Gràcies per comprar aquest ebook. Esperem que gaudeixi de la lectura.
Volem convidar-lo a subscriure's a la newsletter d'Àtic dels Llibres. Rebrà informació sobre ofertes, promocions exclusives i serà el primer a conèixer les nostres novetats. Només ha de clicar en aquest botó.
Cartes d'amor de la monja portuguesaPàgina de crèdits
Cartes d'amor de la monja portuguesa
V.1: abril del 2020
Títol original: Lettres portugaises
© de la traducció, Claudia Casanova, 2016
© d'aquesta edició, Futurbox Project, S. L., 2020
Tots els drets reservats, inclòs el dret de reproducció total o parcial en qualsevol forma.
Correcció: Ricard Vela
Disseny de coberta: Taller de los Libros
Publicat per Àtic dels Llibres
Carrer dAragó, 287, 2n 1a
08009, Barcelona
info@aticodeloslibros.com
www.aticodeloslibros.com
THEMA: DND
Conversió a ebook: Taller de los Libros
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser efectuada amb lautorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Sha de dirigir a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fer servir algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Contingut
Portada
Newsletter
Pàgina de crèdits
Sobre aquest llibre
Al lector
Primera Carta
Segona Carta
Tercera Carta
Quarta Carta
Cinquena Carta
Epíleg: L'Eloïsa portuguesa, d'Emilia Pardo Bazán
Sobre l'autora
Cartes d'amor de la monja portuguesa
La passió duna dona feta literatura
Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que lha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, langoixa de lamor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.
En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de lamant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a lúnica resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada dun desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes semmarquen en la tradició literària europea que, des dOvidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.
«Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí.»
Rainer Maria Rilke
«Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina.»
Philippe Sollers
«Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals.»
Stendhal
Al lector,
Amb molta cura i molt desforç, mha estat possible obtenir una còpia fidel de la traducció de cinc cartes portugueses adreçades a un cavaller de renom que servia a Portugal. Com que les lloaven moltes persones ben il·lustrades en educació i en sentiments, o les cercaven amb afany, he pensat que hi trobarien un plaer especial si jo les feia imprimir. Ignoro per a qui van ser escrites, i tampoc sé qui és el responsable de la traducció, però mha semblat que potser no els sabria greu que es fessin públiques. Seria estrany, finalment, que no shaguessin publicat sense cap errata que les hagi desfigurat.
Primera carta
Considera, amor meu, fins a quin punt vas ser poc previsor. Ah, infeliç! Et vas trair, i també a mi, amb esperances enganyoses.
Una passió en què havies bastit tants projectes de plaers ara només et causa una desesperació mortal, tan sols comparable a la crueltat de labsència que la provoca. Així doncs, aquesta absència a la qual el meu dolor, per molt enginyós que sigui, no sap trobar-li un nom prou funest, em privarà per sempre de mirar-me de nou als teus ulls, on hi vaig veure un dia tant damor i que em van fer conèixer emocions sense fi, que momplien de joia, que ho eren tot per a mi, i amb els quals no em calia res més? Ai, i els meus quedaran privats de lúnica llum que els feia viure. No els quedarà més remei que plorar, i no els puc dedicar a cap altra cosa que no sigui això des que vaig saber que havies decidit allunyar-te de mi, idea insuportable i que marrossegarà a la mort en poc temps.
Tot i així, dec sentir un cert afecte per les desgràcies de les quals només tu nets la causa, perquè així que et vaig veure, et vaig lliurar la meva vida, i ara que la sacrifico als teus peus també hi sento un cert plaer. Mil cops cada dia tenvio els meus sospirs, i ells et busquen per tot arreu; però, com a única recompensa de les meves inquietuds, tornen només amb una advertència sincera, que cruelment no em permet il·lusionar-me i que es repeteix tothora: Prou, Mariana, criatura desafortunada, prou! No et consumeixis en va, no cerquis lamant que no veuràs mai més! Que ha creuat mars per fugir de tu, que es troba a França envoltat de plaers, que no pensa ni un instant en els teus sofriments i que et dispensa dels teus transports de passió, que ni li importen ni tagraeix.
Però no, no puc pensar en tu de forma tan cruel, estic massa interessada a justificar-te. No vull ni imaginar-me que mhagis oblidat. És que no sóc prou desgraciada, que mhe de turmentar encara més amb falses sospites? I per què hauria desforçar-me a no recordar tota la cura amb què em vas fer prova del teu amor? Les teves delicadeses em van captivar, i seria ben desagraïda si no testimés amb la mateixa violència de la passió que jo sentia quan gaudia de la teva. Com pot ser que els records de moments tan dolços ara siguin cruels? És que ja només serviran per tiranitzar el meu cor, contra la seva naturalesa?