La crisi és molt greu. Ara ens reestructuraran lempresa. Va, posa-men una altra. Ens ha de matar a tots. Es posa bé. Sort en tinc de tu, que em cuides. Ets un deu. I mira que hi posem el coll. Ens costa tant de cobrar. Ja veurem com acaba tot plegat. Però ja veuràs que serem els primers que ens faran fora. Sí, posa-men una altra, siusplau. Mestimo més no pensar-hi. Les hores que hi hem passat de més. I hi ha molta gent que em deu molts favors. Serveix-ten una tu, dona. Ara faran fora els més trempats. I això és la política. La política ja veus com va. Mestimo més no dir res. Només podem continuar lluitant. Tu ets una lluitadora aquí al bar. Amb lo que costa tirar un negoci endavant avui dia. Però què hem de fer si no? No sens valora gens. Mira, tu el que fas és digne dadmiració. Hi poses el coll dia sí, dia també. I qui ens ho valora això? Un dia ens faran fora. Ningú no vol saber res de res. El món sha convertit en una jungla. Pul·lularem pels carrers com si fóssim gossos abandonats.
Jo testimo molt. Sempre the sigut fidel. No mho pots fer això, reina. Si tu em deixes, què hi faré jo, en aquest món? Val més que em mori. Soc una ruïna. Tu ets lúnica cosa bona que mha passat a la vida. Sense tu no valc res. Sempre the estimat i sempre testimaré. Sense tu seré una desferra dhome. Em quedaré arraulit en un racó fins que marribi la mort. Només et vull dir que lúltim pensament que tindré, linstant just abans de perdre la consciència, quan marribi lúltima gota de sang al cervell, serà sobre la sort que he tingut que mestimessis durant tots aquests anys.
Tu trucam a mi si tens algun problema. Sí, tots són una colla de titelles. Però a mi em pots tenir confiança. Què vols pendre? Et convido. Quins titelles. Si texpliqués les trifulgues. Hi ha una màfia. Però si tens algun problema, tu trucam a mi. Ja tens el meu mòbil, eh? Ara hi han posat uns titelles. És el que passa quan shi barreja la política. Però a mi em deuen molts favors. Fem lúltima? Et convido jo. Trucam a lhora que sigui. Si és a mitjanit, a mitjanit. Tu fes-me un truc i no pateixis per lhora. El meu mòbil ja el tens, eh? Qualsevol hora em va bé, a mi no em miris. Has de saber qui mou els fils. Pensa que tot és una màfia. A mi no em poden tocar perquè sé massa coses. Per això que si tens algun problema, fes-me un truc a qualsevol hora. Sempre estic despert, treballant. Sí, anem. Ostres, on he posat la cartera? A veure si me lhe deixada al despatx. No pot ser: me lhe descuidat al despatx. Que et fa res pagar les copes i tho torno demà sens falta?
Sense una dona no som ningú. La Roser és un deu. Hola, com estàs? Jo lentenc a ella. Malegro molt de veuret. Tescolto, tescolto. Anar fent. De moment som vius, gràcies a Déu. Posa-men una altra. Aquesta ronda la convido jo. Ara estem passant una mala temporada, ja ho saps. Però estic segur que tornarem a estar junts. Perdona, no et volia pas trepitjar. La Roser ha anat a viure amb la seva mare per aclarir-se una mica. No ho pots sacrificar tot per la feina. Sense la Roser soc mort. Ostres, perdona. The tacat? Nena, se mha vessat la copa. Sí, estava quasi plena. Gràcies. Perdona. Ara no sé què volia dir. Costa trobar feina. Amb la crisi costa molt, però si busques en trobes. En canvi, de Roser només nhi ha una. Perdona. No en trobaré cap altra. Lhe de convèncer perquè torni. Estic segur que la convenceré, però ara he desperar un temps, perquè reflexionem tots dos. Malegro molt de veuret.
Laigua fa mal, fa més mal laigua que el vi. Lany mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! El Fluvià es passejava pels carrers de la ciutaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! Laigua es passejava per tot arreu. Ai, és el meu mòbil. Ja ho veieu, no em deixen desconnectar ni un moment. Ara no hi soc. Lany mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Arreplegueu forces fustes que laigua va per tot arreu. Riiing, riing, riiing. Altra vegada? No em deixen en pau ni un moment. No hi soc ara. Laigua fa més mal que el vi. Tan bé que estàvem abans sense mòbils. Ara estem sempre controlats. On eres quan the trucat? On ets ara? On soc? Soc aquí, provant de descansar una mica. Fa més mal el vi que laigua. Nooooo! La cançó va al revés: fa més mal laigua que el vi, que hi va haver un aiguat lany quaranta i sho va emportar tot. Abans sí que en sabia de ploure. A veure el mòbil qui era. Fa més mal laigua que el vi. Cap trucada perduda. Hauria dit que mhavia sonat el mòbil. Em pensava que havia sentit un ring.
Roser, Roser? Que hi ets? Despenja el telèfon, siusplau. He de parlar amb tu. Fes-me un truc quan puguis, siusplau. És molt urgent. The de comentar vàries coses. I la nena, com està? Trucam, siusplau. No puc passar més temps sense sentir la teva veu i la teva rialla. Sé que hem desperar un temps, però si poguéssim parlar tan sols una estona. Em preocupa que no estiguis bé. Et trobo a faltar, a tu i a la nena. Trucam siusplau.
Sí, posam lúltim got de vi. Demà tels pago. Tho prometo. Que deixin la política duna vegada. Fins a Suïssa vaig haver danar. Bonjour, monsieur. Perdona. La Roser és un deu. Tants anuncis per res. Demà tho prometo. Hem de fer veure que ho decideix el director. La crisi ens ha de matar a tots. Gràcies. Sí, ja men vaig. Monsieur, madame. Tot sol. No paguen el que toca. No agafa el telèfon. A tot color, doble pàgina. Que estigui bé. Per això lhe trucada. És lúnic que vull saber. Faig lúltima. No nhe sabut prou. Demà. Limportant és que estigui bé ella. Només queda el pòsit. Cap a on vas ara? Un altre dia. Plou? No, gràcies. Quant de temps feia que no plovia? Ara és massa tard. Ja puc tornar a peu, gràcies. No em fa res mullar-me. Al contrari: sem posarà bé.
La desaparició del comerç local
Va ser culpa meva, ja ho reconec. Jo volia un fill tant sí com no. Ja tenia quaranta-cinc anys, però el meu home no el volia, perquè a ell no li ha agradat mai, la mainada. Vaig insistir durant anys i anys, i em pensava que a còpia dinsistir el convenceria. Però no el vaig convèncer. A ell només li interessa la carnisseria, treballar i treballar i fer diners. De fet, li agrada més treballar que no pas els diners en si. No es pensi pas que sigui un home infeliç, al contrari. El que passa és que el seu món és la carnisseria i no li interessa res més. Hi ha treballat tota la vida, perquè de petit ja ajudava els seus pares. Cada vespre quan sortia dels Escolapis o els dissabtes, en comptes danar a jugar amb altres nens, es quedava a la rebotiga a ajudar a picar la carn, a salpebrar, a embotir i a carregar i descarregar. Quan ens vam casar va quedar sobreentès que jo els ajudaria a la botiga. El seu pare es va morir bastant jove, però la seva mare encara és viva. Ara viu en una residència, perquè no es pot valer per ella mateixa. A ell li va costar molt acceptar-ho, sobretot perquè la residència ens costaria una barbaritat de diners cada mes. Però jo en això sí que em vaig plantar i li vaig dir que a la seva mare me lestimava molt però que no pensava pas cuidar-la, i que ja teníem els diners perquè ens la cuidessin, que per alguna cosa havien de servir els diners.
Quan ens vam casar, jo no sabia que ell no voldria tenir fills. Em vaig pensar que, de la mateixa manera que va quedar sobreentès que jo treballaria a la botiga, també quedava sobreentès que tindríem fills. Al principi ell esquivava el tema i deia que ja en parlaríem, que encara no tocava i que teníem tota la vida per endavant. La veritat és que tampoc era gaire aficionat al sexe, si he de dir la veritat. Quan fèiem lamor ell al final sempre reculava, i a mi em sabia greu, moltes vegades quedava amb els ulls ben negats. Per això li vaig dir que em posaria un DIU i que així no hauria de recular. Ell no sen fiava del tot, però ho va acabar acceptant, encara que, igualment, per lo que ho fèiem, el vam amortitzar ben poc.