En Martyn es mira els seus companys i murmura:
No costa gaire.
En John té accés a totes les dades acumulades des de linici de la història de la humanitat. Els asseguro que elevarà a un nou nivell la racionalització de tots els processos socials.
Tinc gana, pensa en Martyn. Quan obriran per fi el bufet?
Imaginin-se què significa això, senyores i senyors! Una administració impecable. En John és la veu de la raó purament instrumental feta cos!
En Martyn ja no escoltava de debò, però comença a aplaudir quan tots els altres aplaudeixen.
Més tard, durant el bufet, sha format naturalment un gran cercle al voltant den Tony i en John. Cada vegada que la cambrera passa amb les begudes, en John rebutja loferta negant amablement amb el cap.
Laspecte físic den John es va crear a partir dimatges daquell antic actor explica en Tony. Com es deia?
Bill Pullman diu en John.
Exacte. Perquè va fer el paper dun gran president en aquella pel·lícula..., mmm... Com coi es deia?
Independence Day diu en John.
Això! Això. Fes un altre cop el discurs, John. Fes un altre cop el discurs! En John gira els ulls en blanc. Va, vinga, sí!
No desapareixerem en silenci en la foscor diu en John amb molt dèmfasi. No ens esvanirem sense lluitar. Continuarem vius. Sobreviurem. Avui celebrem junts en John sospira el nostre Dia de la Independència.
En Tony riu.
Increïble! Increïble!
Sembla ben bé de veritat diu una diputada gran, com si no hagués vist mai un androide. El puc tocar? pregunta a en Tony, tot i que naturalment a qui vol tocar és a en John. En Tony assenteix i en John suporta estoicament que la dona li acariciï la cara i després li passi la mà pels cabells. Tot i així, a en Martyn li sembla que el somriure den John és encara un punt més postís que abans.
Vol pessigar-me les galtes, també? pregunta landroide.
La dona no sho fa repetir. Si la màquina fos malvada, en Martyn no donaria ni un cèntim per les opcions de sobreviure de la vella. Sacosta al lloc de lescena.
Ah! Lesperava a vostè! exclama en Tony Secretari-General fent un senyal a en Martyn perquè shi acosti. Estic content de veurel, Markus.
Martyn diu en John fent un moviment assertiu amb el cap i allargant-li la mà.
En Martyn la hi encaixa.
Ah sí, esclar, Martyn diu en Tony, i també li dona la mà. Com està el venerable senyor? Sense esperar la resposta, sadreça a en John. El pare den Markus és un dels nostres principals donants.
El pare den Martyn diu en John. Ja ho sé.
Està bé, suposo diu en Martyn. Continua comprant empreses i substituint la plantilla per robots.
Me nalegro diu en Tony, sense escoltar-lo realment. Me nalegro. John, segur que coneixeràs el pare den Markus en un dels nostres sopars per recaptar fons.
En John of Us es mira en Martyn amb un aire desagradablement interessat. Inclina el cap i el repassa de dalt a baix. En Martyn es pregunta què deu estar calculant ara mateix aquell dilapidador denergia elèctrica.
QUALITYCARE
El primer senyal que el nivell den Peter ja només és dun dígit és que els seus amics li retiren lamistat. Tenen una por justificada que lamistat amb un inútil pugui tenir efectes negatius per al seu propi nivell. Un dels antics amics den Peter fins i tot li ha escrit que no sho prengui malament i que està segur que ho comprendrà. I sí, en Peter ho comprén. En certa manera. En Ningú li ha ofert nous amics, però en Peter, tot i que li ho ha agraït, ha decidit no acceptar-ho.
Després de l«últim sopar» amb la Sandra, sen va directament cap a casa. Just en el moment en què arriba a la seva botiga dobjectes de segona mà, malhumorat, es presenta no pas per casualitat un dron OneKiss de TheShop.
Peter Aturat diu el dron alegrement, vinc de TheShop, lempresa denviament a domicili més popular del món, i tinc una bonica sorpresa per a tu.
El segon senyal que en Peter ara forma part dels inútils és que de sobte totes les màquines el tracten de tu. A lembalum que el dron li entrega brunzint hi ha un paquet de sis cerveses. En el moment de veure les cerveses, en Peter sadona que realment té ganes demborratxar-se. Sestimaria més que fos vodka, però la cervesa, consumida en quantitat suficient, també li permetrà matar prou cèl·lules cerebrals per poder passar la nit. En Peter constata que el seu humor millora. I això el molesta.
Noto que estàs enfadat diu el dron. Hi ha alguna cosa del producte que no sigui correcta?
No diu en Peter. Només és per la meva xicota...
Oh, és clar diu el dron. Ho he sentit dir. Em sap molt de greu. Per tot el que mha arribat, fèieu bona parella. Ara valoram, si us plau.
La seva pantalla tàctil sil·lumina.
Saps de què me nhe adonat? pregunta en Peter. Quan tens un dia especialment fotut, passa amb una freqüència sorprenent que a casa tespera un dron amb un producte fantàstic, que et torna a animar.
Malegra saber que estàs satisfet amb el meu servei diu el dron. Ara valoram, si us plau.
Una coneguda meva afirma que això no passa per casualitat diu en Peter. Sosté que la gent que escriu el codi (potser més aviat hauria de dir: la gent que fa escriure el codi) vol que siguem feliços, perquè la frustració és improductiva. De vegades perillosa i tot.
Una coneguda meva diu el dron afirma que ja no hi ha ningú que escrigui el codi. Que només hi hauria el codi. El codi que escriu el codi.
En Peter no sap què ha de respondre a això.
Ara valoram, si us plau diu el dron.
En Peter es treu de la butxaca un retolador vermell i dibuixa un puntet al costat de lull de la càmera del dron.
Què fas? pregunta el dron.
És per poder-te reconèixer. Ara ets una peça única.
No ho entenc.
Rumia-hi una mica.
Ara valoram, si us plau.
En Peter sospira i dona deu estrelles al dron, que senvola brunzint satisfet.
Lendemà en Peter es desperta molt tard. Ha passat la nit amb el paquet de sis cerveses. Just quan havia buidat les ampolles, sha acostat un dron a la seva finestra amb un altre paquet de sis. Ara un avís al seu QualityPad li fa saber que el seu compte de punts a lassegurança mèdica ha quedat en números vermells a causa dun comportament eixelebrat. Per aquest motiu en Ningú li aconsella que vagi al gimnàs. Un cop allà, en Peter lloga una holocabina i corre per la cinta com si el perseguís una horda de zombis. I efectivament, en aquell escenari hologràfic el persegueix una horda de zombis. La cinta li ha suggerit aquest escenari com a adient per al seu estat dànim. Corre i corre fins que una veu amable li diu:
Peter! Les teves pulsacions han pujat. Ves amb compte, si us plau, redueixo la velocitat.
Aquestes veus són sempre tan amables, pensa en Peter. De vegades això el treu de polleguera. Es pregunta si avui en dia a un esquizofrènic encara sel pren seriosament.
«Doctor, doctor, sento veus!» «I qui no, Peter? Qui no?»