Per tant, la diferent perspectiva amb què la Lumen Gentium considera lEsglésia ha trobat la seva expressió en la celebració litúrgica. Duna litúrgia marcadament clerical hem passat a una litúrgia eclesial, en la qual no només als clergues, sinó també a tot el Poble de Déu, i per tant als laics, sels reconeixen els oficis i tasques particulars (SC 26.28; IGMR 58-73). Aquesta visió nova de la litúrgia i de lEsglésia va posar en crisi una determinada idea de presidència litúrgica destil antic. Alguns preveres, davant dels ministeris encomanats pel dret als laics, shan sentit privats dalguna cosa que consideraven que els pertanyia a ells de manera exclusiva. En alguns casos, sobretot allà on els serveis confiats als laics han anat més enllà del que la lletra i lesperit de les normes vigents assenyalaven, han acabat per crear una crisi didentitat del capellà, com va afirmar un dels Pares de la Congregació Plenària doctubre de 1985.
Amb el Concili i amb la nova litúrgia, la funció de presidir lassemblea ha adquirit un nou significat. Ja no és vista com exercici de poders jeràrquics, sinó com un servei a la comunitat. El prevere «quan celebra lEucaristia, ha de servir Déu i el seu Poble amb dignitat i humilitat» (IGMR 60).81
Lacció del president, com a servei a Déu i a la comunitat, és expressada en els documents del Concili i en els llibres litúrgics amb dues expressions característiques: in persona Christi y in nomine Ecclesiæ.
Diversos documents del Concili (sobretot LG 21 i PO 2) apliquen lexpressió in persona Christi al sacerdoci ministerial. El prevere, per tant, participa en la funció de Crist Cap de lEsglésia en tant que configurat al mateix Crist amb el caràcter sacerdotal. En la persona del prevere, Crist Cap actua de manera visible en el seu cos que és lEsglésia. Això passa no només en la celebració de lEucaristia i dels sagraments, sinó en totes les celebracions litúrgiques.
Lexpressió in nomine Ecclesiæ indica la particular relació de servei que uneix la funció presidencial a lassemblea (cf. SC 33 i LG 10). Qui presideix dirigeix la pregària a Déu i realitza gestos en nom de la comunitat dels fidels. Realitza així normalment una funció doble: fer present Crist Cap en lassemblea i, alhora, representar a tots els fidels en la pregària a Déu: «Les pregàries adreçades a Déu pel sacerdot, que presideix lassemblea en la persona de Crist, són dites en nom de tot el poble sant i de tots els presents» (SC 33). En la litúrgia, Crist Sacerdot associa a ell mateix lEsglésia en el doble moviment de culte: de Déu a lhome, la santificació; i de lhome a Déu, la glorificació. En el moviment de Déu a lhome, el ministre actua in persona Christi, y en el moviment de lhome a Déu, in nomine Ecclesiæ.
Però cal fer notar que la funció in persona Christi és atribuïda pels documents del concili només a qui ha rebut el sagrament de lOrde, mentre que la funció in nomine Ecclesiæ també li és reconeguda a un ministre no ordenat, i per tant a un laic. Lexemple més evident a aquest respecte és el dels que lEsglésia designa per a la celebració de lOfici diví (SC 84.85). És evident, per tant, que la presidència litúrgica la pot actuar, en el seu ple significat litúrgic, només el sacerdoci ministerial, perquè només ell, en força del caràcter rebut, sha convertit en signe particular de la presència de Crist Cap de lEsglésia en la comunitat celebrant. També el ministeri de servir la comunitat dirigint en el seu nom la pregària a Déu pertany en primer lloc al sacerdoci ordenat. També en aquest cas és el prevere qui assumeix la funció de Crist Ressuscitat «semper vivens ad interpellandum pro nobis» (He 7,25), que «no deixa mai de ser el nostre advocat davant vostre» (prefaci pasqual III). El laic només pot en certa manera suplir el sacerdot en aquest segon ministeri, romanen sempre «un com els altres» (IGMR 258).82
La funció de la presidència exercida per un laic, encara que aparegui així limitada en el seu significat, en relació amb la del sacerdoci ordenat, adquireix una importància particular segons les característiques de la mateixa celebració. En efecte, hi ha celebracions que per la seva naturalesa no poden ser mai presidides per laics. Per exemple, lEucaristia. Però altres celebracions, fins i tot sacramentals, poden ser presidides per laics en absència del prevere, per exemple, el baptisme, el matrimoni, però també la distribució de la comunió eucarística fora de la missa.
Significat del terme «presidir»
El terme «presidir» no sentén sempre en un sentit unívoc. Es tracta essencialment dun concepte analògic, actuat de diversa manera, segons la persona que presideix. És un terme funcional. Quina diferència entre un bisbe que presideix lEucaristia envoltat pels seus preveres i amb la participació de lassemblea, i un pare de família que presideix la benedicció dun fill en el si de la família! I, no obstant això, en els dos casos es tracta, encara que en un sentit divers, de celebració litúrgica i utilitzem el mateix verb «presidir». Ja sha fet notar que la paraula «presidir», segons el sentit que li donem en la vida actual (president de la República, president duna associació, generalment elegit en assemblea) no és apta per expressar la realitat de la presidència litúrgica tal com és exercida pel sacerdoci ministerial. El significat corrent de la paraula està més a prop de la funció de presidència exercida per un laic. Es tracta dun dels problemes terminològics encara per aclarir en els llibres litúrgics de la reforma.83
Es poden trobar algunes indicacions útils en els llibres litúrgics en llengua vulgar84 i en el nou Ritual de benediccions, en què lexpressió «qui præest» indica la funció del president, tant de lordenat com del laic, mentre que el terme «celebrans» susa per indicar la funció de presidència litúrgica reservada al ministre ordenat.
2. Les possibilitats de presidència litúrgica dels laics en els llibres litúrgics
Sense baixar a un examen detallat de cada text, volem indicar aquí les principals possibilitats de presidència litúrgica dels laics en els llibres litúrgics.
Celebració de la Paraula de Déu en diumenge85
El número 37 de la Instrucció Inter Oecumenici, que cita SC 35 i el desenvolupa, tracta de la possibilitat oferta a un laic de presidir una celebració de la Paraula de Déu en determinades circumstàncies. «En els llocs on no hi hagi sacerdot i no es pugui celebrar la missa, els diumenges i festes de precepte organitzis, a criteri de lOrdinari, una sagrada celebració de la paraula de Déu, presidida per un diaca o fins i tot un seglar, especialment delegat». Es tracta del problema avui més conegut com «assemblees dominicals en absència del prevere». La invitació a reunir-se en tals circumstàncies ha estat repetida més recentment pel càn. 1248 del Codi de Dret Canònic.
Baptisme86
El Ritual del bateig dels infants, seguint les normes de Sacrosanctum Concilium 68, porta dos esquemes celebratius que poder ser presidits per un laic: a saber, el c. IV («Ritu del baptisme dinfants en absència de prevere i de diaca realitzat per catequistes») i el c. V («Baptisme dinfants en perill de mort, en absència de prevere i de diaca»). El ritu destinat per als catequistes el proposa la Sacrosanctum Concilium «especialment en terres de missió». Per això, aquests ritus no es troben en els rituals dalguns països (com Itàlia i Espanya).