El nen té...
Sí?
Una petita malformació.
Vaig intentar tornar a la conversa. Això ja mho esperava.
Entenc.
Al braç.
Dacord.
Li falta lavantbraç esquerre.
Dacord.
I... es veu que té uns genitals ambigus. Encara que els metges, de moment, han escollit parlar-ne en masculí.
Hm.
Et sembla... bé?
Quina pregunta.
No cal que em parega bé, Francesc. És així. És el meu fill i és així.
Tranquil·la, Blanca. Sé que vas marcar la casella dacceptació de..., perquè això accelera el procés als que, com tu... Vull dir que ja en tens trenta-cinc i sempre costa més, ja saps. En fi, que si no ho veus clar estàs en el teu dret de...
Vaig esbufegar sense fer soroll, per no faltar-li al respecte, però sí que el vaig tallar.
Escolta, ja vaig passar per tot això durant les entrevistes.
Pensa que ets mare soltera. No passa res si no ets la superdona que...
Ho tinc clar.
Així doncs, endavant? Ens veiem allà daquí un parell dhores?
Un parell de segles, mhavia paregut sentir. Sem faria etern.
Sí, gràcies vaig dir.
Portaré la paperassa. I ja te nexplicaré els detalls.
I...
Sí?
Té nom?
No. Això et toca a tu.
Vaig endevinar-li un somriure a laltra banda.
En penjar, em vaig girar cap a Rut. Shavia despertat i em mirava amb cara de ja ho sé tot, no cal que mexpliquis res. El seu perfecte cos nu, aquell perfum hipnotitzant, la cabellera llisa i infinita envaïen lhabitació, però jo quasi bé no podia sentir-ho.
Avui mateix? em preguntà.
Vaig fer que sí amb el cap, sense poder fer eixir la veu, perquè sabia que era un sí que era un no per a nosaltres.
Isqué del llit, sacostà a mi i mabraçà fort. Només el setí roig de la meua bata separava els nostres mugrons. Els cors ens bategaven tan fort que ja no se sentien entre ells. Volia dir-li: Encara estàs a temps de repensar-tho i de participar en la criança i estic disposada a compartir amb tu aquesta maternitat i bla, bla, bla, però feia mesos que mhavia jurat a mi mateixa no insistir-hi més.
Crec que me naniré a València vaig anunciar, sense que la idea mhaguera ni tan sols passat pel cap abans.
Què vols dir? No vindran els teus pares a coneixel?
Vull dir a viure, Rut. Igual una permuta o... De vegades fan concursos de trasllats i... El xiquet necessita una família i jo sola...
I nosaltres?
Seguíem abraçades i jo mirava el llit desfet per damunt del seu muscle llisíssim. Vaig separar el meu cos del seu. Aquella havia sigut la nostra última abraçada però jo encara no ho sabia.
Ai, no sé vaig dir. Estic feta un embolic. Si no vols viure ací i no vols...
Ara no és moment de pensar en això, Blanqueta. Em va agafar pel mentó per a fer que la mirara. Avui és el teu dia. El vostre dia. Viu-lo i en parlem més endavant. Puc esperar-vos aquí o prefereixes que no hi sigui quan arribeu?
No ho sé. Després tescric i et dic.
Però vaig recollint les meves coses o...?
Vaig sacsejar el cap per a desfer-me dels seus dits.
Que no ho sé, et dic. Si vols anar buscant un altre lloguer, tu mateixa. Ai, jo què sé.
Vaig obrir el calaix. Vaig agafar el tirallet i, per dins meu, vaig dir-li: Hui és el gran dia i tu i jo tenim faena. Inútil, espavila.
Vaig a dutxar-me vaig dir. Sola, per favor vaig aclarir en intuir que Rut em seguiria.
Manuela
Estic sagnant, estic sagnant, estic sagnant.
Encara no he trobat la manera de dir-li que mha deixat prenyada i que ja estic de vuit setmanes, i ja estic sagnant. No el puc perdre. Ara no. Aquest no.
Aquest fill és del Miquel i ara sí que no el vull perdre.
Això és un càstig del cosmos per haver-me tret aquell altre als setze anys, per no haver volgut tenir la criatura daquell bavós de cambrer que em va arrambar al pinball del bar quan ja no quedava ningú i sense demanar permís.
I ara estic sagnant.
No podia ser, no podia ser, si és que no podia ser.
Com havia de ser possible que lexecutiu més jove i amb més futur de lempresa senamorés de lescanyolida de cabells aixafats que als vespres els treu la merda dels despatxos i passa les escombretes als vàters en què caguen, eh? Com havia de ser?
La sang és un missatge del cosmos perquè baixi de la nòria i posi els peus a terra.
Taxi!
A urgències. A lhospital més pròxim.
Ni una compresa, mhe posat. Mhe espantat tant amb la idea de perdre el Miquel que ni mhe canviat les calces i vinc aquí amb les taques de sang resseca enganxades, amb els pèls del cony ajuntats per la sang solidificada.
De tota manera, si lembaràs falla i no li explico res, doncs no sabrà mai res i tampoc no passa res, oi?
Pago el taxi amb un grapat de monedes. Magafo la panxa per baixar del cotxe, com si en tingués, com si servís de res. Macosto a les portes de vidre, i en veurem sobren soles, com si jo fos algú.
El noi del mostrador em mira amb cara de peix bullit, del pal que aquí en venen moltes a fer-se ecos de gratis amb lexcusa de les pèrdues. Si vols mabaixo els pantalons aquí mateix, imbècil.
No em fan esperar gaire. No em creuen, de moment, però tenen un protocol, això sí, i no se la juguen amb les prenyades. Cadira de rodes i tot, com un papa de Roma.
Per sort deixen que em tregui les calces a soles, en un lavabo maco i net, i em donen una esponja màgica que la mulles i treu sabó tota sola. Intento netejar-me bé però sobretot no deixar això fet un Cristo, perquè la companya que ho netegi no té cap obligació daguantar segons què, no fotem. Repasso la pica amb lesponja, i amb paper de vàter eixugo del terra les gotes daigua bruta. En incorporar-me em veig el careto al mirall i foto pena. Mhe engreixat un altre cop i estic pàl·lida com sempre, no hi ha manera. Quins cabells de merda. Em faig una cua amb la goma que porto al canell però ni així.
Embolicada en un llençol de cintura en avall, surto del lavabo i em fan seure i obrir de cames. Tranquil·la, Manuela, respira, serà un momentet. La polla aquesta de plàstic congelada que em fiquen a dins per mirar què passa porta condó, quins collons. A mi no em ve daquí, doctora, però faci, faci. Ella i un tio de pràctiques, crec, es miren la pantalla, es parlen fluix entre ells, després em somriuen amb la típica puta condescendència. Està tot bé, Manuela, estigues tranquil·la. De vegades les pèrdues a linici de lembaràs ens espanten però has tingut sort, està tot bé.
Diu això i després em pregunta que si estic preparada per a una notícia bomba i que respiri, que hi ha qui se nalegra i hi ha qui sespanta, però que a ella li sembla una gran alegria. Somriu, mira laltre, que també somriu. A veure si sestà de rotllos i ho deixa anar ja, coi, tanta intriga, tanta intriga. Aleshores em mira amb cara de fada padrina i somriu massa i diu coses com placenta única i sacs amniòtics i bessonada i bessons idèntics.
Bessonada. Ha dit bessonada? Ho ha dit. Com collons mho faig per mantenir una bessonada? Em venen basques, el cor em puja a la gola, provo de respirar, tanco els ulls, em tremola un genoll.
No estic sola, no estic sola, no estic sola, aquest cop no.