Pere Comellas (Cal Rosal, Berguedà, 1965) és professor destudis portuguesos de la Universitat de Barcelona, membre del Grup dEstudi de Llengües Amenaçades (GELA) i traductor literari. Ha publicat diversos treballs relacionats amb la diversitat lingüística i amb la traducció. És autor de Contra limperialisme lingüístic (2006) i coautor de Què hem de fer amb les llengües dels alumnes a lescola? (2014, premi Modest Reixach) i Antropología lingüística (2019).
Carme Junyent (Masquefa, Anoia, 1955) és professora de lingüística general de la Universitat de Barcelona, és membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi), dirigeix el Grup dEstudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immigració a Catalunya. És autora duna àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
Sovint hem sentit dir que els esquimals tenen molts termes per anomenar la neu. Pensem que han trobat maneres de descriure-la amb més precisió a força dobservar-la sovint. Però no és ben bé així. Per començar, «esquimal» és una denominació imprecisa amb què designem diversos pobles de lÀrtic que parlen llengües diferents. I, en segon lloc, totes les llengües adapten el lèxic a les necessitats dels parlants, inventant o manllevant termes. No hi ha llengües primitives, ni més o menys aptes per a la filosofia, lesquí o lamor. Les afirmacions sobre la riquesa o la modernitat duna llengua es basen en prejudicis.
I per desmuntar tots aquests tòpics, Pere Comellas i Carme Junyent shan posat les ulleres dantropòleg. Amb ells explorarem les relacions entre les llengües, les persones i el món.
Els colors de la neu
Els colors de la neu
Les llengües, les persones i el món
Pere ComellasCarme Junyent
© 2021, Pere Comellas i Carme Junyent
© daquesta edició:
Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
Eumo és leditorial de la UVic-UCC
Primera edició: febrer de 2021
Disseny de la coberta: Control Z - Comunicació
Il·lustració de la coberta: Elisenda Soler
Correcció: Mercè Rial
Maquetació: Grafime
Producció de lePub: booqlab
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de leditor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
SUMARI
1. PARLAR PER FER COSES
2. TOTES LES LLENGÜES SÓN IGUALS, TOTES LES LLENGÜES SÓN DIFERENTS
Prejudicis, és a dir, judicis previs sense cap base
Alguns trets (gairebé) únics de les llengües
Universals (més o menys)
Universals implicatius
3. COM ANOMENEM LA GENT?
Jo soc jo i tu ets tu
Joa, tua i ella?
Nosaltres vol dir tu i jo?
Tu o vostè?
Gèneres i sexes
Gènere i sexe sovint no són pas el mateix (lingüísticament parlant)
Puix parla així, és una dona
La sang és més espessa que laigua: lèxic del parentiu
Els sistemes de parentiu, tema estrella de lantropologia
De mare només nhi ha una?
Quin nom li posarem, a la criatura?
Explicar les circumstàncies del naixement
Definir la persona o la personalitat
Noms per evitar la mort
4. COM ANOMENEM EL MÓN
Llengües i visió del món: relativitat i traductibilitat
La relativitat, o relativisme, o determinisme lingüístics
La neu dels «esquimals»
Gramàtica i determinisme
Intraduïble
La llengua ens condiciona, sí o no?
Les llengües són com el món, o el món és com les llengües?
Categoritzar
Ni una cosa ni laltra o totes dues alhora
Anomenar lespai: llocs i situacions
Aquí i allà, aquest i aquell