La professió mobligava a viatjar sovint. I, per descomptat, havia destar disposat a matinar. La part clau de la feina la fèiem quan el sol encara no apuntava per la ratlla de lhoritzó. Ben mirat, no resultava gens cansada, però et mantenia en màxima tensió. Sobretot perquè no sacceptaven els errors. Les coses havien de sortir bé a la primera.Nestava molt orgullós. Amb el pas dels anys vaig haver daprendre noves tècniques. Lesperit teòric era el mateix. Només variava laplicació pràctica. A mi tant me feia un sistema com un altre. Mimportava bàsicament el resultat. La factura impecable. Mai no vaig arribar a comprendre perquè molta gent no ho entenia. Perquè aquella noia, una nit dhivern en què vaig confessar-li les meves sensacions més íntimes, em va contemplar horroritzada i va desaparèixer.
Estava clar que era un servei a la comunitat.