© Ares Molins
Alba Dalmau
Nascuda el 1987 a Cardedeu, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Creació Literària per la UPF.
El 2011 publica la seva primera novel·la Vonlenska, Premi Recvll. També és coautora de tres llibres dartista que combinen literatura i fotografi a: On només hi havia un far, Estrena i CU(B)A.
Va viure a Nova York, on va escriure la novel·la Bategant, Premi Vila de lAmetlla de Mar 2015, i el recull de contes Estàndards (Angle 2017), XXVIII Premi Literari Vila dAscó.
El 2019 va publicar El camí dels esbarzers (Angle 2019), novel·la molt ben rebuda per la crítica i amb diverses edicions, i el 2020 sha estrenat en literatura infantil amb Capgirat, un àlbum il·lustrat per Cinta Vidal.
Actualment és professora descriptura creativa al Laboratori de Lletres de Barcelona.
«El vent els espetega a la cara. Van muntats en una Vespa de color crema que llisca rabent entre un mar doliveres a banda i banda. La Carme condueix perquè lYngve no sap anar en moto, i encara que en sabés tampoc el deixaria. Tenir el control la tranquil·litza. LYngve rodeja la Carme amb els seus braços llarguíssims perquè sap que si sagafés al passamà al més mínim revolt perdria lequilibri i sortiria disparat a la cuneta. La Carme, en canvi, protegida pels braços de lYngve, sent que es podrien estimbar daltabaix dun cingle que no es rascaria ni els genolls. Aquesta sensació, malgrat el temps que fa que no es veuen, no ha desaparegut.»
Una parella jove se separa. Shavien conegut a Roma i allà havien viscut la seva història damor, que ara acaba. O potser no. Potser pot haver-hi amor després de lamor.
Ell, Yngve, trobarà la seva vocació en el món artístic. Ella, Carme, viurà vinculada al món de lòpera. Lun i laltre es necessitaran al llarg dels anys i trobaran maneres de ser-hi presents, de comunicar-se i de veures. Es retrobaran a la ciutat dell, Estocolm; a la ciutat della, Barcelona, o en qualsevol altre racó del món. I tindran altres amors, formaran famílies, tindran fi lls, reviuran el vertigen de la passió i el desencís, exploraran nous sentiments com noves terres per descobrir... Però sempre mantindran el caliu de laltre, com un foc latent.
Amb lestil plàstic i cinematogràfi c que la caracteritza, Alba Dalmau desplega amb mestria levolució duna relació poc convencional que qüestiona els tòpics de lamor.
Amor i no
Narratives
127
Amb el suport de
© 2021 Alba Dalmau
© Lara Lars, per la imatge de portada
El poema «Caldrà que comenci» de Iehuda Amikhai, traduït per Manuel Forcano, es reprodueix per cortesia dEdicions Proa.
© 9 Grup Editorial, per ledició
Angle Editorial
c. Mallorca, 314, 1r 2a B / 08037 Barcelona
T. 93 363 08 23
www.angleeditorial.com
angle@angleeditorial.com
Disseny de col·lecció: J. Mauricio Restrepo
Primera edició: febrer de 2021
Producció de lePub: booqlab
No és permesa la reproducció total o parcial daquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Amor i no
Alba Dalmau
«We walked through night til night was a poem.»
BRENDA HILLMAN
1987
Roma
Les runes de Roma aquesta nit són a dins i fora de lautobús que va de laeroport de Fiumicino al Centro Città.
La llum taronja dels fanals li fa pensar en la Roma en flames de Neró, i quan passa per davant del Coliseu, en comptes de les finestres que ha comptat tantes vegades per fer temps, veu les boques esdentegades dels fantasmes que lhan acompanyat tot el viatge.
En menys de quinze minuts arribarà al pis i li dirà que ja no lestima. Com que loratòria no és el seu fort, ha decidit que ho farà així, tot duna, com si es donés un cop al pit per expulsar una bola de carn i greix que gairebé lofega. Després daixò, simagina que lYngve, tranquil i desmanegat com una jaqueta mal cordada, li farà un petit somriure insípid i amb una calma admirable anirà al balconet del menjador i shi llençarà. Com que és tan prim, la caiguda serà dolça, un vol similar al dun avió de paper que aterra matusserament però sense desperfectes. Una vegada mort, estès a terra, arribaran els carabinieri per dibuixar la seva silueta amb guix a terra i traçaran el seu perfil: un cap petit i unes extremitats tan llargues que sels acabarà el guix i tot.
Ja ha arribat. Posa la clau al pany, però abans de fer-la girar sapuja els pantalons perquè aquest Nadal a Barcelona sha aprimat cinc o sis quilos i tot li cau. Fa tres inspiracions profundes abans dentrar i finalment enfonsa la clau i fa la volta.
Hello! Ciao?
No contesta ningú. Sacosta sigil·losament al seu estudi, on espera trobar-lo com un animal desemboscat amb el discman a la falda escoltant música, però al pis no hi ha ningú.
Va al lavabo i quan es mira al mirall gairebé no es reconeix; té la cara xuclada i unes ulleres violàcies. Enfonsa els dits a la cabellera negra i arrissada per donar-li volum i guanyar espai. Sasseu a la tassa per fer pipí, potser lúltim en aquest pis, i quan estira el braç per agafar paper i veu que no nhi ha, es posa a plorar. Decideix que es quedarà així, asseguda amb els pantalons abaixats fins als turmells indefinidament.
Quan sent que sobre la porta, no sap quanta estona ha passat.
Carme?
Sono here
LYngve treu el cap per la porta del lavabo, aquell cap ridícul que a contrallum sembla calb però que en realitat està poblat per una cortina de cabell fi i sedós de color palla.
Lucky bambina! li diu amb un somriure sincer, i li tira un rotllo de paper dels que acaba de baixar a comprar al súper.
Fa tres inspiracions profundes més i surt del bany. Ell lespera a laltra banda de la porta, a punt per embolcallar-la amb aquells braços desproporcionats que podrien fer una abraçada de triple volta.
Youre so so magra, Carme! Natale in Auschwitz or what? Aquesta és la classe de bromes que un dia van fer que senamorés dell.
Quan finalment lallibera de la seva abraçada doctòpode, ella se separa uns centímetres dell, el mira als ulls i amb un somriure que no lliga amb les paraules li diu:
I dont love you più, Yngve.
Its ok. I knew. Ora mangeremo.
La Carme es deixa arrossegar fins a la cuina, sense cap intenció de menjar. Des que va prendre la decisió que el deixaria se li va tancar lestómac i lúnic que pot ingerir són líquids amb palleta va ser així com làvia va aconseguir que la seva neta preferida mengés el caldo de Nadal.