Ja tinc fotocopiades les cartes del teu oncle (38 em sembla que nhi ha) i aquesta setmana te les enviaré. Fes-me saber que les has rebut, si et plau. Jo ja he rebut les fotocòpies de les meves a tu, i les enviaré a en Pujades.
Pocs dies després, Pujades ja havia rebut les cartes dOliver a Martí i Pol que aquest darrer li havia fotocopiat, i li avançava que quan viatgés de Bristol a Barcelona intentaria trobar, a casa de la filla dOliver, la resta de la correspondència:
Moltíssimes gràcies per les cartes den Joan. Testimava de debò. De vegades em petava de riure aquí tot sol, tot llegint-les per les coses tan divertides que et deia i contava. Em seran utilíssimes si al capdavall escric la seva biografia. Quan vagi a Barcelona l11 de desembre, que hi vaig aleshores intentaré fer passos per trobar les teves a ell, amb la Sileta, la seva filla, i enviar-ten còpies, però no és una excusa que els seus papers estan tan desordenats que trobar una cosa així pot ser tasca difícil.4
Des daquell moment, en moltes de les cartes que es van creuar Turull i Martí i Pol per preparar la visita daquest darrer a Bristol el mes de març de 1987 hi havia referències més o menys extenses al treball de recerca, compilació i revisió de la correspondència entre Oliver i Martí i Pol. Així, sha pogut documentar que a mitjan mes de gener de 1987 Toni Turull ja havia enviat cap a Roda les fotocòpies de les cartes que Martí i Pol havia escrit a Oliver i que el professor de literatura catalana i hispanoamericana a la Universitat de Bristol havia aconseguit amb lajuda de Sílvia Sileta Oliver. Escrivia Turull el 17 de gener de 1987:
Jo tornaré, segurament, a finals de març a treballar amb els seus papers [dOliver]. Ja em diràs què penses tu de la vostra correspondència i si et sembla publicable
Petició a la qual Martí i Pol va respondre el dia 26 del mateix mes de gener:
Vaig rebre les cartes que havia escrit al teu oncle. No me les he pogut mirar amb calma, però em sembla, pel gruix, que si no hi són totes poc sen deu faltar. Quan les vagis ordenant, junt amb les que em va escriure ell, segur que veuràs si nhi falten o no. Sobre això de publicar-les, a mi la idea no em desagrada, però en voldria parlar amb tu. Ho farem, si vols, a Bristol o quan vinguis pel març.
Durant els quatre mesos següents, tant les cartes com el material que sha pogut localitzar demostren que Turull i Martí i Pol van estar treballant en la confecció de ledició de la correspondència, i shan conservat fotocòpies de les cartes sobre les quals Turull feia preguntes a Martí i Pol el títol duna publicació que calia completar, el cognom dun amic esmentat en alguna carta, laclariment sobre un premi o un homenatge, etc., i en les quals Martí i Pol també intervenia per mostrar la necessitat de posar alguna nota aclaridora dun passatge, per respondre les preguntes de Turull, per indicar el nom de la persona adequada per obtenir una informació desconeguda per als dos, etc. La majoria daquestes notes shan conservat i ampliat en aquesta edició i demostren fins a quin punt es va avançar en la confecció de ledició de lepistolari per a la seva publicació.
El cert, però, és que malgrat la feina iniciada per Turull i continuada amb lajuda del poeta rodenc, els primers mesos de 1987 el projecte dedició va quedar aturat. Martí i Pol, després de tornar de la Universitat de Bristol on va llegir la seva coneguda conferència Algunes consideracions sobre experiència i poesia,5 va prendre la decisió de no publicar aquella correspondència, tot i que en la carpeta on es van conservar les notes esmentades ja shavia arribat a calendaritzar la publicació: «Turull portaria loriginal a punt el setembre del 87 perquè pogués sortir febrer/març 88». En rellegir les cartes és molt probable que Martí i Pol sadonés que, especialment en les escrites a partir dels anys vuitanta per part de Joan Oliver, shi feia referència de manera molt directa a escriptors, artistes, editors i persones vinculades a la cultura catalana que encara eren vius i que podrien sentir-se ofesos per com shi referien en unes converses escrites originàriament en un context dintimitat. El 14 de maig del mateix 1987, Martí i Pol va escriure una llarga carta a Turull per explicar-li la seva decisió i per demanar-li disculpes pel temps que havia dedicat a compilar la correspondència:
[] tinc por; més ben dit, coneixent com conec el meu país, no vull carregar-me a hores dara amb la responsabilitat de publicar un llibre que farà sortir butllofes a la pell de qui sap la gent, des de poetes a financers, passant per crítics, editors, polítics, pintors, etc. []
El cert, però, és que la correspondència no es va destruir i es va conservar als arxius personals dels dos escriptors que, finalment, han estat donats i són custodiats actualment per la Fundació Miquel Martí i Pol i lArxiu Històric de Sabadell, on es va dipositar el fons personal de Joan Oliver.6 Una tercera còpia incompleta de les cartes, en aquest cas fotocopiades, també va ser conservada per Francesc Vallverdú, amb qui Turull va tenir uns primers contactes per tal de mostrar-li part del material que es pretenia publicar. Pocs mesos abans de la seva mort, i després de lèxit del Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol celebrat el 2013 a Barcelona, Vic i Roda de Ter, Vallverdú va fer donació a Ramon Besora, president de lAssociació dAmics de Miquel Martí i Pol, duna carpeta amb tot el material fotocopiat i compilat per Turull fins al maig de 1987, la qual també va ser donada per a la seva conservació i estudi a la Fundació Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.
Martí i Pol no va destruir les cartes creuades amb Joan Oliver i tant a Vallverdú com al mateix Turull els va reconèixer el possible valor futur que tindrien aquells documents. Deia Martí i Pol a Vallverdú que «passats els anys, segurament [les cartes] faran servei; ara no en farien cap»,7 i de manera encara més explícita manifestava a Turull:
La correspondència entre en Joan i jo té un to molt íntim, massa íntim per ser publicada en vida dalgun de nosaltres dos, i sobretot en vida de molta de la gent de qui shi parla. Com a document històric, literari, sociològic pot tenir, i segurament tindrà, molt valor daquí uns quants anys []8
Aquestes paraules i el convenciment que la correspondència entre Miquel Martí i Pol i Joan Oliver aporta, trenta anys més tard, dades, informacions i reflexions útils i necessàries per al coneixement i lestudi de la literatura i la cultura catalanes, són el que ha motivat la represa dels treballs que culminen en aquesta edició. Per això, amb el màxim rigor documental i editorial possibles sha optat per ledició de la correspondència completa, amb la inclusió de totes les cartes conservades entre els dos escriptors, tant les que Turull ja va aplegar entre final de 1986 i principi de 1987 com les que es donaven per perdudes en la compilació inicial i que shan pogut localitzar al Fons Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter i al Fons Joan Oliver de lArxiu Històric de Sabadell.