14
Però ni així existeixen, els amics.
Trobem uns zeros tots els altres,
desfent certs prejudicis massa antics,
i no ens preuem sinó a nosaltres.
Semblem petits Napoleons
i el que veiem en els milions
danimals bípedes és sols una eina,
riem del sentiment i anem per feina.
LEugeni aquí tenia més paciència:
encara que ell jutgés la gent amb seny
i en general sentís desdeny,
solia en daltres veure lexcel·lència
i els sentiments tractar amb respecte
(no hi ha cap norma prou perfecta).
15
Sentia Lenski amb un somrís:
la parla del poeta, apassionada,
un pensament encara movedís,
la inspiració contínua en la mirada,
tot per a Oneguin era nou.
Al seu davant, ja sen guardava prou
de dir algun mot que sonés fred,
pensant: «Seria ben ximplet
privar-te duna efímera il·lusió,
ja et desenganyaràs encara
que jo no hi sigui; viu tranquil, per ara,
pensa que el món és pura perfecció:
et perdonem la jovenesa.
Lardència és jove i jove és la bestiesa.»
16
Pels seus debats servia tot,
tot els portava a pensaments magnífics:
lacord social dun clan remot,
el Bé i el Mal, descobriments científics,
els hàbits que heretem amb la cultura,
lenigma de la sepultura,
el ser, el destí; tot hi tenia tanda
i no deixaven res de banda.
Lenski, si un tema li tocava el viu,
deia, abrandat, en un transport,
trossos dalgun autor del nord;
lEugeni, amb aire permissiu
(i sense entendre-hi gens, de versos, ell),
feia lesforç datendre el jovencell.
17
Però si hi ha un assumpte que fascini
els meus dos ermitans, són les passions.
Fora del seu rebel domini,
Oneguin en parlava, en ocasions
fent un sospir ple de recança.
Feliç qui nha sabut lesgarrifança
i se nha anat del seu costat;
molt més feliç qui no les ha tastat,
qui, refredant lamor amb la distància,
lodi amb retrets de tafaner,
badalla amb els amics i la muller;
qui, mai gelós, no ha sentit ànsia;
qui el patrimoni familiar
no es juga a cartes ni a latzar.
18
Quan ens empara la bandera
duna quietud prudent i lliure,
quan sens apaga la foguera
de les passions, quan ens fan riure
els seus rampells, les embranzides
i ressonàncies diferides,
llavors, calmats amb grans treballs,
ens plau sentir els escarafalls
que un altre, apassionat encara, fa
i, tot sentint-lo, el cor sens serra.
Així, quan ja no va a la guerra,
deixat al cau, un veterà
escolta, amb tots els ets i uts,
el que li expliquen joves mostatxuts.
19
Cert: la fogosa jovenesa
no té misteris protegits:
odis, amors, joia i tristesa...
ho xerra tot pels descosits.
Lun retirat i veterà en amor,
laltre volent obrir el seu interior,
Oneguin sescoltava amb aire greu
com Lenski es confessava davant seu.
Mostrava al descobert, llavors,
un esperit ingenu i confiat.
LEugeni hi va saber el relat
dun amor jove sense esforç:
al conte, hi abundava un sentiment
que tots hem conegut al seu moment.
20
Ai, estimava tal com avui dia
ja no sestima, estimar així
només pel cor ple de follia
dalgun poeta és un destí.
Sentia sempre una frisança,
sempre una pena, una enyorança
sempre i en qualsevol indret.
Ni el viure lluny, que tot ho torna fred,