«La comparació entre les fronteres de Sèrbia i les fronteres de lamor és només una de les moltes reflexions que trobem dins de la pel·lícula Informativni Razgovor, un film que representa una conversa informativa ficcional entre Mireia Sallarès i un policia, en el qual aquest últim pregunta a lartista sobre les seves investigacions, com si escodrinyar els terrenys de les relacions amoroses fos quelcom que pogués alertar la seguretat nacional. Sallarès també ha publicat aquesta pel·lícula en forma dassaig en castellà, anglès i serbi, i molt recentment en català a Arcàdia.» CLÀUDIA RIUS, Núvol, març del 2019
«Fins a la lectura daquest llibre no mhavia plantejat que una idea com la precarietat, tan en voga avui dia, és a ulls de la Mireia Sallarès «un concepte fonamental», ja que Eros és fill de la pobresa (Pènia). Aquesta és una de les maneres com parla de lamor, aquest «concepte deixalla» que rescata per a aquest llibre. Com una mica daigua al palmell de la mà forma part duna trilogia on lautora socupa de cada un daquests conceptes: amor, treball i veritat.» JARA DE TOMÀS, blog de La Central, setembre del 2019
MIREIA SALLARÈS (Barcelona, 1973) és artista visual. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va estudiar cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York.
Els seus projectes shan presentat al MACBA, a la Fundació Miró, a lArts Santa Mònica de Barcelona; al Círculo de Bellas Artes i a la Casa Encendida de Madrid; al Museo Carrillo Gil de Ciutat de Mèxic; a lAnthology Film Archives i a la New York University; a lOK Centrum de Linz; a la Galleri Image dArhus; al Center for Contemporary Art de Glasgow, a lOrganización Nelson Garrido de Caracas; a lSKC de Belgrad i al Museu dArt Modern de Moscou i al TEA de Tenerife, entre daltres institucions.
És autora dels llibres Le camión de Zahïa, conversations après le paradis perdu (2005), Las Siete Cabronas e Invisibles de Tepito (2008), To Have and To Lose (2008), Las Muertes Chiquitas (2009), Se escapó desnuda, un proyecto sobre la verdad (2011-2012) i Literatura de replà (2014).
COM UNA MICA DAIGUA AL PALMELL DE LA MÀ
Una investigació sobre lamor
Mireia Sallarès
Amb el suport de
Amb la col·laboració de lassociació
Edició digital: setembre del 2020
Primera edició: febrer del 2019
Aquest text ha estat traduït al castellà per Núria Martínez Vernis, a partir de la versió publicada al volum Kao malo vode na dlanu.
© 2019, Mireia Sallarès Casas, pel text i les fotografies
© 2019, Núria Martínez Vernis, per la traducció
© 2019, ATMARCADIA, SL, per aquesta edició
Muntaner, 3 1° 1ª
08011 - Barcelona
www.arcadia-editorial.com
Disseny de la coberta: Víctor García Tur
Composició: LolaBooks
No és permesa la reproducció total o parcial daquesta publicació a través de qualsevol mitjà, en qualsevol llengua, sense permís previ i per escrit dels titulars del copyright. CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) gestiona qualsevol ús secundari daquesta publicació: www.conlicencia.com
A la Margarita i al Valentí.
Continguts
Sobre l'autor
Títol
Crèdits
Dedicatòria
Com una mica daigua al palmell de la mà
El present informe recull la transcripció de la informativni razgovor, o conversa informativa, mantinguda amb Mireia Sallarès Casas, dona, estrangera, nascuda a la ciutat de Barcelona el gener del 1973, i artista de professió, sobre el cas «Kao malo vode na dlanu» [Com una mica daigua al palmell de la mà], corresponent al títol del projecte artístic que la declarant diu haver desenvolupat a Sèrbia durant les seves estades entre el 2014 i el 2018. Com a agent encarregat del cas, confirmo que, tal com ella declara, lesmentat projecte correspon al segon capítol duna investigació dabast temàtic i geogràfic més ampli, anomenada «Trilogia dels conceptes deixalla», sobre la veritat, lamor i el treball, i que va iniciar a Veneçuela lany 2011; a més, també he trobat lligams i una mateixa metodologia de treball a una obra anterior que lartista va realitzar a Mèxic sobre els orgasmes de les dones, titulada Las Muertes Chiquitas.
La interrogada afirma que el projecte sobre el qual aquí sinterroga es va realitzar a partir duna llarga investigació sobre la noció damor a Sèrbia que va posar en marxa amb lajuda de la ciutadana sèrbia Helena Braunštajn, que resideix a Mèxic des del 1996; així mateix, declara que ha comptat amb diversos suports econòmics per tirar-la endavant, tots dorigen estranger, i que no sembla que tinguin cap relació entre ells: la convocatòria BCN Producció La Capella de lAjuntament de Barcelona i el programa Mataró Art Contemporani, tots dos lany 2014; i el 2016 les Becas Leonardo para creadores e investigadores culturales de la Fundación BBVA, gràcies a les quals la interrogada diu que ha pogut produir les obres fruit de la seva recerca. Lartista ha declarat haver-los entregat documentació visual i escrita sobre les seves descobertes.
Així mateix, he verificat que Mireia Sallarès, efectivament, va realitzar diverses estades no solament en territori serbi sinó també en la majoria dels seus països fronterers, i que va establir relacions i va treballar estretament amb nombrosos col·laboradors, la majoria dels quals shan pogut identificar. Al següent informe també sincorporen imatges duna rara sèrie fotogràfica de retrats que lartista diu haver realitzat amb lajuda del ciutadà serbi Srđan Veljović (el qual, he confirmat, també disposa de còpies). A més a més daquesta sèrie, Sallarès declara haver realitzat una pel·lícula de ficció de dues hores de durada, en format dinterrogatori policial, i una publicació en tres idiomes i de més de quatre-centes pàgines que porta el títol Kao malo vode na dlanu, informe de una investigación sobre el amor en Serbia. Lartista afirma que és la primera vegada que ha escrit una ficció i que ho ha fet desesperada perquè lescriptura és un acte de desesperació.