«Braidotti és un nom conegut pels qui fa temps que sinteressen per la categoria dhumà en un context contemporani que queda travessat pel salt tecnològic, la crisi climàtica i la revolució del gènere. En la seva obra proposa tot un sistema de pensament que permeti superar lesquema de lhumanisme europeu i adaptar-lo a les transformacions i els reptes davui. Aquest sistema de pensament, que ella articula al voltant del concepte de posthumà, es nodreix de la crítica a lhumanisme tradicional, que posava al centre del món lhome blanc occidental i ignorava totes les subjectivitats de gènere i de raça que escapen a aquest paradigma, i també sorgeix de la necessitat, en plena crisi climàtica, dabandonar la mirada antropocèntrica que menysté la resta de formes de vida no humanes del nostre planeta.» ELISABET GOULA, Ara, setembre del 2020.
ROSI BRAIDOTTI (Latisana, 1954) és catedràtica de Filosofia i directora del Centre per les Humanitats de la Universitat dUtrecht (Països Baixos). Nascuda a Itàlia, va créixer a Austràlia, on va llicenciar-se a la Universitat Nacional dAustràlia a Canberra, i va fer els estudis de doctorat en Filosofia a la Sorbona, de París. Des del 1988 ha estat professora a la Universitat dUtrecht.
Considerada una de les pioneres en els estudis europeus de la dona, la seva carrera ha rebut múltiples reconeixements, com el doctorat honoris causa de la Universitat de Linköping (Suècia, 2013), el de la Universitat dHèlsinki (Finlàndia, 2007) i el Premi Erasmus de la Comissió Europea (2010).
Entre les seves obres de referència, bona part de les quals han estat traduïdes al castellà, destaquen Patterns of Dissonance (1991), Nomadic Subjects (1994), Metamorphoses (2002), Transpositions (2006) i la trilogia sobre la condició posthumana The Posthuman (2013), Posthuman Knowledge (2019) i Posthuman Feminism (2020). En català ha publicat Les humanitats a debat (2017).
CONEIXEMENT POSTHUMÀ
Rosi Braidotti
Traducció dAnna Llisterri
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Edició digital: octubre del 2020
Primera edició: setembre del 2020
Títol original: Posthuman Knowledge
© 2019, Rosi Braidotti, pel text
© 2020, Anna Llisterri, per la traducció
© 2020, ATMARCADIA, SL, per aquesta edició
Muntaner, 3 1º 1a
08011 - Barcelona
www.arcadia-editorial.com
Realització de la coberta: Víctor García Tur
Disseny de la coberta: Astrid Stavro / Atlas
Composició: LolaBooks
eISBN: 978-84-122305-6-7
No és permesa la reproducció total o parcial daquesta publicació a través de qualsevol mitjà, en qualsevol llengua, sense permís previ i per escrit dels titulars del copyright. CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) gestiona qualsevol ús secundari daquesta publicació: www.conlicencia.com
AGRAÏMENTS
INTRODUCCIÓ POSTHUMANS, MASSA HUMANS
1. LA CONDICIÓ POSTHUMANA
2. ELS SUBJECTES POSTHUMANS
3. LA PRODUCCIÓ DE CONEIXEMENT POSTHUMÀ
4. LES POSTHUMANITATS CRÍTIQUES
5. COM FER PENSAMENT POSTHUMÀ
6. SOBRE LÈTICA AFIRMATIVA
7. LINESGOTABLE
BIBLIOGRAFIA
AGRAÏMENTS
Durant la fase de recerca daquest llibre mhe beneficiat molt de lambient intel·lectualment estimulant que Tamar Garb i el seu equip han fomentat a lInstitute of Advanced Studies de lUniversity College de Londres, on vaig ser professora visitant distingida el 2017. També estic agraïda a Henrietta Moore, directora de lInstitute for Global Prosperity de lUniversity College de Londres, que em va convidar a ser professora visitant honorària activa des del 2017.
Vaig passar dos mesos molt productius com a investigadora visitant a lInternationales Kolleg für Kulturtechnikforschung und Medienphilosophie (IKKM) de la Universitat Bauhaus de Weimar, a Alemanya. Agraeixo a Lorenz Engell i Bernhard Siegert el seu lideratge en la recerca, i al meu auxiliar de recerca Eduard Kolosoff el seu suport i dedicació.
Part daquest material es va presentar per primer cop a les conferències Tanner sobre valors humans que vaig fer a la Universitat de Yale el 2017. Vull donar gràcies a la Tanner Foundation de Utah i el Tanner Lectures Committee de la Universitat de Yale per convidar-me, i especialment al president de la Universitat de Yale Peter Salovey per la seva rebuda càlida i intelligent. Agraeixo sincerament al professor Gary Tomlinson i els seus col·legues i personal del Whitney Centre for the Humanities la seva magnífica hospitalitat. Agraeixo als meus interlocutors Joanna Radin i Rüdiger Campe les seves contribucions perspicaces durant el debat obert, i a molts col·legues i estudiants els seus comentaris formals i informals durant les sessions. També agraeixo a la meva amiga Moira Fradinger la commovedora presentació pública que va fer.
Dono sincerament les gràcies a Genevieve Lloyd pel seu savi guiatge que mha il·luminat durant el procés desborranys del llibre. Gràcies també a Matthew Fuller i Keith Ansell-Pearson per les seves generoses aportacions, consells teòrics i detalls bibliogràfics. Tinc molt per agrair a lafectuosa amistat de Marlise Mensink. També voldria donar les gràcies als meus auxiliars de recerca Gry Ulstein, Evelien Geerts i Lauren Hoogen Stoevenbeld per la seva infatigable ajuda dorganització i logística. Estic en deute amb Linda Dement per donar-me a conèixer la fotografia que Jessie Boylan va fer el 2015 de Ngurini, una instal·lació immersiva del Nuclear Futures Arts Program amb la comunitat aborigen de Yalata.
Algunes parts daquest llibre shan publicat en el meu capítol del llibre Conflicting Humanities [Humanitats en conflicte], que vaig coeditar amb Paul Gilroy el 2016, i en la introducció de The Posthuman Glossary [El glossari posthumà], que vaig coeditar amb Maria Hlavajova el 2018. Vull incloure aquí un afectuós reconeixement a tots dos. Un esbós previ del marc teòric de les posthumanitats es va publicar a Theory, Culture & Society el maig de 2018.