TAULA
EUGENI ONEGUIN
Primer capítol
Segon capítol
Tercer capítol
Quart capítol
Cinquè capítol
Sisè capítol
Setè capítol
Vuitè capítol
POSTFACI DEL TRADUCTOR
Pétri de vanité il avait encore plus de
cette espèce dorgueil qui fait avouer avec
la même indifférence les bonnes comme
les mauvaises actions, suite dun sentiment
de supériorité, peut-être imaginaire.
Tiré dune lettre particulière 1
No vull distreure el públic vanitós,
estimo latenció benigna
duna amistat: tant de bo fos,
la que et presento, una penyora digna
de la teva ànima agraciada,
plena dun sacre ensonyament
de poesia clara i desvetllada,
simplicitat i elevació de ment.
Que sigui així, i, amb mà predisposada,
pren uns capítols divergents,
amb notes còmiques i tristes,
mig populars i mig idealistes,
fruit descurat dels meus divertiments,
dinsomnis, duna vaga inspiració,
danys immadurs i ja pansits,
de freds advertiments de la raó
i de senyals del cor, adolorits.
1. «La plètora de vanitat el movia a aquella mena dorgull que fa confessar amb la mateixa desgana les bones i les males accions, efecte dun sentiment de superioritat potser imaginari.» Puixkin diu que treu aquesta citació duna carta privada, però segurament sho va inventar.
PRIMER CAPÍTOL
Safanya a viure i frisa per sentir...
PRÍNCEP VIÀZEMSKI2
1
«Loncle és de normes tan perfectes
que ara, malalt de veritat,
sens ha guanyat tots els respectes:
millor no ho pot haver pensat.
Dóna un exemple de profit,
però, Déu meu, que és avorrit
estar-se nit i dia amb un malalt,
sense allunyar-se del capçal!
Que nés, dhipòcrita i mesquí,
distreure un infeliç que fina,
donar-li mentrestant la medicina,
tot trist, posar-li bé el coixí,
sospirar i dir-se, quan no ho sent ningú:
a veure si el diable se tendú!»
2
Així rumia un jove poca-solta,
volant en cotxe de correus
entre la polseguera que lenvolta,
fet hereu únic pel voler de Zeus.
Amics de la Liudmila i den Ruslan!,3
deixeu que us mostri en un instant,
ara mateix, sense cautela,
el nostre heroi, lheroi de la novel·la:
Oneguin, amb qui tinc bona amistat,
a vores del riu Neva neix,
allà on potser vas néixer tu mateix,
lector, o allà on has destacat.
Jo abans rondava per allí,
però em fa mal, el nord, a mi.
3
Servint lEstat amb molt dafany,
son pare sendeutava més i més;
solia fer tres balls cada any;
sentén que, en fi, sarruïnés.
LEugeni queda a bon resguard:
primer el cuida Madame; més tard,
serà Monsieur qui en prendrà cura.
Si bé es feia estimar, la criatura,
era argent viu. Per treure-li neguits,
Monsieur lAbbé, trist franceset,
en comptes de moralitzar el vailet,
en tot lalliçonava entre acudits,
renyava les maleses sense aplom
i el duia al Parc dEstiu 4 a fer-hi un tomb.
4
Quan joventut i rebel·lia
arriben a lEugeni, anys de somieig,
anys desperança i melangia,
a aquest Monsieur lengeguen a passeig.
Ja en llibertat Oneguin roda:
es fa tallar els cabells dúltima moda,
va igual que un dandy londinenc mudat
i entra per fi dins lalta societat.
Se sap comunicar en llengua francesa
perfectament, lescriu amb eficàcia,
fent reverències hi té gràcia,
balla masurques amb destresa.
¿Què més us cal? Per tots resulta
un noi que es fa estimar i, a més, prou culte.
5
Tots hem après alguna cosa
de la manera que millor hem pogut,
i, així, tothom que sho proposa,
gràcies a Déu, pot fer-se el saberut.
Oneguin és, segons el veredicte
de molta gent (jurat estricte!),
força instruït; pedant, però.
Tenia el felicíssim do
de conversar i no prendre mai partit,
tocar qualsevol tema com si res
en un debat, amb aire entès,
guardar silenci en coses derudit
i desvetllar el somriure de les dames
amb flames dimprevistos epigrames.
6
No està de moda, ja, el llatí.
Ell en va aprendre, a dir-vos veritat,
la mica que solia fer servir:
dinscripcions fàcils, treuren lentrellat,
enraonar de Juvenal,
escriure vale5 en cartes, al final,