IV
De Sagunt a Perpinyà
Giacomo Casanova
Traducció i introducció de
Josep Ballester i Enric Salom
PUV
Traducció: Josep Ballester i Enric Salom
© Josep Ballester i Enric Salom
© daquesta edició: Publicacions Universitat de València
Febrer 2005
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràfiques, 13 - 46010 València
Disseny de la col·lecció: Enric Solbes
Maquetació: Inmaculada Mesa
Realització d'ePub: produccioneditorial.com
Introducció
De Sagunt a Perpinyà és la traducció al català dun fragment de lobra autobiogràfica, Història de la meua vida, de lescriptor i aventurer Giacomo Casanova de Seingalt, en concret de la que fa referència a la seua estada als Països Catalans. Aquest personatge ha estat un dels testimonis més excepcionals de la seua època i un dels autors més llegits del segle
XVIII. Va viatjar durant més de cinquanta anys per tot Europa: de Londres a Constantinoble, de París a Sant Petersburg, de Viena a València i Barcelona... Daquesta manera va conéixer els mòbils i els secrets de la societat, les seues ambicions i els seus vicis. Així, entre reis i cantants, cavallers doctes i prostitutes lobra ens introdueix en un univers que pocs autors de memòries descriuen amb tanta sagacitat. Entre altres, podem remarcar el caràcter cosmopolita que el caracteritza i les seues relacions amb personatges com Caterina II, Frederic de Prússia (que li ofereix un lloc a ladministració que Casanova no accepta), Voltaire, Rousseau, Benet XIV o Clement XIV.
Roberto Gervaso, un dels principals especialistes en Casanova, quan comenta lobra apunta que els temes tractats «són incomptables: amor, economia, política, diplomàcia, filosofia, literatura. No hi ha branca del saber en la qual no intervinga la seua ploma. Parla de tot i tot ho jutja: condemna, absol, discuteix amb la passió i la vivacitat dun Voltaire». La seua fama internacional comença amb lespectacular fugida que Casanova fa de la presó estatal dels Ploms de Venècia, i augmenta per la vida viatgera i aventurera que el condueix a conéixer, com ja hem comentat, moltes de les personalitats més rellevants i influents del seu temps.
Casanova no sidealitza en lautobiografia i fins i tot arriba en ocasions a acusar-se sense pal·liatius. És un home vital, ple de recursos, de gran enginy i dun instint gairebé infal·lible, que sap en tot moment el que li convé i no li convé fer, sense contradir, no obstant això, els seus capricis i inclinacions, per perillosos que siguen.
Aquesta voluminosa obra, la primera redacció de la qual va ser en francés, la va escriure entre 17911798, encara que no es va publicar fins lany 1822. És un cant a la llibertat personal, als drets de la sensibilitat i de la intuïció, així com un trencament amb les convencions i els prejudicis morals i ideològics en general de la societat culta del seu segle, la qual reprodueix amb fidelitat.
El viatge pels Països Catalans es va produir lany 1768. Va ser tot aquest any un període ple daventures i de desgràcies que ompli lespai cronològic de la narració. Recordem que durant el temps que va ser empresonat a Barcelona va escriure la seua famosa Confutazione della Storia del Governo Veneto dAmelot de la Houssaie.
Pel que fa als aspectes estilístics, el de Casanova és un estil viu i brillant, i és tan bon narrador que el crític literari Paul Lacroix, gran coneixedor de la literatura romàntica, va suposar que les Mémoires eren una hàbil falsificació escrita per Stendhal.
La inclinació a contar la seua vida era tan forta en el tarannà de Casanova que abans dhaver començat a redactar les memòries ja havia publicat dues obres autobiogràfiques. La primera duia el títol Il duello ovvero Saggio della vita di G. C. Veneziano. És la història del seu duel amb Braniscki, afer que li va portar molts maldecaps, que nosaltres hem traduït i publicat sota el títol dEl duel a Edicions Proa lany 1993. La segona és la Histoire de ma fuite des prisons de la République de Venise quon appelle les Plombs. És molt probable que lèxit que van obtenir totes dues obres fos un estímul important per a la redacció de lHistoire de ma vie. Encara que el cavaller de Seingalt comente: «Escric amb lesperança que la meua història no veja mai la llum; em jacte que en la meua darrera malaltia, tot conscient, faré cremar davant meu tots els quaderns. Si no sesdevé així, el lector em sabrà perdonar quan sàpiga que el fet descriure les meues memòries va ser lúnic remei que he pogut utilitzar per no tornar-me boig o morir de tristesa a causa de lamargor que els desvergonyits que es trobaven al palau del comte de Waldstein a Dux mhan fet patir. Escrivint deu o dotze hores diàries, he entrebancat la negra tristesa de matarme o tornar-me un foll». Des del nostre punt de vista, hem de donar gràcies a la providència que no complís la seua amenaça i ens haja deixat un dels documents literaris i vitals més importants del segle XVIII.
Hem fet aquesta traducció a partir de ledició dHistoire de ma vie, el manuscrit original de Casanova publicat per Borckhaus-Plon en 1960 (represa a ledició de R. Laffont, 1993) i tenint tothora a la vista ledició italiana, Storia della mia vita, publicada per Mondadori el 1989.
J. BALLESTER i E. SALOM