La idea també era que el públic participés i tot fos més interactiu. Per mitjà de cartolines, les assistents escrivien preguntes per les diferents scrapers; tant aviat anava de com fer una postal a coses més íntimes de la seva vida voltant pel món.
La Maria va fer tot el que va poder perquè hi hagués bona harmonia i, sobretot, preguntes per a les quatre convidades. No era qüestió de focalitzar-ho tot en lStacy. Va respirar alleugerida quan va anunciar que la xerrada shavia acabat i emplaçava tothom a consultar els horaris dels tallers.
LStacy va ser la primera en aixecar-se amb un gest brusc cap a la seva assistent, lAbby Jones, que pujava corrent a la tarima per treure-li el micròfon. Un cop fet, la Bianca va apropar-se lentament a lStacy i li va xiuxiuejar quelcom a loïda. Les scrapers van veure com es tornava lívida i mirava amb ulls desorbitats a la Bianca, que semblava gaudir del moment. Va fer mitja volta empenyent lAbby, que intentava resistir-shi.
Totes es delien per saber què li havia dit però no satrevien a demanar-li. LAina va fer el primer pas.
Què li has dit que lhas espantada?
Mira, me nhe afartat daguantar-la tota lestona i no se mha ocorregut una altra cosa que dir-li que el meu pare és un mafiós conegut de Brooklyn i que si tornava a humiliar-me a mi o a la meva família, ell sencarregaria de donar-li una bona lliçó.
La van esguardar una mica esfereïdes i lAina li va demanar si era veritat que el seu pare era un mafiós.
És clar que no! Mho he inventat per acollonir-la! No em direu que no ha estat un moment divertit?
Totes van riure i lambient es va relaxar. La Maria va moure el cap. Quina manera de divertir-se tenien aquestes nord-americanes. Les seves companyes de la Policia i ella mateixa feien scrap perquè els agradava i sho passaven bé. Era un moment desbarjo per relaxar-se i fugir dels problemes de la feina. Només faltaria que haguessin de competir entre elles. Lscrap havia enfortit la seva amistat i ara eren inseparables.
Havia arribat el moment de fer un tomb pels diferents estands. Al llarg de la sala hi havia instal·lades diverses taules llargues per poder fer tallers. Les marques, amb lajuda de les scrapers, mostraven les últimes novetats i feien classes pràctiques de washi tape, pom pom, targetes, agendes, àlbums, utilització de màquines com les pistoles de cola i no faltava la presentació de nous dissenys de papers, segells, cúters i altres estris indispensables per crear tot allò que es pogués imaginar.
Els representants de marques també eren a laguait per fer nous contactes i mantenir els que tenien signats amb les scrapers. Nhi havia que no miraven amb gaires bons ulls lStacy Morgan. Alguns estaven molestos amb ella perquè els havia promès que representaria la seva marca a Europa i no ho havia fet. La seva ajuda els hauria anat molt bé. La Geneviève de Fouchard i la Bianca Scatola no perdien ocasió de fer-los la rosca i els volien convèncer de signar amb elles. Detectaven algunes reticències, ells volien la reina de lscrap, però no es descoratjaven. Tant luna com laltra eren perseverants i sabien que tard o dhora ho aconseguirien. Però també hi havia qui lhavia finançada en els seus inicis, quan ningú la coneixia de res, li havien regalat material i donat loportunitat de créixer. Ara que ja era famosa els havia deixat per altres fabricants que li pagaven més diners, causant una gran baixada de vendes. El ressentiment que sentien era gran i estaven desitjosos de parar-li els peus. Escoltaven amb interès les ofertes que les scrapers presents els oferien.
4
Lúnica condició que lStacy Morgan havia posat per venir a Andorra era assistir a un partit de lequip de bàsquet andorrà i ara ja sabien per què. En Jaume Solé havia pensat que seria una bona idea convidar també a les altres scrapers i així fer més ressò a les xarxes.
El poliesportiu de la capital estava de gom a gom i shi respirava un ambient dexpectació per veure el partit dels tricolors que lluïen amb orgull els colors de la bandera andorrana, blau, groc i vermell. Lequip estava fent una bona temporada i això animava encara més lafició.
Les scrapers van entrar al pavelló lluint modelets fora del comú en aquest tipus dactes que van fer les delícies dels presents, àvids de veure cares noves. Semblava que les noies estaven desfilant per una passarel·la de Nova York.
Com era diumenge, shi podia veure també força famílies amb nens. La Bombonera era un cúmul de xivarri i música a tot volum que hauria encès els ànims de qualsevol.
Mentre les scrapers sasseien a la zona especialment reservada per elles, van fer cap en Cerni, en David i els quatre membres dIdentitat Judicial. LAina Blanc va aixecar-se immediatament i va alçar la mà perquè en David la veiés. La Maria amb prou feines va aguantar el riure, només hagués faltat que pugés damunt de la cadira per atreure la seva atenció. No va fer falta perquè el batlle, en arribar, lhavia buscat amb la mirada i se li va posar cara de corder en trobar-la. Això és el que va pensar en Climent Masoliver que acompanyava el seu nét.
La Maria va saludar-los amb alegria sorneguera.
Vaja, Climent, no em dirà ara que li ha agafat el gust a acompanyar els joves. Ja podrà amb aquest ritme de festa i disbauxa? Sha de cuidar la salut, no fos cas que tingués algun ensurt.
Mira nena, als vuit anys ja anava amunt i avall amb el carretó carregant palla i estris. No hi ha dubte que estic fort com un roure i puc amb tot el que calgui!
La Maria no podia suportar que li digués nena i va optar per no contestar-li amb lexcusa danar a saludar una coneguda.
En David els va abandonar i va seure a la fila de darrera amb lAina. En Climent va prendre lloc entre el Cerni i el Quim dIdentitat Judicial. A lesquerra del comissari hi havia un seient buit per la Maria.
El cap de comunicació de lequip de bàsquet va sortir a pista per animar lafició i escalfar lambient. En breu començaria el partit i la música a tota bufa es feia sentir a tots els racons de la Bombonera.
Collons, quin soroll que fan! Serà així tot el partit? va queixar-se en Climent mentre es tapava les orelles de manera ostentosa i feia ganyotes Saps què? Vaig a demanar que abaixin el volum, això és insuportable!
Es va aixecar i sen va anar sense que en Cerni pogués fer res per dissuadir-lo. Es va girar per comentar-ho amb en David però aquest ni se nhavia adonat i estava absort als braços de lAina.
Al cap de cinc minuts va tornar en Climent rondinant.
Què? Ja li han fet cas? Segur que baixaran el volum, oi? va preguntar en Cerni, irònic, mentre treia un paquet de caramels de la butxaca.
Mhan engegat a dida sense cap contemplació! Quin poc respecte per la gent gran! Així va la joventut, en els meus temps aquestes coses no passaven en Cerni i en Quim el miraven fotetes mentre en Climent regirava les butxaques de la seva jaqueta.
De cop, els dos nois van mirar-se estranyats en veure que lex-batlle treia una ràdio i uns auriculars.
Però què fa, home?
Seguiré el partit per Ràdio Nacional dAndorra. Com no hi entenc res, prefereixo escoltar els comentaris i així no em perdo res.
Ara sí que els havia deixat sense paraules. Un cop de botzina va indicar linici del partit. Els cinc tricolors, entre ells en Gus Pino, eren en posició per començar a atacar. La Maria va seure ràpidament a la seva cadira i va mirar en Cerni assenyalant amb un cop de barbeta en Climent. En Cerni va fer-li un gest que més valia que no preguntés.