots considerar viu?
Per això, per exemple, en el budisme set demana que til·luminis, que busquis el Jo-Real que has perdut. Daquesta manera, podràs adonar-te que ets una part de la Totalitat.
Si toblides de tu, com et pots considerar viu?
O, per posar un segon exemple, en el cristianisme set diu que creguis en la resurrecció dels morts; perquè mentre no poso atenció en la Consciència que soc, em comporto com un cadàver!
I reiterem que no es tracta de creure en el que testem explicant. Es tracta de comprendre-ho profundament per Ser.
No es tracta de parlar de Déu, sinó de parlar des de Déu.
Es tracta de tenir una profunda experiència des de la qual expressar el que ets.
Per tant, no es tracta que tinguis fe, sinó que donis fe, que siguis testimoni vivent de la Divinitat, que siguis paraula viva.
En aquest sentit, tanimem a callar tota afirmació que encara no hagis experimentat.
Quan calles i tobres al dubte, permets que la resposta es gesti al teu interior i, llavors, emergeix lexperiència de ser la mateixa Essència Vital expressant-se.
Dos camins cap a lEssència