I de què va aquest musical? pregunta la Sandra.
Va de la tràgica història damor entre dues figures històriques controvertides diu en Ningú.
Au, au el contradiu en Monada, qualificar-les de controvertides en aquest context és quedar-se molt curt. Sembla que aquí algú té por de perdre publicitat dels sectors més dretans.
Hi ha moltes opinions diu en Ningú. No es pot dir de manera objectiva quina és la correcta.
El feixisme no és una opinió, sinó un crim! replica en Monada.
Ei, jo ho preguntava a en Peter! es queixa la Sandra.
Estigueu-vos calladets! ordena en Peter. Tots dos!
El pampallugueig del led a larracada de la Sandra i lescalfor que desprèn el seu propi QualityPad fan que en Peter constati que la disputa continua en silenci.
En Peter i la Sandra se somriuen lun a laltra.
Ai, aquests dos busca-raons diu la Sandra. De què va, doncs?
Va de la tràgica història damor entre dues figures històriques controvertides diu en Peter.
Que bé! diu la Sandra. Mencanten els musicals! Sobretot els històrics!
Ja ho sé diu en Peter. Ho he llegit al teu perfil.
En realitat li ho ha recomanat en Ningú. En Peter es pot permetre aquesta petita imprecisió perquè ha desconnectat el so a en Ningú. El que tampoc no diu en Peter, i que per motius inexplicables no figura al seu perfil, és que odia els musicals. Sobretot els històrics.
La Sandra continua estudiant la pantalla de la façana.
Lobra és el nou èxit dels autors de Mussolini in Love exclama entusiasmada.
A lentrada del teatre, un home baixet amb una clenxa severa i un bigoti ridícul els barra el pas.
Contrrrol dentrrrades! diu amb una veu que grinyola estranyament i una entonació grotesca.
No és fins al cap duna estona que la Sandra sadona que es tracta duna màquina.
Aquests nous androides semblen ben bé reals, oi? pregunta en Peter.
Sí. És una mica inquietant i tot diu la Sandra.
Ens hem infiltrrrat a la seva societat diu landroide del bigoti. Hem ocupat totes les posicions clau. Daquí a poc els andrrroides passarrrem a latac i assumirrrem el poderrr.
Com? pregunta la Sandra espantada.
És brrroma diu landroide. Benvinguts, Sandrrra Administrrradora i Peterrr Aturrrat.
Em pensava que havies desactivat lopció de reconeixement del nom diu la Sandra. Li ho va demanar expressament perquè el cognom den Peter li fa una mica de vergonya. De fet no hauria calgut que li ho demanés.
Sempre duc la visualització del meu nom desactivada en les distàncies curtes.
Llavors com sap qui ets? pregunta la Sandra.
És de mala educació parrrlar en terrrcerrra perrrsona de qui es trrroba prrresent diu landroide.
Per reconeixement facial, mimagino diu en Peter. Tots els models de myRobot tenen accés des de fa poc a RateMe, la base de dades.
Corrrecte! diu landroide. I arrra diguin: on volen seurrre? A la platea o a la llotxa?
Quina diferència hi ha? pregunta la Sandra.
La llotxa és més carrra diu landroide.
I a part daixò? pregunta en Peter.
A parrrt daixò no hi ha cap diferrrència.
Agafem llotja diu la Sandra. Avui és el nostre dia!
En Peter assenteix vacil·lant.
Llotja diu la Sandra pronunciant-ho amb una claredat extrema.
Lorrrdrrre no sha entès diu landroide. Platea o llotxa?
Llotja diu la Sandra aixecant el to.
Lorrrdrrre no sha entès diu landroide. Platea o llotxa?
Llo... txa! crida la Sandra.
Desitxen entrrrades de platea diu landroide. És corrrecte?
La Sandra brama:
LLOTXA!
Trrranquil·litzis diu landroide. Ja ho havia entès el prrrimer cop. Errra una altrrra brrrometa. Perrrdonim. Aquest matí em dec haver desperrrtat una mica pallasso.
A en Peter se li escapa el riure per sota el nas, però se laguanta de seguida en veure que la Sandra sel mira enfadada.
Com volen pagar? pregunta landroide.
Amb TouchKiss diu en Peter.
Amb molt de gust diu landroide, que tanca els ulls i acosta els llavis sortits cap a en Peter.
En Peter es mostra desconcertat.
No es prrreocupi diu landroide. El bigoti només fa unes miques de pessigolles.
En Peter continua sense decidir-se.
També pot ferrr serrrvir el seu QualityPad diu landroide tornant a obrir els ulls.
A en Peter li sembla haver notat un lleuger to de disgust. Tot i això es treu, alleugerit, el QualityPad de la butxaca i hi fa un petó. Laparell transmet el pagament a landroide.
Moltes gràcies diu la màquina. I sieg heil.
Com? pregunta la Sandra.
Sieg heil! diu landroide. En aquella època deien això. Perrr saludar.
Ah diu la Sandra. Doncs llavors: sieg heil!
Sieg heil balbuceja en Peter.
Quin homenet més curiós diu la Sandra rient.
Sen van a buscar els seus llocs. Lacomodador té exactament el mateix aspecte que landroide de lentrada.
Oh diu la Sandra. Ja torna a ser aquí...
Sasseuen a les seves butaques.
Tu el vas veure, Mussolini in Love?
No ho sé del cert diu en Peter.
La Sandra comença a cantar:
Bella donna..., por favor! Besa el teu Duce!
Ah! Esclar! diu en Peter. Doncs això: besa el teu Duce.
Fa un petó als llavis a la Sandra.
Al moment lassalta la idea, només en part conscient, dhaver pagat alguna cosa en aquell mateix instant.
Nivells
Segur que et preguntes si lhome que hi ha al teu costat acaba de posar realment un semàfor en verd fent petar els dits. Sí, ho ha fet. Probablement també tha cridat latenció que hi ha persones a qui serveixen abans al restaurant tot i haver arribat més tard. Fins i tot es parla de gent que amb un moviment de la mà fan tornar a lestació un metro que sels havia escapat davant dels nassos. Tot això no té cap relació amb la màgia: són facultats dels nivells.
La classificació de totes les persones en nivells diferents es deu en realitat a una inofensiva subrutina dels programadors de QualityPartner. Per poder filtrar més ràpidament la massa de gent de cara a augmentar els encerts, es va classificar cada perfil. Des daleshores, per a la dona heterosexual de nivell 16 el sistema ja només té en compte els homes heterosexuals de nivell 16. Quan el departament de màrqueting sen va assabentar, va cuidar-se de seguida que aquestes xifres de nivell passessin a ser visibles. I realment els usuaris es van llançar entusiasmats a la cursa per aconseguir un nivell cada cop més alt.